Borsa

La inversió més segura ja no ho és tant

La renda fixa viu moments complicats després d’uns anys de molta demanda per l’abundant liquiditat en els mercats. L’ajustament ha fet que els preus d’alguns bons s’hagin ensorrat

Fa anys que els mercats estan distorsionats per la ingent quantitat de diners disponibles i, on més s’ha fet notar ha estat en el mercat de deute. Durant molt de temps s’han comprat bons que tenien rendibilitats molt minses. El 2018, amb menys diners disponibles, es va reclamar més rendibilitat i els preus van baixar
A finals del 2017, algunes veus ja alertaven d’una possible bombolla

Dir que el 2018 va ser un any nega­tiu per als mer­cats de capi­tal no és des­co­brir res de nou. Va ser un any dolent. I ho va ser gai­rebé en tots els actius. També en els que tra­di­ci­o­nal­ment s’han con­si­de­rat més segurs: els de renda fixa.

Així queda reflec­tit en les estadísti­ques rela­ti­ves als fons d’inversió. Segons l’Asso­ci­ació d’Ins­ti­tu­ci­ons d’Inversió Col·lec­tiva i Fons de Pen­si­ons INVERCO totes les cate­go­ries de fons van tan­car l’any amb un retrocés i ni tan sols els de renda fixa es van sal­var de les pèrdues.

Els de renda fixa euro a curt ter­mini van aca­bar amb una ren­di­bi­li­tat nega­tiva de l’1,3% i els d’euro a llarg ter­mini, amb un -1,41%, men­tre que els de renda fixa mixta en euros van bai­xar un 4,26%, els de renda fixa inter­na­ci­o­nal, un 1,92%, i els de renda fixa mixta inter­na­ci­o­nal, un 4,31%.

Reem­bos­sa­ments.

Les estadísti­ques d’INVERCO també mos­tren que les cate­go­ries de renda fixa estan entre aque­lles en què s’han produït més reem­bos­sa­ments, espe­ci­al­ment en els dar­rers mesos de l’any. De fet, la renda fixa mixta en euros lidera el rànquing dels fons amb més reem­bos­sa­ments el 2018, amb 3.528 mili­ons d’euros. En el cas de la renda fixa inter­na­ci­o­nal, en el còmput de l’any, es van fer reem­bos­sa­ments per valor de 1.120 mili­ons.

Aquests reem­bos­sa­ments res­po­nen al com­por­ta­ment dels inver­sors davant l’evo­lució dels mer­cats. Quan alguns actius van començar a patir for­tes bai­xa­des, molts dels estal­vi­a­dors que havien deci­dit entrar-hi a través de fons, es van des­fer de les seves par­ti­ci­pa­ci­ons per temor de noves cai­gu­des. Això explica que els reem­bos­sa­ments es fes­sin pre­sents en els dar­rers mesos de l’any, després d’anys en què men­su­al­ment s’havien regis­trat noves entra­des de capi­tal.

I, segons alguns ana­lis­tes, aquest feno­men ha afec­tat espe­ci­al­ment els fons de renda fixa per dos fac­tors. En pri­mer lloc, perquè els actius que els com­po­sen han patit des­cen­sos. I també pel per­fil dels inver­sors en aquest tipus de fons. Tra­di­ci­o­nal­ment, han estat inver­sors amb aversió al risc i molts dels quals entra­ven en aquest mer­cat perquè el con­si­de­ra­ven més con­ser­va­dor.

Això ha estat encara més evi­dent després que molts estal­vi­a­dors que tenien el seu capi­tal en dipòsits que havien per­dut ren­di­bi­li­tat en els dar­rers anys van deci­dir apos­tar per la renda fixa con­fi­ant que també eren actius segurs.

I per què la renda fixa ha tin­gut una evo­lució nega­tiva en els dar­rers mesos? Per donar res­posta a aquesta pre­gunta, els ana­lis­tes ens con­vi­den a mirar més enllà del gener del 2018. Fa anys que els mer­cats de capi­tals estan dis­tor­si­o­nats per la ingent quan­ti­tat de diners que els bancs cen­trals hi han abo­cat per fer front als efec­tes de la crisi. Segons els ana­lis­tes, on més s’ha fet notar aquest feno­men ha estat en la renda fixa. Amb tant de diner dis­po­ni­ble, els inver­sors com­pra­ven tot tipus d’actius, fins i tots aquells que ofe­rien ren­di­bi­li­tats més bai­xes.

L’any pas­sat, quan el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) va començar a reduir el pro­grama de com­pra de deute, i amb un pano­rama de cai­guda de crei­xe­ments futurs i incer­tesa geo­política, s’ha començat a exi­gir més ren­di­bi­li­tat, cosa que ha por­tat als bons ja eme­sos a cotit­zar a preus més bai­xos. A més, les pre­vi­si­ons de tipus, almenys a Europa, tam­poc eren favo­ra­bles perquè no s’espera cap pujada fins ben avançat el 2020, com a molt aviat. El resul­tat d’aquesta tem­pesta per­fecta per a la renda fixa és que els preus han cai­gut molt els dar­rers mesos.

