Opinió

Els 50 anys de la comunitat andina

El dia 26 de maig d’aquest 2019 els qua­tre pre­si­dents dels països que for­men actu­al­ment la Comu­ni­tat Andina (Bolívia, Colòmbia, l’Equa­dor i el Perú) van sig­nar la Decla­ració de Lima apro­fi­tant la XIX Reunió del Con­sell Pre­si­den­cial Andí, que va coin­ci­dir amb la cele­bració del 50è ani­ver­sari de la cre­ació de la Comu­ni­tat Andina per l’Acord de Car­ta­gena del 26 de maig del 1969, com a grup subre­gi­o­nal en el con­text de l’Asso­ci­ació Lla­ti­no­a­me­ri­cana de Lliure Comerç (ALALC) per cinc països fun­da­dors: Bolívia, Colòmbia, l’Equa­dor, el Perú i Xile

En aquests cin­quanta anys, la Comu­ni­tat Andina les ha vist de tots colors. El 1970 es va reti­rar del grup ini­cial de mem­bres el Xile del gene­ral Pinoc­het com a con­seqüència de la política inter­ven­ci­o­nista que seguia el grup, sota ins­pi­ració del govern comu­nista d’Allende, i que no lli­gava amb l’espe­rit libe­ral que Pinoc­het volia res­pecte a l’aper­tura comer­cial (baix aran­zel andí) i la per­mis­si­vi­tat per als inver­sors estran­gers (con­tra la limi­tació de la decisió 24).

Veneçuela va ingres­sar al grup el febrer del 1973, després d’unes nego­ci­a­ci­ons en què va rebre el suport de la pre­sidència d’Allende. Veneçuela, però, va aban­do­nar el grup el maig del 2006, en un moment en què Bolívia, l’Equa­dor i Veneçuela recri­mi­na­ven a Colòmbia i el Perú el seu acos­ta­ment als Estats Units, cul­mi­nat amb la sig­na­tura d’acords de lliure comerç amb Was­hing­ton. Bolívia no va acon­se­guir suport per a la seva sor­tida al mar com desit­java.

Com a ele­ment posi­tiu d’aquests 50 anys, cal des­ta­car que el grup ha creat un sis­tema ins­ti­tu­ci­o­nal ampli, amb un secre­ta­riat per­ma­nent amb seu a Lima, un Tri­bu­nal Andí de Justícia amb seu a Quito, un Par­la­ment Andí creat el 1979 i amb seu a Bogotà, la Uni­ver­si­tat Andina Simon Bolívar –fun­dada el 1985 pel Par­la­ment Andí–, així com les reu­ni­ons de minis­tres d’Afers Exte­ri­ors i nom­bro­sos grups tècnics. Aquesta estruc­tura es va con­so­li­dar pels pro­to­cols de Tru­ji­llo i de Sucre del 1997.

Moments difícils.

Aquesta ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació va per­me­tre al grup sobre­po­sar-se a moments com­pli­cats en què tot feia pen­sar que la Comu­ni­tat Andina que­da­ria morta, com ha pas­sat amb altres movi­ments lla­ti­no­a­me­ri­cans d’inte­gració, com ara l’Asso­ci­ació Lla­ti­no­a­me­ri­cana de Lliure Comerç cre­ada pel Trac­tat de Mon­te­vi­deo de febrer del 1960 i trans­for­mada el 1980 a Aca­pulco en l’Asso­ci­ació Lla­ti­no­a­me­ri­cana d’Inte­gració, o com les inte­gra­ci­ons pro­mo­gu­des per Nes­tor Kirch­ner i Hugo Chávez.

El mateix Mer­co­sur, creat pel Trac­tat d’Asunción el març del 1990 i amb mol­tes ambi­ci­ons ini­ci­als, ha que­dat estan­cat per “l’entrada fan­tasma” de Veneçuela al grup, les guer­res comer­ci­als inter­nes, les cri­sis i les deva­lu­a­ci­ons de l’Argen­tina i el Bra­sil i les quei­xes de l’Uru­guai i el Para­guai res­pecte als dese­qui­li­bris que els gene­rava pertànyer al grup, mal­grat haver rebut avan­tat­ges com països amb menor desen­vo­lu­pa­ment rela­tiu.

En aquest con­text, la XIX reunió pre­si­den­cial de la Comu­ni­tat Andina i la decla­ració pre­si­den­cial dels 50 anys de la Comu­ni­tat Andina, sig­nada pels pre­si­dents de Bolívia (Evo Mora­les), Colòmbia (Iván Duque), l’Equa­dor (Lenin Moreno) i el Perú (Mar­tin Viz­carra), ha ser­vit per crear noves espe­ran­ces inte­gra­do­res que han de bene­fi­ciar, segons diu la decla­ració, els 110 mili­ons d’habi­tats dels qua­tre països, que actu­al­ment tenen un renda mit­jana de 6.500 dòlars.

La Decla­ració de Lima tracta d’impul­sar el comerç intra­zo­nal, la lliure cir­cu­lació de ciu­ta­dans, el desen­vo­lu­pa­ment fron­te­rer, els plans andins de salud, la digi­ta­lit­zació, la millora dels ser­veis públics, la inclusió de les pobla­ci­ons vul­ne­ra­bles, la par­ti­ci­pació activa de dones i pobla­ci­ons indígenes i afro­des­cen­dents, la pro­moció comer­cial con­junta, la faci­li­tació del comerç i l’ava­lu­ació d’estàndards inter­na­ci­o­nals per acce­dir a mer­cats de ter­cers països, així com la poten­ci­ació dels meca­nis­mes de diàleg, coor­di­nació i apro­fun­di­ment de la inte­gració per fer-la més relle­vant per a la ciu­ta­da­nia andina i per avançar en l’Agenda 2030 dels Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble de les Naci­ons Uni­des.

En una Lla­ti­noamèrica plena de pro­ble­mes com la crisi econòmica i la política de l’Argen­tina de Macri, la crisi política bra­si­lera amb la pre­sidència de Bol­so­naro i les incer­te­ses de la pre­sidència mexi­cana de López Obra­dor, seria posi­tiu que aques­tes ambi­ci­ons de la Decla­ració de Lima aju­des­sin a millo­rar expec­ta­ti­ves, unes expec­ta­ti­ves agreu­ja­des, per cert, per l’“Ame­rica first” del pre­si­dent dels EUA, Donald Trump, i per la invasió inver­sora xinesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.