Empreses

Les infusions de Tegust ja bullen

L’empresa estrena fàbrica i planeja noves inversions per augmentar capacitat si prosperen els contractes amb tercers

Tenen l’objectiu d’estimular la xarxa de productors locals d’herbes

Els res­pon­sa­bles de Tegust tenen els peus als blocs de sor­tida i la mirada fixada en l’horitzó, en espera del tret per córrer dis­pa­rats. Aquesta jove empresa de la Bis­bal d’Empordà, que fins fa poc estava al viver Nexes de Fora­llac, ultima con­trac­tes amb diver­ses fir­mes cafe­te­res per assu­mir les seves car­tes de tes i infu­si­ons, que podrien supo­sar el revul­siu que espe­ra­ven per abor­dar un salt d’escala.

Tot just aca­ben d’estre­nar una nova fàbrica de 900 m² en la qual han inver­tit 1 milió d’euros, acon­se­guits amb una ampli­ació de capi­tal. Tan­ma­teix, Joan Sais, direc­tor de Tegust, ja estu­dia fórmu­les per finançar els 300.000 euros addi­ci­o­nals que cos­ten les màqui­nes que s’hau­ran d’incor­po­rar per res­pon­dre a les neces­si­tats de pro­ducció asso­ci­a­des als nous com­pro­mi­sos.

Per enten­dre el salt que pre­pa­ren, cal pen­sar que aquest any la pre­visió ini­cial era pro­duir 1 milió de sobres d’infusió, un 20% més que el 2018. Aquest milió és només una cin­quena part de la capa­ci­tat pro­duc­tiva ins­tal·lada, i per als nous rep­tes caldrà incor­po­rar dues màqui­nes més.

La marca pròpia.

Pro­duir per a ter­cers pro­por­ci­o­narà a Tegust el volum que neces­si­ten per abor­dar amb més ambició els objec­tius de la marca pròpia, que depèn de créixer en els mer­cats català i espa­nyol, en una pri­mera instància. Actu­al­ment, el 70% de la pro­ducció s’ori­enta al canal Horeca (hotels, res­tau­rants i cafès) i el 30% res­tant es ven en algu­nes cade­nes de super­mer­cats i boti­gues gur­met, però l’àmbit d’influència encara és molt limi­tat. L’estratègia de crei­xe­ment depèn de millo­rar la dis­tri­bució al ter­ri­tori. D’altra banda, també tre­ba­llen per tan­car ali­an­ces de marca (co-bran­ding) que tan bon resul­tat els ha donat fins ara. Tenen acords amb el Girona FC -que ha ins­pi­rat una infusió amb els colors blanc i ver­mell-, amb el mones­tir de Mont­ser­rat -per fer una com­bi­nació d’her­bes ins­pi­ra­des en el famós des­til·lat de l’aba­dia-, i amb la Con­fra­ria de la Rata­fia, artífex de la rata­fia 1842.

L’altre motor del crei­xe­ment de la marca pròpia és la inno­vació. La carta de tes i infu­si­ons de Tegust dis­posa de 28 pro­pos­tes, i cons­tant­ment se n’incor­po­ren de noves. Entre les més recents hi ha els ano­me­nats ins­tants, que es dis­so­len direc­ta­ment en aigua i pro­por­ci­o­nen una experiència dife­rent que vol agra­dar fins i tot al públic que no beu habi­tu­al­ment infu­si­ons. “Nosal­tres no ens defi­nim com una empresa d’infu­si­ons, sinó de begu­des”, subrat­lla Pep Mas­carós, ànima i cre­a­dor de Tegust. Cer­ta­ment, el mer­cat de les infu­si­ons està evo­lu­ci­o­nant ràpida­ment i de ser un pro­ducte valo­rat per les pro­pi­e­tats medi­ci­nals amb un públic i un con­sum limi­tats, ha pas­sat a eixam­plar la base entre les per­so­nes interes­sa­des pels pro­duc­tes salu­da­bles.

