Són més necessàries que mai. El Consorci no rep ni un euro dels pressupostos públics. El que fem és administrar un patrimoni que fa més cent anys unes persones amb visió de futur van aconseguir expropiant tot aquest sector del delta del Llobregat. Ho van fer per crear riquesa des del sector públic, i nosaltres administrem una herència per generar beneficis i així crear oportunitats. Ens agrada dir que som una fàbrica d’oportunitats perquè les noves generacions i també les persones que no tenen feina trobin un lloc de treball. Ho fem amb recursos i també amb aliances. Hi ha un tema que estem impulsant de manera decidida en el nostre àmbit, que són els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides; doncs bé, el número 17 són les aliances per assolir objectius. I ho estem fent, no només amb el nostre entorn més proper (port, aeroport, ciutat de Barcelona, l’àrea i la regió metropolitana), sinó també en l’àmbit polític, social i econòmic: cerquem el consens entre els partits polítics i entre aquests i el món privat. Tot això pensem que és prioritari i que ho continuarà sent en el futur.

L’estratègia delta del Llobregat, que és el desenvolupament del que era el pla delta, és un treball coordinat al voltant d’aquest espai on hem potenciat la nostra intervenció.Sobre el tema de la governança: hi ha l’àrea metropolitana, que fins i tot té les competències de planejament.

És un espai limitat. Nosaltres, al polígon, ara hi tenim un 60% destinat a la indústria i els seus serveis vinculats i la resta és logística. Sempre he defensat que a l’hora de fer la planificació, i no parlo exclusivament de la urbanística sinó de la general, s’ha de pensar en termes de la regió metropolitana, dels 5 milions d’habitants. I aquí sí que trobaríem més espais per a la logística, per a la indústria o per a l’habitatge. Per tant, és un àmbit que en algun moment es va explorar i que s’ha de continuar explorant, perquè és la Barcelona real. Llavors sí que haurem de triar, seleccionar molt clarament què és el que ha d’anar en un lloc com aquest de la Zona Franca. Hi ha molta gent que vol venir aquí, a la Zona Franca.

Doncs, per exemple, estem impulsant tot el que és la indústria 4.0, la indústria capdavanetera. Ara dins del polígon estem propiciant la transformació d’uns terrenys, que abans eren de la Seat, per fer-hi un projecte que s’anomena DFactory, uns 17.000 m² dedicats a la indústria 4.0. Ja estem impulsant la primera fase i buscant empreses que, per exemple, facin impressió en 3D, i que això impregni la resta del polígon. Ha de ser una espècie de catalitzador. A mesura que les indústries que hi són es vagin transformant o que les de sectors més madurs vagin marxant, farà d’imant d’indústries de tot el món de la nova economia que s’instal·lin aquí.

El problema que té la Zona Franca és que és ciutat i ningú pensa que ho és. Cada dia milers de persones venen aquí a guanyar-se el sou, però ningú pensar que això forma part de la ciutat. Les coses estan canviant, i probablement quan la nova indústria es vagi transformant, potser començaran a sortir illes d’habitatges per aquí al mig. El que segur que passarà és que sortirà activitat econòmica en àrees d’habitatges, perquè serà compatible. Es revertirà un procés històric de fer fora de les ciutats la indústria perquè contaminaven o feien nosa. En aquest edifici d’oficines a la tercera planta tenim impressores que estan produint coses. Això és manufactura, aquí es fabrica i no passa res. Per tant, a l’hora de pensar les ciutats s’haurà de tenir en compte. A mi no em fa por que la Zona Franca sigui més ciutat, al contrari, vull que ho sigui i que la ciutat sigui més fàbrica.

Sí, tenim promocions d’habitatges a les antigues casernes de Sant Andreu, una promoció per a joves millennials la Marina de Prat Vermell, que a partir de l’estiu començarem a concretar, i alguna cosa més al barri, i també per tot Catalunya.

L’habitatge no hauria de ser un problema, l’habitatge és una necessitat. En la darrera edició del saló Meeting Point vam situar en l’agenda tres temes que no apareixien abans o no d’una manera intensa. El primer és el tema de les noves tecnologies aplicades a la construcció i a la venda d’habitatge. El segon, la presència de les dones en el sector immobiliari, i el tercer la necessitat d’abordar el debat sobre les polítiques d’habitatge. Enguany ho farem de manera més intensa. Nosaltres no volem marcar una posició sobre les polítiques d’habitatge, no ens hem de definir sobre el 30% que l’Ajuntament de Barcelona diu que s’ha de reservar a habitatge social, però sí que fem una crida a trobar un espai de consens per poder discutir entre els promotors, els constructors i les administracions púbiques com es planifiquen els nous habitatges. Que el sector privat sàpiga que allò que venen o lloguen no és un bé de consum, que és de primera necessitat. Per tant, defensant que tothom té dret a tenir beneficis, els hem de dir que s’hauria d’evitar especular amb els preus. Tanmateix, no només és un tema de preus de l’habitatge. La gent té feines molt precàries. No és que la gent no pugui accedir a l’habitatge només pel preu, no pot accedir a l’habitatge perquè té un sou baix. Per tant, hem d’atacar la qüestió des dels dos vessants: creant llocs de treball de qualitat i, d’altra banda, treballant perquè no s’especuli amb aquest bé.

