Estem guanyant combats, en aquest conflicte permanent contra l’escalfament global? L’Indicador Global d’Adaptació (IGA) que publica l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ens diu que entre els anys 2005 i 2014 la nostra capacitat d’adaptació als efectes del canvi climàtic ha crescut un 8,74%, un increment que convindria celebrar amb una certa prevenció.

Si entrem a fons en l’índex, que integra 42 indicadors sectorials, observem que se sintetitza en dos factors, que expliquen el 73% de l’evolució de l’IGA. Un primer factor, que avalua l’ús dels grans recursos, fonamentalment aigua, energia i sòl, seria el responsable del 63% de la variabilitat, i un segon, que mesura la qualitat ambiental, les emissions a l’atmosfera, es faria càrrec de l’11% restant.

Pel que fa al primer factor, hom observa que s’ha passat d’un volum d’aigua facturada de 415.179 m³ el 2003, als 390.173 m³ del 2016, amb un 6% d’estalvi. També és important l’estalvi en dotació domèstica: a Catalunya, es va passar de 134 litres per habitant i dia el 2005, a 117 el 2017, i a l’àrea metropolitana, de 121 a 108. En energia, si el 2005 es fixava el consum final d’energia a indústria i serveis en 6.715,5 ktep, el 2014 havia minvat fins 5.125, un 23,6% menys. També s’ha incrementat, del 9,5% (2005) al 18,4% (2015) la participació en el total consumit de l’energia elèctrica d’origen renovable.

En canvi, hom pot comprovar que la ràtio de superfície de bosc respecte de l’agricultura ha augmentat, d’un 2,4 el 2007 al 2,5 el 2017, i convindria que minvés, perquè un augment de superfície forestal comporta un augment del consum d’aigua. Així mateix, la superfície agrícola de secà respecte de la total ha minvat lleugerament, tot passant d’un 71,5% el 2005 al 67,7% el 2017, quan la tendència adaptativa desitjada seria que augmentés.

Val a dir que els autors de l’IGA assenyalen que, a Catalunya, l’adaptació s’ha de fonamentar “a evitar la despoblació rural, l’abandonament de conreus i pastures, la pèrdua de ramaderia extensiva, la falta de gestió forestal i el malbaratament de l’aigua i de l’energia”.

A l’altre eix, el que els autors de l’indicador anomenen factor 2, té especial rellevància l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA), que mesura el nivell d’excel·lència de l’atmosfera, a partir de la concentració de CO2, NO2, SO2, O3 i les partícules en suspensió. Ha progressat d’un 62% el 2005 a un 89% el 2017, si bé els experts estimen que cal avançar molt més.

Una de les dades més significatives de com ens adaptem al canvi climàtic és la de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del sector residencial que, en milers de tones de CO2 equivalents, ha passat de 2.995 tones el 2005 a 2.643 el 2016.