L’ori­gen de Tegust està rela­ci­o­nat amb aquest canvi en el mer­cat. Pep Mas­carós va des­co­brir que Cata­lu­nya, terra molt rica en her­bes aromàtiques per la seva diver­si­tat de cli­mes i pai­sat­ges, con­su­meix infu­si­ons ela­bo­ra­des pre­fe­rent­ment amb matèria pri­mera de fora i d’una qua­li­tat força dis­cu­ti­ble. “A Linyola es pro­du­eix la millor cama­mi­lla del món, en canvi, en con­su­mim d’impor­tada”, es lamenta Mas­carós.

A par­tir d’aquest moment, el fun­da­dor de Tegust es va obses­si­o­nar amb la idea de recu­pe­rar les olors de la seva infància i acos­tar-les al con­su­mi­dor. En col·labo­ració amb la Xarxa Parc de les Olors, un col·lec­tiu que difon la cul­tura de les plan­tes aromàtiques i medi­ci­nals de Cata­lu­nya, Pep Mas­carós va pre­sen­tar un pro­jecte d’infu­si­ons amb her­bes de pro­duc­tors locals a un fabri­cant del sec­tor, però davant el seu rebuig, Mas­carós va deci­dir mun­tar un negoci i fer-ho direc­ta­ment. Calien recur­sos i va engres­car un grup d’amics de la comarca, que hi van inver­tir uns 50.000 euros per començar. A par­tir d’aquí, Tegust ha anat cre­mant eta­pes: ini­ci­al­ment tenien la pro­ducció i la comer­ci­a­lit­zació dele­ga­des a altres empre­ses i, a poc a poc, les han anat assu­mint fins a l’estrena de la fàbrica a finals de l’any pas­sat.

Actu­al­ment, el 50% dels ingre­di­ents que l’empresa uti­litza són de pro­duc­tors locals. Aquesta demanda crei­xent està esti­mu­lant un petit sec­tor que es comença a posar les piles; mal­grat tot, la collita de deter­mi­na­des her­bes encara és tan limi­tada que no satisfà la demanda. Quan el gènere ve de fora, es mira que sigui de cul­tiu ecològic.

El com­promís de Tegust és també amb l’ener­gia que es con­su­meix: bio­massa de bos­cos locals o elec­tri­ci­tat de fonts reno­va­bles. També hi ha un com­promís social: els tre­ba­lla­dors que es dedi­quen a l’enva­sat són del Cen­tre Tra­mun­tana de per­so­nes amb diver­si­tat fun­ci­o­nal. Per aca­bar, també estan bus­cant alter­na­ti­ves sos­te­ni­bles per pre­ser­var en tot moment l’aroma de les her­bes.

TEGUST

Facturació
213.000 €
Treballadors
8
Any de fundació
2014
Mascarós assegura que sense el suport de la incubadora de Forallac Nexes, Tegust no existiria. Tampoc sense els primers cinc socis, que van creure en la idea fins al punt de posar-hi diners. Ni els tretze que són ara, després de l’ampliació de capital que ha calgut fer per pagar la fàbrica. Amb el salt d’escala, Joan Sais n’ha assumit la direcció.

De la ceràmica a la ratafia

Pep Mascarós era un petit productor ceramista que treballava per a indústries de la Bisbal fins que va esclatar la crisi de totxo i es va haver de buscar la vida. Primer es va interessar pels mercats de productes ecològics, i va muntar un petit negoci de roba. L’atzar, però, li va proporcionar una excusa per tornar a reinventar-se. Aficionat al món de la ratafia, va participar en un concurs, sense gaire èxit: “La meva ratafia era molt dolenta”, reconeix. Tanmateix, aquelles herbes que no eren bones per a un licor sí que ho eren per a una infusió. Ho va testar a la seva paradeta del mercat i va ser un èxit. Ara la infusió de ratafia és un clàssic present en moltes cartes d’infusions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.