Empreses

La marca i la seva història real

La productora Broadcaster transforma les marques en creadores de continguts amb to periodístic

L’empresa ha de pensar més a connectar que a vendre

Broadcaster, la productora fundada fa vint-i-sis anys pel periodista Josep Cuní, ha redefinit en els darrers temps com ha de ser el vincle que uneix la marca amb l’audiència, la qual ja no s’acontenta que li presentin ben embolcallat un producte, o servei, sinó que cerca històries reals que vagin més enllà de l’objectiu comercial.

Noemí Cuní, directora general de Broadcaster, ha estat la responsable de la reorientació que ha sofert la firma, fins a donar-li una identitat híbrida, amb trets d’agència de continguts, productora audiovisual i consultora de comunicació. Recorda que quan, al principi, els clients es limitaven a demanar petites accions audiovisuals, els deien: “«I després què?» Els fèiem veure que el que realment necessitaven són estratègies de contingut, més que de comunicació.” Broadcaster planteja als seus clients construir-los audiències, tot partint del principi que “cada companyia pot ser un mitjà de comunicació”, segons interpreta Tom Forenski, un dels més influents bloguers actuals.

Com afegeix, actualment el públic està perfectament preparat per acceptar la marca com a generadora de continguts que li poden interessar, amb el benentès que, gràcies als dispositius mòbils, s’ha avesat a rebre contínuament continguts de tota mena. Així doncs, cal que “es plantegin presentar periodísticament, explicar de manera noticiable, el que és la marca”. En aquest nou paradigma, en què es convida la marca a renunciar a la nota de premsa que parla d’un nou producte, de resultats o d’inversions, Broadcaster ja ha treballat amb empreses de pes en el sector en què es desenvolupen, com Seat, Damm, Sanofi, Fluidra, Nescafé, Cellnex i altres; administracions com la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Sant Cugat i ONG com Greenpeace.

Amb aquesta nova estratègia, Broadcaster, que forma part del Clúster Audiovisual de Catalunya, ha crescut, tant en equip, de 6 a 25 persones, com en facturació, fins a assolir els 3 milions d’euros.

On és el valor?

A Broadcaster li ha correspost difondre la nova cultura del que en l’àmbit anglosaxó es coneix com a brand journalism (‘periodisme de marca’), fer entendre que “pot tenir més valor explicar com s’arriba a un determinat producte que el producte mateix”. Ha estat necessari fer esvair moltes reticències, ja que a la corporació “li costa acceptar que el seu nom no sigui el primer que surti, que resti per sota de la història, que pot ser molt potent”. Una història que ha de permetre a l’audiència “aprendre alguna cosa més, com quan se li adreça un diari, una ràdio o una cadena de televisió”. I experimentar que “la marca ha intentat establir una relació desinteressada”.

Broadcaster defensa que els seus professionals tenen tota la capacitat d’aportar una visió diferent, més mèdia que de màrqueting, ja que procedeixen dels mitjans de comunicació convencionals, i alguns encara hi mantenen alguna mena de vincle mitjançant col·laboracions.

Val a dir que el nou paradigma de mica en mica s’està imposant en un context en què l’impacte de la publicitat convencional, que encara hi és, minva, i és un fet que en el mitjà digital, l’audiència tendeix a rebutjar-lo.

Un exemple de client de Broadcaster que ha assumit aquesta tangent periodística en la seva estratègia de comunicació és Seat. En ocasió del Dia de la Dona, Broadcaster li va preparar uns continguts en què se’ns informava que tres elements fonamentals de la història del cotxe i de la reglamentació de trànsit, com el retrovisor, els intermitents i els límits dels carrils, van ser idees de dones.

En el cas d’un altre client, la cervesera Damm, es va pensar en un reportatge audiovisual en què empleats jubilats parlaven amb empleades actuals de 30 anys sobre com ha evolucionat el món professional al llarg de les darreres dècades.

Com afirma Noemí Cuní, “si es miren ben endins, les empreses tenen moltes coses d’interès per a l’audiència, casos reals”. Igual que, afegeix, “quan algú compra cada dia el diari, o escolta un programa determinat de ràdio, és perquè sap que li expliquen històries que li interessen”. Així doncs, en el cas de les empreses, “la fidelitat no només s’aconsegueix a través del producte, sinó també a través de les creences de l’empresa”.

Amb el benentès que les empreses han d’entendre que “ara no s’ha de vendre, sinó connectar, i des dels valors”, també s’han de redefinir, i veure’s a si mateixes com un veritable mitjà de comunicació, amb canals diversos: web, Twitter, Instagram, YouTube, etc. Això vol dir que “no es pot publicar el mateix en cada xarxa i que tampoc no es pot programar igual, cal tenir una graella de programació.”

Mirada pròpia en periodisme i entreteniment

Bas, productora audiovisual agermanada a Broadcaster, es dedica de manera genuïna a realitzar documentals i programes d’entreteniment, si bé els seus productes sempre palesen una voluntat d’experimentació, tot depassant els marges que vol imposar el format. En serien bons exemples, entre molts d’altres, una mostra de periodisme rigorós i valent , com Altsasu: ferides obertes, un retrat de com evoluciona la societat basca després dels anys de la violència d’ETA, o Katalonski, les històries d’estrangers d’arreu del món que senten curiositat per aprendre català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.