De fet, ja a finals del 2017 hi havia veus que començaven a par­lar d’una pos­si­ble bom­bo­lla del deute després d’anys en què l’enorme liqui­di­tat que inun­dava el mer­cat havia por­tat molts inver­sors a com­prar tot tipus d’actius de renda fixa, fins i tot els que tenien una ren­di­bi­li­tat baixa, fent créixer la demanda de manera que els preus s’havien inflat. Entre els que van adver­tir aquesta amenaça, hi havia qui va ser pre­si­dent de la Reserva Fede­ral durant gai­rebé dues dècades, Alan Gre­ens­pan.

Com Gre­ens­pan i altres deien, després d’anys d’una demanda molt alta i d’uns preus molt ele­vats, el 2018 va por­tar un ajus­ta­ment en els mer­cats de renda fixa.

Històrica­ment, l’inver­sor de renda fixa ha estat més con­ser­va­dor que el de renda vari­a­ble. Ha par­ti­ci­pat en aquest mer­cat en con­si­de­rar-lo més segur. No obs­tant això, les ges­to­res de patri­mo­nis i fons d’inversió reco­nei­xen que en els dar­rers anys hi ha hagut can­vis -encara que per alguns puguin sem­blar lleus- en aquest per­fil. Segons aques­tes ges­to­res, l’inver­sor és més obert de ment i té més conei­xe­ment finan­cer, cosa que l’ha por­tat a no cen­trar-se només en el deute, sinó a diver­si­fi­car les seves inver­si­ons amb una par­ti­ci­pació també en renda vari­a­ble.

LES CLAUS

Què és la renda fixa?
Els actius de renda fixa són instruments d’inversió equivalents al deute d’institucions públiques o privades mitjançant els quals aquestes institucions aconsegueixen finançament i els inversors reben a canvi una rendibilitat futura, o cupó, que, al contrari de la renda variable, ja està estipulat i que es cobra al venciment del producte.
Quins productes hi ha?
Hi ha una gran varietat de fons que, segons els gestors, s’ajusten a les característiques de molts perfils d’inversors. La renda fixa es pot classificar segons l’emissor (públic o privat), segons el termini de venciment (curt, mitjà o llarg), i segons el rendiment que ofereix (explícit o implícit).
Quins riscos té?
En primer lloc, el de l’emissor, ja que podria no tornar els diners que ha rebut dels inversors (les agències de qualificació creditícia valoren quina és la probabilitat). El de canvi de tipus és el risc que els bons cotitzin per sota del preu que al seu moment se’n va pagar. Per acabar, el risc de liquiditat es dona quan un inversor vol vendre el bo i no troba comprador.
Quin és el perfil dels inversors?
Tradicionalment, ha estat un inversor conservador. De fet, a l’Estat espanyol, on els estalviadors tenen aquest perfil, ha estat l’estrella de moltes carteres. No obstant això, la ment dels estalviadors està cada cop més oberta a altres tipus d’inversió i, per això, moltes carteres combinen renda fixa i variable.

2019: aposta pel curt termini

Paula Mateu

Segons els analistes, el 2019 també es preveu complicat. L’escenari ha canviat poc. Ara bé, després de l’ajustament de l’exercici anterior, es poden trobar algunes oportunitats.

Gonzalo Ramírez, director de renda fixa i productes estructurats de Tressis, proposa invertir en bons high yield a molt curt termini. També veu amb bons ulls els pagarés que es poden comprar en el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF). Ramírez insisteix que el més important és que els venciments no s’allarguin gaire perquè, com més curts siguin, més s’evitarà el risc de la volatilitat.A curt termini, es poden aconseguir rendibilitats d’entre l’1% i el 2%, molt per sobre del que donen actualment els bancs pels dipòsits.“La renda fixa no serà la panacea aquest any, no aconseguirem rendibilitats del 5% o el 6%, però entre l’1% i el 2,5% són nivells espectacularment bons, sobretot tenint en compte el que obtindríem amb liquiditat al banc”, explica Ramírez.

Per la seva banda, Félix López, director de la gestora d’Atl Capital, recomana els bons high yield europeus de curta durada i el deute de mercats emergents. “Tot i que la renda fixa no és el que més ens agrada, aquest any encara veiem oportunitats, mentre que el 2018 no ens agradava gens”, comenta.

Des d’Amiral Gestion, Pablo Martínez Bernal, responsable de relacions amb inversors, també aposta per durades curtes per tal de reduir l’exposició a allò que acabi passant amb els tipus d’interès. Martínez Bernal veu amb bons ulls les inversions en emissions que no tenen qualificació creditícia i que, segons diu, no significa que siguin més arriscades. “Molts fons les deixen fora simplement perquè no poden invertir si no hi ha qualificació, però nosaltres som més flexibles i invertim allà on podem trobar valor”, diu.

Emissió amb una demanda històrica

Paula Mateu

L’apetit inversor sembla que no s’ha frenat. Així ho demostra la demanda rècord que va generar la darrera emissió de deute públic espanyol. El 22 de gener passat, el Tresor emetia bons a deu anys per valor de 10.000 milions d’euros i la demanda va ser tan elevada, de fins a 47.000 milions, que la prima es va acabar abaratint. Des d’Amiral Gestion, Pablo Martínez Bernal, argumenta que l’allau de peticions té a veure amb la quantitat de capital disponible. Hi ha fons d’inversió i de pensions que inverteixen en renda governamental i que han d’anar renovant constantment les inversions perquè vencen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.