Gran angular

Convertir el CO2 en una ‘commodity’

Diverses empreses estudien com capturar el diòxid de carboni que genera la seva activitat industrial i introduir-lo en un circuit d’economia circular

Indústries com l’alimentària volen un CO2 molt pur per ser reutilitzat

Entre les diverses accions de mitigació del canvi climàtic, en paral·lel a les estratègies de reducció de les emissions, hi ha els diversos mètodes de captura del carboni, que es desenvolupen amb un horitzó, el del 2100, en què segons algunes previsions es podrien retirar de l’atmosfera fins a 250.000 milions de tones.

Per assolir la fita que l’escalfament sigui limitat a 1,5 graus aquest segle, que voldria dir retirar un bilió de tones de CO2, cal la implicació empresarial. Una implicació remarcable en aquest camp l’està tenint Cellers Torres. En el certamen Familia Torres Climate Change Course, el president de Familia Torres, Miquel A. Torres, va explicar: “La nostra intenció és implementar, a partir del 2020, tecnologies CCR (carbon capture reuse) al celler per poder capturar el 10% de CO2 que procedeix de la fermentació del vi, i que abans la planta, durant el seu creixement, havia absorbit, i donar-li un ús alternatiu.”

Torres combina diverses tecnologies. Una d’elles és la power to gas de l’alemanya Exytron, que permet, amb un electrocatalitzador, generar hidrogen a partir d’electricitat procedent d’energies renovables i produir metà de la conjunció d’aquest hidrogen i el CO2 de la vinificació, que tindrà un ús com a combustible. Segons Klaus Schirmer, project manager d’Exytron, la seva pròpia recerca sobre una tecnologia que no era nova “ha assolit el repte de millorar l’eficiència, fins a assolir una taxa d’eficiència del 90% i fer-la rendible, ja que utilitza la calor”. Una de les projeccions que admet la solució Exytron és distribuir vi amb combustible líquid produït a partir del CO2.

Pròpiament, en l’experiència de Torres, de la captura del CO2 se n’encarrega la membrana Bluemen, que introduïda dins de canonades, és capaç d’alentir les molècules de CO2 que circulen en les barreges de gasos, i separar-les, com si es tractés d’un sedàs. Aquesta tecnologia és obra de la firma Orchestra Scientific, de Tarragona. La seva directora general, Cristina Sáenz de Pipaón, assenyala: “La nostra aportació és atrapar un CO2 tan pur com sigui possible per tal que es pugui fer la metanització amb la tecnologia power to gas. Aquesta tecnologia pot ser de molta utilitat en els pròxims anys, en què la UE es planteja la fita d’assolir el 2030 un 27% de generació d’energia a partir de renovables, una de les quals és el biogàs procedent dels residus de l’agricultura i la ramaderia. El biogàs, barreja de metà i CO2, “es pot purificar per extreure’n el CO2 i injectar el metà per la xarxa de gas”. A la UE, en aquests moments, ja hi gairebé 500 plantes treballant en la separació del CO2, i un 56% de les plantes de nova construcció han adoptat la tecnologia de membrana per fer aquesta separació. Està previst que es multipliquin per cinc d’aquí al 2020.

La tecnologia Bluemen es distingeix per la seva modularitat, cosa que la fa efectiva a petita i gran escala, amb capacitat de treballar a una pressió baixa, de 8 bars, quan moltes tecnologies han de treballar a 20 bars. Aquest avantatge competitiu li pot donar oportunitats de negoci en el mercat en què el CO2 apareix com a commodity, amb el benentès que la UE treballa amb el compromís de reduir les emissions un 50% el 2030.

Orchestra Scientific treballa perquè la captura de CO2, per lliurar-lo a un circuit d’economia circular, surti rendible, és a dir, més barat dels 22 euros per tona que ara ha de pagar en el mercat d’emissions. Hom lluita contra el handicap que no és senzill d’obtenir un CO2 prou purificat –lliure d’altres gasos que poden ser cancerígens- per ser utilitzat en camps com la pressurització de cervesa o com a agent contra la descomposició en bosses de plàstic que contenen enciam. És per això que aquesta empresa es planteja treballar conjuntament amb empreses especialitzades en l’emmagatzematge i el tractament de gasos, com Carburos Metálicos, per obtenir un recurs prou net d’impureses que pugui ser introduït a l’exigent indústria alimentària.

Un ventall de tècniques ben diverses

Una primera tècnica de segrestament del CO2 és la forestació i reforestació. Caldria potenciar els mercats de la fusta. El biocarbó seria un residu obtingut similar al carbó vegetal, amb alt contingut de carboni, que es pot ruixar al camp per millorar el sòl agrícola i fixar-hi més carboni. No és fàcil produir-lo a gran escala. En la meteorització amplificada, es tritura roca fins a obtenir pols que s’aplica al camp per fixar el CO2 atmosfèric i fertilitzar el sòl, Al mar, reacciona amb l’aigua i converteix el CO2 en carbonats que es dipositen al fons. La captura directa des de l’aire, d’elevat cost, implica extreure aire ambiental, separar químicament el CO2 i injectar-lo al subsòl per emmagatzemar-lo de manera permanent. La fertilització oceànica consisteix a espolsar sobre la mar llimadures de ferro, que afavoreixen el plàncton, el qual absorbeix CO2 i el converteix en sucres o material cel·lular. Té el risc d’alterar els ecosistemes. El segrest de carboni al sòl es realitza a través de plantes herbàcies i cultius, que incorporen a les seves arrels el CO2 que absorbeixen, cosa que fixa carboni al sòl.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.