S’acosten les temudes dates de les PAU, més conegudes com a selectivitat, i molts joves estudiants hauran de triar el seu futur en els propers mesos. La veritat és que no els ho posem fàcil, i no només per l’exigència dels estudis i l’estrès, comprensible d’enfrontar-se a un examen tan decisiu, sinó també per la gran diversificació de l’oferta de les universitats: a Catalunya es poden cursar més de 500 graus universitaris. En general, és positiu que s’ofereixin opcions per als joves, i nous estudis com arts digitals, comunicació interactiva o governança global, que s’estrenaran el curs acadèmic que ve, i que responen sens dubte a reptes i inquietuds actuals.

En tot cas, però, l’oferta total de 500 graus acostuma a produir una barreja de vertigen i desorientació que a molts joves de 18 anys els resulta força angoixant. Per exemple, hi ha més de trenta opcions d’estudiar biologia a Catalunya, i no només per l’oferta de diferents universitats, que és normal, sinó per matisos que compliquen la decisió dels estudiants: quina diferència hi ha entre biologia, biotecnologia, genètica o enginyeria biomèdica? I si estudio microbiologia, no faré res de genètica? La majoria d’ells no tenen prou informació per distingir els matisos d’aquestes titulacions, que, d’altra banda, tampoc difereixen gaire a nivell de pla d’estudis dels primers dos cursos. No seria possible fer una base comuna almenys dels dos primers anys i deixar que l’alumne triés la seva especialització a partir del tercer?

D’entrada, seria una elecció més senzilla i podrien triar més tard amb més coneixement de causa. D’altra banda, moltíssims professionals en actiu podem dir que hem acabat treballant en una àrea o fins i tot en una professió que no ens imaginàvem quan estudiàvem, en molts casos perquè de fet no existia... Per a alguns joves el dilema és paralitzant. Personalment, quan em demanen orientació, els recomano que triïn alguna cosa que els interessi, o que quedi propera a la seva inquietud: si la nota de tall de biotecnologia és massa alta però es pot entrar a biologia, per què no?

Al cap i a la fi, i haurà mil oportunitats per acabar d’orientar-se després, tant a través d’un màster com a la feina. Es tracta d’ajudar-los a entendre que aquesta és una primera decisió de la seva carrera, però que de ben segur no és l’última!