Des del món acadèmic universitari, no és fàcil entendre la llarga vida d’algunes empreses. I encara més si aquestes empreses són catalanes d’origen i/o destí. És a dir: empreses d’un país on (com succeeix en altres llocs d’Europa i del món) les empreses no poden comptar amb un estat propi i tenen els estats propers veïns indiferents o en contra.

Vegem-ho amb alguns casos. Comencem pel sector de l’alimentació. Danone va començar el 1919 al Raval de Barcelona, fent iogurts per a les farmàcies del barri. El 1929, va obrir una sucursal a París i el 1943, Dannon, a Nova York. En l’actualitat, ha esdevingut una multinacional que és un dels grans productors de làctics del món.

Al Saló Rosa del passeig de Gràcia de Barcelona, Gallina Blanca va iniciar la fabricació de cubs de sopa el 1937, en plena Guerra Civil. Setanta anys més tard, es fabriquen en més de vint llocs i es comercialitzen a més de cent estats. En els dos casos, aquests èxits extraordinaris no es poden explicar sense pensar en el caràcter innovador dels seus productes i de la seva publicitat.

El Grup Alimentari Guissona, creat el 1959, respon a la nova possibilitat tècnica de produir carn i ous en granges, i amb la fórmula cooperativa. El 2016, les seves més de 500 botigues bonÀrea -localitzades a Catalunya, Andorra, el País Valencià, Aragó, Navarra i Madrid–, tenen més de 1,5 milions de clients i exporten a seixanta estats. La idea del “from field to the table” ha fet forat.

Seguim pel sector tèxtil. La botiga de blondes i sedes El Suizo, oberta al públic el 1922 al carrer Comtal de Barcelona, ha esdevingut, en el segle XXI, Pronovias, i Rosa Clarà, els primers productors mundials d’invents el 1960, confeccionen els vestits de núvia prêt-à-porter. Una empresa històrica que feia mantellines per dur a les esglésies, canvia d’orientació, en els anys seixanta, després del Concili Vaticà II, i comença a fabricar una insinuant roba interior femenina, amb el nom d’Andrés Sardà.

Dues empreses creades durant la Primera Guerra Mundial, a Olot i Gavà, per fabricar productes necessaris per al sector de la construcció, que no es podien importar, han esdevingut, cent anys després, dues potents multinacionals. Simon i Roca Radiadors. La regulació particular de l’electricitat i l’aigua dins de les cases. Imprescindibles.

Algunes empreses de l’exitós sector biomèdic català tenen una llarga trajectòria. Per exemple, Grífols, la farmacèutica fabricant d’hemoderivats (que és, segons el Departament d’Estat dels EUA, una de les 300 peces estratègiques de la seguretat del món), es basa en un Institut Central d’Anàlisis Clíniques, Bacteriològiques i Químiques funcionant, des del 1909 amb 30 persones, a Barcelona. Avui, té fàbriques en tres continents que ocupen més de 10.000 de persones.

En la indústria audiovisual, hi ha més salts. El 1932, Ràdio Associació de Catalunya va començar a emetre 15 minuts d’imatges setmanals amb, per exemple, els mapes del temps generats pel Servei Meteorològic de la Generalitat, més, una fotografia del president Macià. TV3 va trigar cinquanta anys a arribar, però el primer pas ja estava fet. Les patents del 1930 d’aparell emissor i receptor de fotografies per les ones d’una ràdio de Pau Abad i Piera (Sabadell, 1896-1981) van ser les primeres a Europa.