Fa anys vaig participar en un curs amb aquest títol, atès que com tots sabem les dones estem poc representades als consells d’administració en general. En els primers minuts del curs ens vam presentar: érem un grup en què hi havia economistes, advocades, científiques, enginyeres, moltes d’elles empresàries, totes en càrrecs directius. El millor de tot és que en un curs amb aquest títol i amb una selecció de dones amb currículums extraordinaris... el professor va decidir explicar-nos el perquè de la necessitat d’aquell curs i va passar una bona estona dient-nos que de moment no hi havia prou dones preparades professionalment i amb l’experiència de gestió necessària per estar als consells, que era tot qüestió de temps. Després que repetís diverses vegades aquest discurs, li vam fer notar que, precisament, acabava d’escoltar una introducció que demostrava tot el contrari... A partir d’aquí, el bon senyor no va poder continuar, ja que un grup de dones indignades li vam fer saber fins a quin punt estàvem preparades i tipes que tothom ens digués el mateix. El cert, però, és que aquest curs ens va proporcionar una xarxa d’amistat i contactes que ha donat molts bons fruits al llarg de tots aquests anys: projectes conjunts, col·laboracions entre empreses i tot allò que en les xarxes masculines és tan habitual. Un exemple, el professor de Stanford Vivek Wadhwa ha estudiat els factors d’èxit de la comunitat d’emprenedors indis a l’entorn majoritàriament blanc i masculí de Silicon Valley, i proposa cinc claus d’èxit que poden ser útils també a les dones: els primers emprenedors indis que van superar el seu particular sostre de vidre van compartir obertament les dificultats que havien viscut, van ser mentors actius de la següent generació d’emprenedors, van formar xarxes per compartir formació sobre el seu sector de negoci, i els més exitosos (com Vinod Khosla, fundador de Sun Microsystems) van invertir activament en les generacions següents. Així és, en poques paraules, com funciona el món: creant xarxes eficaces de suport. Per això són tant importants jornades com la del 8 de març: per visibilitzar la necessitat de crear xarxes de suport entre dones en tots els entorns de treball, que és essencial si volem superar les mancances actuals.