La nova logística mou més bits que àtoms
Els magatzems robotitzats i la intel·ligència artificial per analitzar dades i predir el comportament del consumidor estan revolucionant la manera de gestionar la cadena de subministrament, un factor crític en la transformació de les empreses
La logística té un paper central en la transformació digital de les empreses. De fet, en moltes organitzacions les accions que s’estan duent a terme per millorar l’eficiència de la cadena de subministrament estan sent la porta d’entrada de la revolució digital i el punt de suport de la palanca per abordar canvis més importants.
Hi ha raons de sobres. S’estima que a Catalunya les activitats logístiques suposen un 12,2% del PIB, això representa prop de 27.400 milions d’euros, segons uns càlculs elaborats per la patrona Pimec Logística i presentats en el marc de la passada edició del SIL (Saló Internacional de la Logística). “Cada cop té més pes en el compte de resultats de les empreses, per això optimitzar la logística és cabdal”, assenyala el president de Pimec Logística, Ignasi Sayol.
Automatització.
La indústria de l’automoció és pionera en aquest camp. Enric Martí, director de logística de Seat, indica que la companyia de Martorell està accelerant la robotització perquè les màquines facin feines de magatzem. Nestlé té el mateix compromís. Jordi Aycart, director de cadena de subministrament de la filial espanyola, assegura que no vol persones fent tasques repetitives. “Els volem alliberar perquè vagin a visitar els nostres clients per saber com poder millorar”, subratlla.
AC Marca, el fabricant de marques com ara Norit i Sanitol, va aprofitar el trasllat de la factoria de l’Hospitalet de Llobregat a Sant Llorenç d’Hortons el 2007 per fer un magatzem automatitzat. El seu repte ara és “explotar totes les dades que aquest canvi està generant”, diu Pablo Casanova, director de logística de l’empresa de detergents. “Això no va de transformació tecnològica sinó de gestionar dades, i no va de competir sinó de col·laborar”, indica el directiu de Seat.
La digitalització de la logística és un dels pilars de la indústria 4.0 i tothom veu que comença a ser possible abordar reptes que fins ara només es podien somiar: “Podrem garantir a una persona que demà entri a un concessionari d’Àustria que rebrà el cotxe en 21 dies i li podrem dir la procedència de cadascuna de les peces del seu vehicle”, diu Martín, que va participar en una jornada sobre implementació de la digitalització en el SIL.
¿És important que el comprador d’un Seat Ateca sàpiga la traçabilitat de tots els components que l’integren? Probablement no, tot i que és una informació que té ja el seu pes en les decisions de compra. En tot cas, el que és rellevant és que el fabricant tingui aquesta informació i la sàpiga utilitzar per optimitzar els seus processos, perquè eficiència és menys costos i, en conseqüència, preus més competitius, i això sí que interessa al comprador.
Eninter és una empresa de Cornellà de Llobregat d’instal·lació i manteniment d’ascensors que està en ple procés de transformació digital. Amb una mentalitat molt pragmàtica, el director de gestió de la cadena de subministrament, Just Piferrer, explica que la digitalització va de parlar molt i amb molta gent: “Mai he parlat tant com aquests dies”, diu en to jocós. És una empresa veterana, sòlida i que guanya diners, però amb uns procediments en la seva logística “molt oxidats”, reconeix. Acostumats a actuar quan sona el telèfon i algú informa d’una avaria, Eninter s’ha convertit en una empresa “reactiva”, fins i tot en l’actitud dels treballadors. “Hem de canviar i anar-hi abans que l’ascensor s’espatlli, és a dir, ser proactius”, declara Piferrer.
Perquè això sigui possible, l’empresa ha de saber aprofitar la informació de què disposa i generar mecanismes de predicció: saber que una avaria està a punt de succeir i anticipar-s’hi. A més de canviar la cultura de l’empresa, Piferrer ha detectat que és clau canviar la manera de gestionar el magatzem. “Vull oblidar-me dels cargols que tinc”, diu taxatiu.
Piferrer es refereix a superar la manera tradicional de gestionar els inventaris en les empreses. Aquestes saben que no tots els articles del seu magatzem tenen la mateixa rotació, per això els organitzen segons l’anàlisi ABC, de classificació de la mercaderia. Els productes A són els més preuats per a l’empresa, solen representar el 20% en volum, però generen el 80% del valor. A l’altre extrem hi ha els productes C, més nombrosos, de menys impacte, però que al cap i a la fi també són importants.
“El problema sorgeix quan la cartera de productes augmenta, els canals es multipliquen, els mercats de destinació se sofistiquen i els marges es redueixen, com està succeint ara”, explica Pilar Hernández, directora de desenvolupament de negoci de Toolsgroup. Aleshores cal cercar noves eines de gestió de l’inventari. I aquí entren el big data (les dades massives) i la intel·ligència artificial, que, al servei de la logística, la poden fer més predictiva i prescriptiva.
Detecció de demanda.
“Ser capaç de sentir la demanda abans i de manera més ràpida és un gran avantatge competitiu”, conclou Pilar Hernández.
LES XIFRES
SOS per falta de perfils
La falta de perfils professionals qualificats de la logística s’ha situat com una de les principals preocupacions del sector, segons una enquesta de Prologis, un fons d’inversió especialitat en la promoció i gestió d’espais per a la logística. Gustavo Cardozo, director general de la firma a l’Estat, assegura que ja es detecta competència per captar treballadors entre empreses d’una mateixa zona. L’automatització dels magatzems i la digitalització condicionen la recerca de personal, que topa amb la mala imatge que el sector té entre les noves generacions. Els nous desenvolupaments logístics tenen en compte aquests factors apostant per un producte més atractiu: amb més serveis, de millor qualitat i millors serveis de transport.