Política

Trump dona accés a secrets oficials a gent no autoritzada

El president dels EUA hauria revocat la negativa d’atorgar autorització a diversos funcionaris i hauria posat en risc la seguretat nacional

Entre els assenyalats hi ha la filla i el gendre del mandatari

El pre­si­dent dels EUA, Donald Trump, va fer cas omís de les reco­ma­na­ci­ons del seu equip de segu­re­tat i espi­o­natge per donar accés a docu­ments secrets a, com a mínim, 25 per­so­nes a les quals se’ls havia negat l’auto­rit­zació. La reve­lació, sor­gida d’una infor­mant que encara tre­ba­lla a la Casa Blanca, ha tor­nat a posar sobre la taula els dub­tes sobre qui con­sulta i pot revi­sar mate­rial con­fi­den­cial en una admi­nis­tració que no escapa a les crítiques sobre la seva nul·la fun­ci­o­na­li­tat.

La infor­mant del cas va ser Tri­cia New­bold, una de les fun­cionàries encar­re­ga­des de revi­sar docu­ments i auto­rit­zar el nivell d’accés dels tre­ba­lla­dors de l’admi­nis­tració. Segons va reve­lar al Congrés, la Casa Blanca va deses­ti­mar el con­sell dels experts “sense l’anàlisi ade­quada, la docu­men­tació, ni accep­tant o ente­nent com­ple­ta­ment els ris­cos” als quals s’expo­sava el país.

No només el pre­si­dent va revo­car la nega­tiva, sinó que New­bold, en aler­tar els seus supe­ri­ors sobre aquest fet, fins i tot va ser cas­ti­gada: la van sus­pen­dre de feina i sou durant dues set­ma­nes, i van posar molts docu­ments fora del seu abast apro­fi­tant-se que té un tipus de nanisme.

L’accés a docu­ments secrets per aquells no auto­rit­zats no només és un pro­blema de segu­re­tat naci­o­nal, segons New­bold: també inclou el temor d’extorsió i xan­tatge per part de governs estran­gers i pos­si­bles con­flic­tes d’interès.

Entre els assump­tes que des­per­ta­ven sos­pi­tes i feien deses­ti­mar l’auto­rit­zació hi havia pro­ble­mes de dro­go­ad­dicció, pro­ble­mes finan­cers o con­duc­tes cri­mi­nals. “L’última espe­rança”, segons la infor­mant, és que el Congrés actuï. Els demòcra­tes, amb el con­trol de la Cam­bra de Repre­sen­tants, han promès que dema­na­ran expli­ca­ci­ons.

No hi ha detall sobre els noms dels impli­cats, però tot indica que a la llista apa­rei­xen algu­nes de les figu­res més notòries de l’admi­nis­tració com ara l’asses­sor en segu­re­tat naci­o­nal John Bol­ton, la filla Ivanka Trump i el gen­dre Jared Kush­ner.

No és la pri­mera vegada que el matri­moni apa­reix com a sos­pitós d’haver vio­lat codis i nor­ma­ti­ves per tenir accés a influència i a docu­ments.

Espe­ci­al­ment con­tro­ver­tit és el cas de Kush­ner, que des de la seva entrada al govern ha plan­te­jat seri­o­sos dub­tes. Durant molt de temps va tenir un permís tem­po­ral d’accés a mate­rial con­fi­den­cial i fins i tot se li va rebai­xar el nivell d’accés, cosa que va enfron­tar Trump amb el que lla­vors era cap de gabi­net, John Kelly.

La mati­nada de dimarts, en una entre­vista a Fox News, Kush­ner ho negava tot. “En els últims dos anys se m’ha acu­sat de mol­tes coses i totes han resul­tat ser fal­ses”, va dir el gen­dre i asses­sor pre­si­den­cial. Kush­ner no és l’únic sota sos­pita. Rob Por­ter, el que durant molt de temps va ser secre­tari per­so­nal de Trump i l’encar­re­gat de dur-li tot tipus de docu­ments al des­patx, no tenia màxima auto­rit­zació de segu­re­tat per diver­ses acu­sa­ci­ons de violència domèstica.

Rússia centrarà la reunió de l’OTAN

Avui comença a Washington una cimera de l’OTAN on el tema central serà l’amenaça russa, que té en alerta l’aliança militar en diversos fronts. El més important serà, segons un funcionari del Departament d’Estat dels EUA, intentar aconseguir un pacte per reforçar la presència militar a l’est d’Europa i a la regió del mar Negre en particular, com a mesura de dissuasió contra Moscou. Els 29 ministres d’Afers Estrangers de l’aliança també debatran sobre altres reptes que presenta Rússia, com ara els atacs cibernètics, els intents d’ingerència i disrupció en la política de països europeus i els EUA, i la presència i intervenció a Síria i Veneçuela. En la reunió també hi haurà moments per intentar reconduir la relació entre l’OTAN i els EUA, en tensió constant des de l’arribada de Trump al poder, i l’exigència constant que o els països europeus aporten més diners o es retirarà “fart” de pagar la defensa d’Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.