DE MEMÒRIA
“Fem història”
La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, creada el 1886, és la continuadora de la Junta de Comerç del 1758 (que era una reconstrucció del Consolat de Mar del 1282, després que fos anul·lat amb la derrota del 1714). La Junta de Comerç, entre moltes altres actuacions, va promoure l’extraordinari estudi d’Antoni de Capmany sobre la revolució industrial comercial catalana dels segles XIII al XVI. Publicat entre el 1779 i el 1792, la Cambra el va reeditar entre el 1961 i el 1963 (i Alta Fulla i la Diputació de Barcelona, el 2001).
El 1986, per celebrar el seu centenari, la Cambra -presidida, aleshores, per Josep M. Figueras- va fer una gran exposició, amb un catàleg estudi important: La Llotja i l’economia catalana. Del Consolat de Mar a la Cambra de Comerç (Barcelona, 1986). Amb pròleg i presentacions del museòleg Joan Ainaud, director del Museu d’Art de Catalunya, i del geògraf i historiador Pierre Vilar.
La visió de l’economia catalana que dona la Cambra el 1986 és, encara, la dominant. Per exemple, la paraula més utilitzada en els títols de les onze etapes en que es presenta és crisi. S’inclou en cinc dels onze títols. Segueix, una sola vegada: “expansió” (segle XIII), “redreçament” (abans de 1714), “transformacions” (1714-1833), “innovacions i diversificacions” (curiosament, per als anys 1898-1923), una difícil de creure “liberalització econòmica” (1957-73), seguida de “de la crisi en una economia renovada” (1974-86). El que es va fer, hàbilment, és nedar i guardar la roba.
L’any 1986, la revolució digital era a les beceroles, la biomedicina era un projecte, TV3 tenia tres anyets, la inversió publicoprivada del 92 era un horitzó, la cuina catalana no era el que ha estat. L’Estat espanyol feia veure que invertia, la Generalitat era, encara, molt prima, i la Unió Europea començava a comptar. Era difícil entreveure la tercera reinvenció de la societat catalana (que tot just començava).
El 2019, cal una nova visió de l’economia catalana. Cal explicar-ne l’extraordinari -i persistent- dinamisme, entendre quines són les causes de l’èxit de les exportacions (de productes i, també, de professionals, de models i d’idees). I, conèixer-ne les limitacions polítiques imposades des de fora (amb la connivència d’alguns de dins). Des del 28 de gener del 2019, es pot llegir el fil de vint tuits sobre la història econòmica de Catalunya de Fem Història. Sis tuits per a la primera revolució industrial (que s’inicia en el segle XIII), sis tuits (del 7 al 12) per a la primera reinvenció (segles XVI-XVII), dos tuits (13 i 14) per a la redefinició il·lustrada (segle XVIII), quatre tuits per a la revolució industrial del vapor (del 15 al 18, segle XIX), i dos tuits impossibles per a tot el segle XX i vint anys del XXI.
Una de les actuacions possibles de la junta directiva de la Cambra que ha eixamplat la seva base en les eleccions del 2019 és impulsar i donar suport a iniciatives -en tots els formats dels diferents canals- per conèixer la trajectòria de l’economia catalana, sense catastrofismes. Dins, i fora del Principat. Com ho fan Fem Història, Histocat, La petjada catalana o La mira. Saben que no es pot repetir el que es va dir el 1986, perquè la quarta revolució industrial avança en tots els àmbits. I perquè, gràcies a les TIC, podem veure -en directe- la inadequació/obsolescència de les estructures de l’Estat espanyol.
Les catalanes
Fem Història va tuitejar el 7 de març del 2019 un fil sobre una història política de les dones catalanes. Un altre gran esforç de síntesi sense precedents. Només caldria afegir-hi: l’empresària Tecla Sala; Maria Llong, la inventora -a Nàpols, el 1522!- dels hospitals que després van ser les maternitats; Roser Pi, la primera directora d’una pel·lícula; la professora Elsa Hoërler, autora d’un excel·lent llibre sobre les crisis econòmiques.
