Opinió

DE MEMÒRIA

Llarga vida amb innovacions

Seguim pel sector tèxtil. La botiga de blondes i sedes El Suizo, oberta al públic el 1922 al carrer Comtal de Barcelona, ha esdevingut, en el segle XXI, Pronovias, i Rosa Clarà, els primers productors mundials d’invents el 1960, confeccionen els vestits de núvia ‘prêt-à-porter’

Des del món acadèmic uni­ver­si­tari, no és fàcil enten­dre la llarga vida d’algu­nes empre­ses. I encara més si aques­tes empre­ses són cata­la­nes d’ori­gen i/o destí. És a dir: empre­ses d’un país on (com suc­ce­eix en altres llocs d’Europa i del món) les empre­ses no poden comp­tar amb un estat propi i tenen els estats pro­pers veïns indi­fe­rents o en con­tra.

Vegem-ho amb alguns casos. Comen­cem pel sec­tor de l’ali­men­tació. Danone va començar el 1919 al Raval de Bar­ce­lona, fent iogurts per a les farmàcies del barri. El 1929, va obrir una sucur­sal a París i el 1943, Dan­non, a Nova York. En l’actu­a­li­tat, ha esde­vin­gut una mul­ti­na­ci­o­nal que és un dels grans pro­duc­tors de làctics del món.

Al Saló Rosa del pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona, Gallina Blanca va ini­ciar la fabri­cació de cubs de sopa el 1937, en plena Guerra Civil. Setanta anys més tard, es fabri­quen en més de vint llocs i es comer­ci­a­lit­zen a més de cent estats. En els dos casos, aquests èxits extra­or­di­na­ris no es poden expli­car sense pen­sar en el caràcter inno­va­dor dels seus pro­duc­tes i de la seva publi­ci­tat.

El Grup Ali­men­tari Guis­sona, creat el 1959, res­pon a la nova pos­si­bi­li­tat tècnica de pro­duir carn i ous en gran­ges, i amb la fórmula coo­pe­ra­tiva. El 2016, les seves més de 500 boti­gues bonÀrea -loca­lit­za­des a Cata­lu­nya, Andorra, el País Valencià, Aragó, Navarra i Madrid–, tenen més de 1,5 mili­ons de cli­ents i expor­ten a sei­xanta estats. La idea del “from field to the table” ha fet forat.

Seguim pel sec­tor tèxtil. La botiga de blon­des i sedes El Suizo, oberta al públic el 1922 al car­rer Com­tal de Bar­ce­lona, ha esde­vin­gut, en el segle XXI, Pro­no­vias, i Rosa Clarà, els pri­mers pro­duc­tors mun­di­als d’invents el 1960, con­fec­ci­o­nen els ves­tits de núvia prêt-à-por­ter. Una empresa històrica que feia man­te­lli­nes per dur a les esglésies, can­via d’ori­en­tació, en els anys sei­xanta, després del Con­cili Vaticà II, i comença a fabri­car una insi­nu­ant roba inte­rior feme­nina, amb el nom d’Andrés Sardà.

Dues empre­ses cre­a­des durant la Pri­mera Guerra Mun­dial, a Olot i Gavà, per fabri­car pro­duc­tes neces­sa­ris per al sec­tor de la cons­trucció, que no es podien impor­tar, han esde­vin­gut, cent anys després, dues potents mul­ti­na­ci­o­nals. Simon i Roca Radi­a­dors. La regu­lació par­ti­cu­lar de l’elec­tri­ci­tat i l’aigua dins de les cases. Impres­cin­di­bles.

Algu­nes empre­ses de l’exitós sec­tor biomèdic català tenen una llarga tra­jectòria. Per exem­ple, Grífols, la far­macèutica fabri­cant d’hemo­de­ri­vats (que és, segons el Depar­ta­ment d’Estat dels EUA, una de les 300 peces estratègiques de la segu­re­tat del món), es basa en un Ins­ti­tut Cen­tral d’Anàlisis Clíniques, Bac­te­riològiques i Químiques fun­ci­o­nant, des del 1909 amb 30 per­so­nes, a Bar­ce­lona. Avui, té fàbri­ques en tres con­ti­nents que ocu­pen més de 10.000 de per­so­nes.

En la indústria audi­o­vi­sual, hi ha més salts. El 1932, Ràdio Asso­ci­ació de Cata­lu­nya va començar a eme­tre 15 minuts d’imat­ges set­ma­nals amb, per exem­ple, els mapes del temps gene­rats pel Ser­vei Mete­o­rològic de la Gene­ra­li­tat, més, una foto­gra­fia del pre­si­dent Macià. TV3 va tri­gar cin­quanta anys a arri­bar, però el pri­mer pas ja estava fet. Les patents del 1930 d’apa­rell emis­sor i recep­tor de foto­gra­fies per les ones d’una ràdio de Pau Abad i Piera (Saba­dell, 1896-1981) van ser les pri­me­res a Europa.

Mossos: de privada a pública

Els Mossos d’En Veciana, una empresa privada de seguretat de la família de Pere Anton Veciana creada el 1690 a la ciutat de Valls, va esdevenir, el 1721, una empresa pública d’àmbit català. Va ser, a partir del 1750, la primera policia que va confegir quelcom nou: les fitxes policials dels investigats i del seu entorn. Els mossos, doncs, havien de saber llegir, escriure i comptar. L’alt nivell tècnic dels serveis de l’empresa pública de llarga trajectòria coneguda com a Mossos d’Esquadra ha estat més visible amb el judici al procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.