En la darrera edició del World Economic Forum s’ha incidit en un dels grans problemes que tenim avui dia: la poca confiança que inspiren els líders polítics i els governants de qualsevol país. Aquest diagnòstic també és el que es desprèn del darrer baròmetre del CIS, que situa els polítics de l’Estat espanyol com els més mal valorats (suspenen amb un 1,2 sobre 10) comparats amb altres actors de la vida pública. Aquest no és un problema nou, i si ens remuntem als textos dels clàssics grecs i romans ho podrem comprovar.

Per una àmplia majoria de la ciutadania, els polítics són incompetents i corruptes. Això és injust, ja que en molts casos l’activitat política és un servei al país, i a més és molt necessària. És cert que hi pot haver persones que han entrat en política per enriquir-se o perquè no tenen res millor a fer, però per a la majoria, la política implica sacrificis importants en la carrera professional i en la vida familiar i personal.

Millorar aquesta percepció no és fàcil, i algunes actuacions hi podrien ajudar. En relació amb els programes polítics, cal pensar més en les properes generacions i menys en les properes eleccions. En les propostes cal prioritzar el bé comú, per sobre dels propis interessos. També ajudaria molt a recuperar la confiança que no es fessin promeses electorals si se sap que no es podran complir. I cal retre comptes sobre el grau de compliment de les promeses fetes. I en governar, cal prioritzar l’objectiu de la bona gestió pública i l’eficiència. És a dir, fer més amb menys recursos públics i temps.

Sobre els adversaris, fa molt mal el sectarisme. Cal dedicar menys esforços a desacreditar-los, deixar de mentir sobre ells i reconèixer-lo quan ho facin bé. En canvi, guanyen molta credibilitat els polítics que reconeixen els propis errors. Que el debat polític quedi permanentment substituït per baralles de col·legi esgota molt la ciutadania. També cal donar bon exemple a la ciutadania, i l’actuació política ha d’estar inspirada en alts estàndards ètics. I, finalment, però no menys important, els líders han de ser persones llegides i tenir una visó humanista. Com deia John F. Kennedy: “Si hi hagués més polítics que sabessin de poesia, i més poetes que entenguessin de política, el món seria un lloc una mica millor.”