Eines

Poblenou, epicentre cultural

Poblenou Urban District ha consolidat al barri una xarxa de creadors que ja és emblema de la ciutat

L’Open Day serveix de catalitzador per posar el focus sobre el barri

El Poble­nou del segle XXI se’ns apa­reix con­cep­tu­a­lit­zat com una àrea de forta deter­mi­nació empre­ne­dora, de la nova i pui­xant eco­no­mia digi­tal -el 22@-, però en els dar­rers anys aquells que el poblen i dina­mit­zen han sabut fer-li un nou ves­tit a mida en què la capa­ci­tat cre­a­tiva es mani­festa en tots els ves­sants de la cul­tura, des de les arts plàsti­ques fins a la gas­tro­no­mia amb sig­na­tura, com en donen fe els més de 140 asso­ci­ats que cons­ti­tu­ei­xen des del 2012 Poble­nou Urban Dis­trict, que s’ha pro­po­sat impul­sar l’oferta cul­tu­ral i comer­cial de l’antiga “Manc­hes­ter cata­lana” com a dis­tricte insígnia de l’art i la cre­a­ti­vi­tat a Bar­ce­lona.

Clau­dia Costa, pro­mo­tora d’aquesta ini­ci­a­tiva, amb Glòria Morera, recorda: “Quan vaig obrir una gale­ria d’art al Poble­nou, al bell mig de la crisi, tenia la impressió que era el lloc ideal per a aquesta mena d’ini­ci­a­ti­ves, era un lloc per on la ciu­tat podia desen­vo­lu­par-se en aquest àmbit, pels seus espais des­ha­bi­tats. A més a més, els preus dels immo­bles, el 2010, eren acces­si­bles.” Tan­ma­teix, la manca de siner­gies va pro­vo­car que alguns dels cre­a­dors que s’hi havien ins­tal·lat mar­xes­sin, així que calia aple­gar afanys i “cri­dar l’atenció”. O sia, anar més enllà del pre­ju­dici de “zona fes­tera” que per al bar­ce­loní i el visi­tant de la ciu­tat tenia el Poble­nou, al parer de Clau­dia Costa. La il·lumi­nació li va venir d’una estada a Miami, al barri de Wynwood, que exer­ceix com a dis­tricte cul­tu­ral de la popu­losa ciu­tat de l’estat de Flo­rida. I que té cosins ger­mans a Nova York, amb els seus Dumbo Bro­oklyn o Meat­packing Dis­trict de Nova York, o el Hack­ney Dis­trict de Lon­dres. Com diu Costa, “és clar que totes les ciu­tats solen tenir un ter­ri­tori que des­taca sobre la resta per ser un focus d’ini­ci­a­ti­ves cre­a­ti­ves i inno­va­do­res”.

L’altre valor.

Es trac­tava, doncs, de crear una pla­ta­forma per rei­vin­di­car el Poble­nou com a epi­cen­tre cul­tu­ral i empre­ne­dor, a través de la cele­bració d’esde­ve­ni­ments i cir­cuits anu­als per donar a conèixer la riquesa que ofe­rei­xen gale­ries d’art, fun­da­ci­ons, estu­dis de dis­seny, agències de publi­ci­tat, res­tau­rants, hotels, pro­duc­to­res audi­o­vi­su­als, etc... Per llançar el que podia esde­ve­nir un pro­jecte ben con­so­li­dat, va entrar en escena Glòria Morera, amb una llarga experiència com a pro­duc­tora audi­o­vi­sual. “Si bé en un pri­mer moment vaig pen­sar que allò era foras­se­nyat, després vaig veure que sí que es podia bas­tir un pro­jecte de ciu­tat, un nou dis­tricte cul­tu­ral i cre­a­tiu de Bar­ce­lona, des del Poble­nou.” Un barri que ja gau­dia d’infra­es­truc­tu­res cul­tu­rals de volada, com ara el TNC, L’Audi­tori, Can Fra­mis i Razz­ma­tazz, a més a més de “molts cre­a­dors que tre­ba­lla­ven por­tes endins i no es con­nec­ta­ven entre ells”, com diu Clau­dia Costa.

Des del 2013, Poble­nou Urban Dis­trict cele­bra l’Open Day, que s’ha con­so­li­dat com una jor­nada de por­tes ober­tes perquè tot­hom pugui veure què es fa als espais cre­a­tius d’aquesta comu­ni­tat. És un dia d’11 hores d’acti­vi­tats, en què, com en la dar­rera edició, 80 espais es pres­ten a l’exhi­bició d’art, con­certs, gas­tro­no­mia, xer­ra­des, inno­vació, etc. En la dar­rera edició, més de 20.000 per­so­nes es van acos­tar al barri, on van poder assis­tir a noves edi­ci­ons de cir­cuits que s’hi aple­guen, com ara Win­dows Art Cir­cuit, Makers Spa­ces Cir­cuit i la nove­tat d’enguany, Music Urban Cir­cuit.

Poble­nou Urban Dis­trict, amb 94 espais d’art, dis­seny i cul­tura, sem­bla haver impo­sat aquesta iden­ti­tat de barri cre­a­tiu amb llum pròpia: té 4,8 mili­ons de segui­dors dels seus mem­bres a les xar­xes, amb 37.734 segui­dors pro­pis o 360.219 vis­tes al seu web. Val a dir que l’asso­ci­ació ha fet una gran tasca de pro­moció, amb l’edició de 120.000 mapes o 20.000 pro­gra­mes impre­sos. Ara mateix, en l’asso­ci­ació con­vi­uen gale­ries d’art, un 10% dels mem­bres; cen­tres de cre­ació (11%); estu­dis de dis­seny i arqui­tec­tura (8%); estu­dis de pro­ducció audi­o­vi­sual (9%); res­tau­rants (13%); hotels (8%), i tea­tres (7%).

El finançament de l’asso­ci­ació ve de les quo­tes dels mem­bres, ajuts, con­ve­nis i sub­ven­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, recur­sos gene­rats pels ingres­sos d’esde­ve­ni­ments, pro­jec­tes de tota mena i la publi­ci­tat. Glòria Morera reco­neix: “Tenim el suport de la ciu­tat, però neces­si­taríem més suport de les mar­ques, les quals poden tenir aquí una nova forma de comu­ni­car.” Val a dir que, segons diu, “el dis­tricte s’ha desen­vo­lu­pat des de baix cap amunt, men­tre que d’altres d’arreu del món ho han fet perquè hi ha hagut una volun­tat d’inversió per crear una pla­ta­forma de pro­jecció d’artis­tes cap al món, com és el cas de Miami o Lon­dres”.

Hi són tots els papers de l’auca

La creativitat s’expressa des de tots els seus angles al Poble Nou. S’hi expressa el teatre més d’avantguarda, a la Sala Beckett o La Nau; galeries d’art dinàmiques com La Plataforma, BD, L&B o Piramidon; escoles de formació en disseny i arquitectura com BAU, El Taller de Joyería o l’IAAC Fab Lab; estudis de disseny i arquitectura com Indissoluble, Mediodesign o Grande; productores audiovisuals disruptives com Story; Goroka o G10 Minded Factory; restaurants amb nou concepte gastronòmic com Market Cuina Fresca; Van Var Var o Koh Barcelona...i moltes més possibilitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.