En aquest moment estem molt centrats en el DFactory, però és cert que també estudiem altres propostes. Cal recordar que tenim edificis com els Nexus I i II vinculats a la UPC; l’Eureka, a la UAB, i el Media-TIC, a la societat 22@Barcelona. Doncs bé tenim propostes que s’hi relacionen i ara estem mirant de prioritzar-les en funció de la nostra capacitat d’invertir. Hi ha moltes institucions públiques i privades que ens busquen com a socis per a projectes, i nosaltres el que estem fent és analitzar el benefici social, però també econòmic. Ho continuarem fent perquè és una manera d’incrementar el patrimoni, l’herència rebuda. A més, també estem mirant de reactivar polígons industrials que es van comprar fa anys i que amb la crisi es van aturar. És el cas de Mollet, Òdena, Constantí, Bellpuig i Terrassa.

No estem per vendre el patrimoni. Bé, amb Mercabarna estem parlant sobre si els podem vendre unes parcel·les perquè necessiten ampliar i ara ens estem posant d’acord en el preu, és un tema tècnic, però nosaltres tenim l’horitzó de l’acord. També mantenim converses amb Aena i Adif.

Nosaltres explorem el territori amb la idea de cercar oportunitats i aliances, si és possible. En el cas d’Aena és en relació amb la ciutat aeroportuària que volen desenvolupar al Prat. Ens interessa tant des del punt de vista de la concepció del que hauria de ser aquest espai, d’unes 300 hectàrees, com per sondejar fórmules de gestió futura.

El projecte de la ciutat està dividit en tres àmbits: un purament d’activitat aeroportuària, un altre de logístic i el darrer dedicat a la indústria 4.0. Pel que fa a aquest darrer espai, és evident que ens afecta el que es pugui fer, i potser també pel que fa al logístic. Per això vaig anar ràpidament a parlar amb el president d’Aena, Maurici Lucena. I hem creat una comissió tècnica que està treballant sobre com podem fer que evolucioni. Ja que estem en un terreny tan sensible i que som veïns, estem obligats a mirar de fer les coses de manera coordinada. Amb Adif també estem parlant sobre la platja de vies de Can Tunis. Partint de la base que els serveis ferroviaris són prioritaris, volem saber si tot és absolutament necessari o si hi ha terrenys que es podrien aprofitar per a activitats com les que fa l’Ajuntament de l’Hospitalet o les que fem nosaltres.

La Zona Franca comença siguent la Seat. Aquí tenia 25.000 treballadors fabricant el Seat 600. Encara conserven uns 400.000 m², i la Nissan en té 500.000. Tots tenen clar que són una indústria en transformació i que han de deixar de ser fabricants de cotxes per passar a ser operadors de mobilitat, i estem treballant molt directament amb ells. Nissan està ara en un moment difícil, però ells tenen la intenció de continuar la producció aquí. I també tenen projectes i capacitat d’evolució pensant en noves formes de mobilitat: cotxe compartit, cotxe autònom, etc. La DFactory està molt relacionada amb això.

Hem signat un conveni que té dos vessants. El primer és que ens estem internacionalitzant, i la marca Barça és un imant, perquè hi ha molta gent que vol venir i veure l’estadi. I l’altre és que el Barça té un departament de noves tecnologies que explora nous mons i hi volem col·laborar.

Sí, però no neix del no res. Si s’observa l’evolució de la institució, i malgrat l’alternança política que hi ha hagut al capdavant, ha tingut una coherència. I a mi no m’agrada ser adamista, no em queixo de l’herència que he rebut, tot el contrari; el congrés de zones franques que farem al juny es va aconseguir en l’anterior etapa i jo l’he potenciat. La internacionalització també ve una mica d’abans, però des del punt de vista personal, trobo que és clau afavorir que vingui gent de tot el món, com també que nosaltres anem a fora a explicar què fem aquí. És una manera de promocionar la ciutat i el territori. I és una manera d’atreure inversions. L’altra aposta personal és l’aplicació dels objectius de desenvolupament sostenible. Em sembla que és una bona guia, si més no perquè el món segueixi existint. Si el món se’n va a en orris, de res serviran la impressió 3D o la indústria 4.0, per això és tan important que institucions com la nostra es comprometin amb les ODS.

Nosaltres no anirem a fora a invertir, però sí a compartir el nostre saber fer. Tothom ens pregunta què estem fent a Barcelona i ho volem compartir i aprendre de fora.

Estàvem en una situació en què podíem continuar fent polítiques de progrés i gestionar la sortida de la crisi de manera més solidària, amb més igualtat, o fer-ho amb unes dretes que han retrocedit molts anys amb el seu discurs. I una part dels mals resultats és que la gent està cansada de confrontació, la gent el que vol és que hi hagi un repartiment de la riquesa i que els seus fills tinguin més oportunitats. Jo crec que Pedro Sánchez i del PSOE han defensat aquesta disminució de la tensió.

A mi em nomena el Consell de Ministres a proposta de la ministra d’Hisenda. El meu càrrec sempre està a disposició del ministeri. Si la pregunta és si em faria il·lusió continuar treballant aquí, he de dir que sí, perquè tenim molts projectes molt interessants, i jo que crec molt en el servei públic, i aquest és un lloc en què aquest servei públic es pot fer de manera intensiva. Jo vinc de ser regidor i alcalde i el que vull és millorar la vida de la gent.