Refredament
El comerç internacional és un mecanisme d’interdependència econòmica molt potent. Les economies de dimensió reduïda, amb diversitat productiva i de recursos, penetració important d’inversió exterior i un bon encaix en les cadenes globals de valor requereixen mercats externs ben oberts i escenaris relativament previsibles. Som molt sensibles als canvis en la naturalesa dels intercanvis comercials i en la salut dels principals mercats mundials perquè el teixit productiu català fa temps que va adreçar la seva mirada ben lluny de la península Ibèrica.
Sector exterior.
L’alentiment detectat en l’evolució de les exportacions catalanes s’explica per l’escàs dinamisme dels nostres principals mercats europeus, amb Alemanya, França i Itàlia al capdavant. També dol la pèrdua de posicions adquirides als Estats Units i a la Xina, però el retrocés de la demanda exterior no es deu a l’encariment de costos o al comportament de l’euro. L’evolució del comerç internacional no és gloriosa i avui es fa molt més difícil conquerir posicions guanyadores terra enllà. Les estructures de creació de valor han canviat sensiblement i han davallat un esglaó en l’escala global. La crisi ha limitat l’expansió de les cadenes més complexes, ha revifat les xarxes regionals d’aprovisionament i ha convertit la factoria asiàtica en gairebé autosuficient.
Els avenços en el contingut tecnològic de les exportacions catalanes són bones notícies, però la regressió en els preus i el marge comercial ens mostren que només la millora de la productivitat ens farà crear més oportunitats de les que trobarem pel camí.