Focus

Prou colonitzar amb brossa

Els països asiàtics ja no volen rebre el residu de plàstic dels països occidentals

Es demana a la duana més rigor sobre quins residus s’exporten

El països asiàtics sem­blen haver dit prou, que la UE i els EUA no podem seguir deri­vant la brossa de plàstic en quan­ti­tats indus­tri­als als seus abo­ca­dors, que ja fa molts anys que sobreïxen de dei­xa­lla. Han estat molts anys que bona part dels 335 mili­ons de tones de resi­dus de plàstic eren tras­lla­da­des per mar fins al sud-est asiàtic.

Si l’any pas­sat va ser la Xina la que es va plan­tar, ara ha estat Malàisia que ha dit prou, després d’haver esde­vin­gut el pri­mer recep­tor mun­dial d’aquest tipus de dei­xa­lla, que arriba amb molts impro­pis, sovint bar­re­jada amb mate­ri­als tòxics o que no poden ser reci­clats. La minis­tra de Medi Ambi­ent de Malàisia, Yeo Bee Yin, ha cri­dat l’atenció a Occi­dent: “Exi­gim a les naci­ons desen­vo­lu­pa­des que revi­sin la seva brossa plàstica i dei­xin d’enviar-la a països en desen­vo­lu­pa­ment. Si ens l’envieu a Malàisia, us la tor­na­rem sense pie­tat.” El país asiàtic ja ha tor­nat 60 con­te­ni­dors amb 3.000 tones, entre què cinc de retor­nats a l’Estat espa­nyol. Altres estats, com ara Indonèsia i les Fili­pi­nes, també es volen plan­tar. En el cas de les Fili­pi­nes, estan en vies de retor­nar 69 con­te­ni­dors que hi van arri­bar, sense auto­rit­zació, els anys 2013 i 2014. Ame­na­cen d’abo­car-los en aigües ter­ri­to­ri­als cana­den­ques si el Canadà no els vol accep­tar.

Reserva xinesa.

En dades de Ciclo­plast, patro­nal espa­nyola del plàstic, l’Estat espa­nyol exporta 270.000 tones de plàstic teòrica­ment reci­cla­ble, que absor­bia en un 43% la Xina, fins que es va tan­car en banda, seguida de Hong Kong (22%), Malàisia (10%), el Viet­nam (10%) i un 15% que es va repar­tir entre 76 països.

El pro­blema és prou greu perquè el con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Damià Cal­vet, declari que “no és admis­si­ble la deri­vació dels nos­tres resi­dus de plàstic al sud”, i avanci que la Gene­ra­li­tat romandrà vigi­lant per esme­nar la situ­ació. En aquest cas, es topa amb la poca clare­dat que hi ha a les dua­nes espa­nyo­les sobre el tipus de resi­dus que es poden expor­tar i sota quin epígraf. Sovint, s’envien con­te­ni­dors amb el segell de “mate­rial valo­rit­za­ble” sense que s’hagi com­pro­vat si efec­ti­va­ment ho és. No hi ha hagut, fins ara, la coo­pe­ració desit­ja­ble entre dua­nes i les auto­ri­tats cata­la­nes per inten­tar esme­nar la situ­ació. Des de diver­ses instàncies, s’ha dema­nat que hi hagi un acla­ri­ment en els epígrafs sobre el tipus de resi­dus de plàstic que s’expor­ten arreu del món.

Enti­tats com ara Recir­cula, que defensa altres vies de gestió dels resi­dus, han denun­ciat mol­tes vega­des que les bales de mate­rial que s’envien a l’Àsia són de baixíssima qua­li­tat i que, fins i tot, s’hi arri­ben a enviar con­te­ni­dors plens d’ampo­lles de plàstic que hau­rien d’haver estat trac­ta­des aquí.

Com diu Rosa García, direc­tora de Rezero, “és clar que tot el residu de plàstic que gene­rem l’hem de trac­tar al nos­tre ter­ri­tori, no el podem expor­tar, per tras­lla­dar un pro­blema ambi­en­tal a altres països”.

L’acti­tud dels països asiàtics de dei­xar de ser l’abo­ca­dor de resi­dus de plàstic de mala qua­li­tat obli­garà a una reforma dels sis­te­mes de gestió i a avançar cap a models de dipòsit i retorn i de més res­pon­sa­bi­li­tat del pro­duc­tor, ja que s’han aca­bat els temps en què el residu de plàstic de difícil trac­ta­ment s’avi­ava sense con­tem­pla­ci­ons.

La mar, convertida en una sopa de plàstic

j.G.R

Es calcula que cada any s’aboquen a mar, pel cap baix, 12 milions de tones de macroplàstics i microplàstics i algunes previsions estremidores ens informen que, el 2050, pot haver-hi més plàstic que peix als oceans. La biòloga Patrícia Martí, experta en contaminació dels plàstics al medi marí, assenyala la contradicció que suposa que “la vida útil d’un plàstic d’un sol ús” sigui de 15 minuts però, en canvi, el residu pugui romandre al fons marí “entre 20 anys, una bossa, i 450 anys, les anelles d’agafar begudes”. Sempre es parla dels rius, principalment els de l’Àsia, com a canals del residus de plàstic en el seu camí a mar. A escala local, l’Ebre, segons un estudi de l’ICTA-UAB, aboca anualment al Mediterrani prop de 2.200 milions de microplàstics, principalment fibres sintètiques, fragments de plàstics i films.

Fins a 200 espècies dels ecosistemes marins han evidenciat que han estat fortament afectades pel plàstic, amb casos notoris com ara el del tauró balena, que s’empassa molts plàstics a causa del seu sistema d’alimentació per filtració.

“Els additius que duen els plàstics, com ara bifenils policlorats (PCB) i DDT, s’endinsen a través dels peixos en la cadena tròfica i acaben arribant al nostre organisme”, explica Martí. Recentment, un estudi del CSIC sobre els dofins del Mediterrani ha revelat que els seus teixits cerebrals, cardíacs i musculars contenen elevats nivells de compostos organofosforats.

Patrícia Martí és de les qui creu que és interessant l’ambiciós projecte The Ocean Clean Up, que, a través de l’enginyeria, es proposa reduir l’acumulació de plàstic al mar, amb un gran tub flotant en forma de lletra u que atrapa i recull els residus de plàstic. El sistema ha estat implementat a l’abocador de plàstic més gran del Pacífic, entre les illes Hawaii i la costa de Califòrnia. Tot i els problemes tècnics, i l’elevat finançament que requereix, els seus impulsors volen seguir i assolir la fita de treure de la mar 1.000 quilos de plàstic per setmana.

Però, com diu Martí, “també hi ha altres vies d’actuació, com ara l’experiència d’uns investigadors de la universitat de Harvard que han obtingut una alternativa biodegradable al plàstic en la closca de gamba”. També creu en les opcions de l’economia circular, amb exemples com ara el de la firma Sea to See, que materialitza residus de xarxes de pescadors en ulleres de sol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.