L’estre­nyi­ment crònic per la falta del fun­ci­o­na­ment de l’intestí és una malal­tia silen­ci­ada, que genera molt poca qua­li­tat de vida a qui la pateix i una ele­vada des­pesa per al sis­tema de salut públic. Es cal­cula que hi ha un 24% de la població que la pateix en silenci. En el cas de col·lec­tius com gent gran i amb malal­ties neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves el per­cen­tatge arriba al 60%. L’estre­nyi­ment crònic té, a més, malal­ties més greus asso­ci­a­des, com el càncer colo­no­rec­tal, entre d’altres.

Només a Europa i als EUA es creu que hi 250 mili­ons de ciu­ta­dans amb aquesta inca­pa­ci­tat que genera una des­pesa de 100.000 mili­ons d’euros per als sis­te­mes de salut. A Espa­nya patei­xen res­tre­nyi­ment crònic uns 7 mili­ons de per­so­nes, que gas­ten entre 700 i 2.000 euros a l’any en trac­ta­ments que no són reem­bor­sa­bles per al sis­tema públic sani­tari.

Ara com ara, per posar remei a aquest mal, o bé s’opta per un trac­ta­ment far­ma­cològic que no es pot fer ser­vir de manera recur­rent, o per mas­sat­ges dia­ris que ha de prac­ti­car un fisi­o­te­ra­peuta. Tant la pri­mera –pels efec­tes secun­da­ris de l’ús con­ti­nuat– com la segona –perquè és una assistència a què mol­tes per­so­nes no poden acce­dir– són solu­ci­ons poc efi­ci­ents o massa cares per a la quasi tota­li­tat de la població afec­tada.

Una start-up cata­lana, cre­ada per qua­tre empre­ne­dors, tres dels quals doc­tors en diver­sos camps de ciències de la salut, han desen­vo­lu­pat un dis­po­si­tiu que posa fi d’una manera no inva­siva –sense fer ser­vir fàrmacs i sense efec­tes secun­da­ris– a aquesta dolença.

Els qua­tre empre­ne­dors, Markus Wil­helms, Imma­cu­lada Her­rero, Ángel Cal­zada i Marc Benet, han desen­vo­lu­pat un dis­po­si­tiu mèdic que repro­du­eix el mas­satge que fan els fisi­o­te­ra­peu­tes perquè els intes­tins es moguin i con­du­ei­xin els resi­dus fins al recte, com fan els sans.

Mowoot, que és com es diu l’apa­rell, ha des­per­tat tan­tes expec­ta­ti­ves que des que es va crear fa a penes qua­tre anys només ha fet que rebre pre­mis de reco­nei­xe­ment des d’orga­nit­za­ci­ons naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals i ha acon­se­guit aixe­car més 2,2 mili­ons d’euros, un 20% del qual d’inversió pri­vada i un 80% de fons públics no dilu­tius com Hori­zon 2020 Sme Ins­tru­ment, Neo­tec, Eit Health Heads­tart, entre d’altres.

L’start-up, que comer­ci­a­litza el pro­ducte des del 2017, es troba en una fase d’expansió i amb unes pre­vi­si­ons d’arri­bar en tres anys a fac­tu­rar 20 mili­ons d’euros.

Markus Wil­helms, cofun­da­dor i direc­tor gene­ral de la com­pa­nyia, avança que a finals d’any el començaran a ven­dre als sis­te­mes públics de salut d’Ale­ma­nya i la Gran Bre­ta­nya, i que un cop en aquests mer­cats, el crei­xe­ment que espe­ren és expo­nen­cial. L’any 2020 faran el salt al mer­cat dels EUA.

Wil­hems reco­neix que l’objec­tiu de Mowoot és lli­cen­ciar o ven­dre l’empresa a un grup gran amb la capa­ci­tat de fer arri­bar el seu pro­ducte al major nom­bre de paci­ents pos­si­ble. “Ja hem rebut diver­ses pro­pos­tes i no serà difícil asso­lir el nos­tre objec­tiu”, diu.

Ara com ara, els fun­da­dors man­te­nen al vol­tant del 75% de par­ti­ci­pa­ci­ons.