El pre­si­dent dels EUA, Donald Trump, està vivint les que, pro­ba­ble­ment, són les millors i més feli­ces hores des que va arri­bar a la Casa Blanca. “Con­tent és poc”, va dir la por­ta­veu Sarah San­ders. El resum de les prin­ci­pals con­clu­si­ons de la inves­ti­gació de la trama russa asse­gura que no hi ha evidència que hagués cons­pi­rat amb el Krem­lin en les elec­ci­ons del 2016, i, rei­vin­di­cat, el man­da­tari està exul­tant.

Trump surt reforçat de la que deno­mi­nava “cacera de brui­xes” con­tra seu, una inves­ti­gació “absurda” (ha cos­tat més de 22 mili­ons d’euros) que ha aca­bat fent que sigui cert el man­tra de “no com­plot” que repe­tia sense fi. Alli­be­rat de la gran espasa que l’amenaçava, escam­pats els núvols més negres que enter­bo­lien la pre­sidència, el pre­si­dent veu el futur eufòric, reforçat.

A ningú li queda dubte que uti­lit­zarà el resul­tat com una arma elec­to­ral fona­men­tal per a la ree­lecció el 2020. La Casa Blanca i el Par­tit Repu­blicà ja comen­cen a fer bullir l’olla en aquest sen­tit ridi­cu­lit­zant els demòcra­tes que supo­sa­da­ment tenien pro­ves del com­plot i que ara han que­dat en no-res, als quals tit­llen gai­rebé de para­noics. “No podem per­me­tre que passi mai més”, va dir Trump, que se sen­tia víctima d’una per­se­cució injusta.

“No hi ha cons­pi­ració, no hi ha obs­trucció, com­pleta i total exo­ne­ració”, havia piu­lat, eufòric, dilluns a la mati­nada. No obs­tant, la frase és fal·laç, i aquí és on els demòcra­tes encara s’afer­ren per no capi­tu­lar del tot.

Si bé queda clar que no va haver-hi cons­pi­ració, les con­clu­si­ons dei­xen obert el pos­si­ble delicte d’obs­trucció a la justícia. L’informe del fis­cal espe­cial al cap­da­vant del cas, Robert Mue­ller, “no con­clou que el pre­si­dent cometés un delicte, però tam­poc l’exculpa”. El fis­cal gene­ral Barr va deter­mi­nar, després de lle­gir el docu­ment, que no hi ha prou pro­ves per deter­mi­nar-ho.

Els demòcra­tes estan fent èmfasi en aquest punt: Barr va ser nome­nat al càrrec pre­ci­sa­ment per la crítica que feia sobre les acu­sa­ci­ons d’obs­trucció de justícia; els dub­tes sobre la con­clusió són enor­mes, i les exigències per veure l’informe de Mue­ller sen­cer, en lloc d’ate­nuar-se, s’han incre­men­tat. “És urgent que la docu­men­tació en la qual es basa es faci pública sense dilació”, van dir els líders demòcra­tes al Congrés, Nancy Pelosi (Cam­bra de Repre­sen­tants) i Chuck Schu­mer (Senat). Barr s’ha com­promès a fer pública “la major part” de l’informe, però per a molts és una pro­mesa insu­fi­ci­ent.

Sigui com sigui, els demòcra­tes tenen una posició com­pli­cada sobre com tirar enda­vant: la fron­tera entre la pressió política i les deman­des d’inves­ti­gació de l’obsessió injus­ti­fi­cada és molt fina.