Amgen Iberia, la filial de la multinacional biotecnològica Amgen, va incrementar en un 11% la seva plantilla en només un any. El 2018 la firma va fitxar 35 persones per iniciar una unitat nova. Com explica la seva directora general, Fina Lladós, es tracta d’un departament per a la comercialització de biosimilars, el que seria l’equivalent als medicaments genèrics, però en els fàrmacs biotecnològics.

A més de l’impuls que suposa per a la filial (amb seu a Barcelona) la creació d’aquesta línia, l’increment del personal té el valor afegit que es tracta de professionals amb un elevat nivell de qualificació i d’especialització.

Lladós explica que Amgen ha fet una aposta decidida per aquesta nova àrea, malgrat que l’empresa s’havia dedicat sempre a fer innovació. Com a grup, però, van veure que molts fàrmacs biotecnològics tenen patents que caduquen en breu i van apostar per incloure-ho en la seva estratègia empresarial. “Són fàrmacs que segueixen sent efectius per al tractament de pacients, però amb un cost més assequible, i vam entendre que teníem una responsabilitat de poder aportar la nostra experiència i coneixements en el sector dels biosimilars”, explica Lladós, que avança que en els propers quatre anys calculen tenir en el mercat vuit fàrmacs biosimilars. Al final del 2018 ja es van estrenar amb dos.

El cert és que si hi ha una companyia capacitada per fer biosimilars és aquesta, tenint en compte que en els seves quasi quatre dècades de trajectòria és l’única del sector farmacèutic que s’ha dedicat en exclusiva a la biotecnologia, ja que la gran majoria han combinat la biotecnologia amb els fàrmacs tradicionals.

Amgen és una companyia de Califòrnia que es dedica a la genètica molecular aplicada. Es tracta d’una organització molt particular, perquè és una biotecnològica que desenvolupa fàrmacs en éssers vius i anticossos monoclonals per a malalties greus (estan en l’àrea del càncer, l’hematologia, la inflació, l’osteoporosi i l’àrea cardiovascular). La companyia està investigant, a més, en Alzheimer i asma. “Estem focalitzats a veure el buit terapèutic en àrees en què les malalties no tenen cura i, a més, amb els reptes que representa una població cada cop més envellida amb noves malalties”, explica.

Amgen va començar a operar a Barcelona el 1992, amb només quinze empleats, i ara ocupa unes 300 persones, la major part de les quals científics i personal altament qualificat. La firma comercialitza tretze fàrmacs a l’Estat, que provenen de la recerca interna del grup i que parteixen de molta part de la investigació clínica que han fet a Catalunya. L’any 2017, per exemple, van fer a hospitals catalans 35 assajos clínics dels 52 totals que té Amgen a tot l’Estat, amb una inversió de 18,2 milions d’euros.

A Catalunya, Amgen té un hub d’investigació amb una inversió de quasi 3 milions d’euros anuals que dona feina a una cinquantena d’empleats que es dediquen purament a investigació.”Anem de bracet dels hospitals amb els assajos clínics que hi ha en marxa”, explica la directora general. La filial té una unitat d’investigació que juntament amb el hub de recerca d’assajos clínics suma una setantena de persones altament especialitzades en coneixement d’àrees molt concretes.

Una tercera part de l’organització és el departament mèdic, que rep propostes de recerca d’investigadors independents i, a més, es dedica a la formació i presentació de resultats per entendre les particularitats dels sistemes sanitaris i els diferents protocols d’actuació en cada malaltia en què tenen el focus de recerca. A més de les àrees administratives i de vendes, Amgen té unitats especialitzades per a malalties com l’osteoporosi i les cardiovasculars.

Una de les grans apostes de futur d’Amgen és la tecnologia Bite, un sistema selectiu per eliminar les cèl·lules tumorals amb el mateix sistema immunològic. La companyia té fàrmacs en desenvolupament en càncer de pulmó, pròstata i mieloma en què utilitza tecnologia Bite. Aquesta innovació és fruit de l’adquisició de l’alemanya Micromet el 2012. L’altra de les adquisicions més significatives ha estat la compra de la companyia Decode, que havia descodificat el codi genètic de la població islandesa i va creuar dades amb les històries mèdiques.