Editorial

editorial

L’oasi català del bus interurbà

Moltes empreses d’autobusos han viscut sota la tutela de l’administració amb una capacitat de supervivència envejable

Des de la pers­pec­tiva de la digi­ta­lit­zació, les ope­ra­do­res de trans­port afron­ten bàsica­ment dos grans rep­tes. El pri­mer és man­te­nir fer­mes les reg­nes del negoci per no aca­bar a l’ombra d’un agre­ga­dor de mobi­li­tat com a pres­ta­dor d’un ser­vei dins d’una cadena i sense valor afe­git. El segon és cap­tar dades i trans­for­mar-les en conei­xe­ment sobre l’usu­ari per anar sem­pre al davant dels seus desit­jos. Gua­nyar dimensió i cer­car ali­an­ces són requi­sits pre­vis perquè els des­a­fi­a­ments són de grans pro­por­ci­ons.

A Cata­lu­nya, però, el sec­tor dels auto­bu­sos interur­bans que pres­ten un ser­vei públic no ha tin­gut gai­res incen­tius per abor­dar aquests can­vis (això no treu que algu­nes empre­ses sí que estan fent els deu­res). Arran d’una sor­pre­nent decisió admi­nis­tra­tiva presa el 2003 de pos­po­sar 25 anys el con­curs de les con­ces­si­ons que depe­nen de la Gene­ra­li­tat, les com­pa­nyies tenen garan­tit el mer­cat almenys fins que expiri la con­cessió. Serà el 2028 quan afron­tin per pri­mer cop una prova de foc. Encara és massa aviat per saber si serà un con­curs de con­cessió o si l’admi­nis­tració optarà per libe­ra­lit­zar part del mer­cat, que és una pos­si­bi­li­tat cada cop més plau­si­ble tenint en compte la pressió des­re­gu­la­dora crei­xent que exer­ceix Brus­sel·les. Quan s’apro­ximi la data caldrà obrir un debat sobre quina és la millor de les opci­ons i ana­lit­zar pros i con­tres. En nou anys, la nova mobi­li­tat haurà mos­trat les seves car­tes, i els ciu­ta­dans tin­drem més ele­ments de judici sobre si ens interessa una ober­tura del mer­cat més gran, sota la super­visió de l’admi­nis­tració, o si hem de seguir pre­ser­vant el “model català”. El risc prin­ci­pal és que no se’n parli. És cert que és un sec­tor que no genera grans debats; pot­ser perquè fora de les zones inte­gra­des, on el cost del bit­llet és ele­vat, molts dels seus usu­a­ris són estu­di­ants o tre­ba­lla­dors amb pocs recur­sos i una resig­nació enorme (en tot cas es limi­ten a enviar car­tes al direc­tor d’un diari). Si no és com a usu­a­ris, com a con­tri­bu­ents sí que ens hauríem d’interes­sar sobre com s’inver­tei­xen els nos­tres diners.

Mol­tes empre­ses d’auto­bu­sos han vis­cut sota la tutela de l’admi­nis­tració, i una de les con­seqüències és una super­vivència enve­ja­ble, sobre­tot des de la pers­pec­tiva d’altres sec­tors, on les empre­ses nei­xen i moren amb una rela­tiva freqüència. La incògnita és què pot pas­sar amb el sec­tor a par­tir del 2028.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.