“Cam­brer!” Aquest crit que ara ens sem­bla obso­let i fora de lloc era molt habi­tual a les nos­tres ter­ras­ses i bars no fa tant de temps. La res­tau­ració és una acti­vi­tat pri­mor­dial din­tre del sec­tor del turisme. Si el turisme repre­senta prop d’un 15 % del PIB català, la res­tau­ració repre­senta la mei­tat, un 7,5 %.

De què par­lem quant diem res­tau­ració? D’aquells esta­bli­ments diver­sos que ser­vei­xen men­jar i begu­des per con­su­mir fora de casa. A Cata­lu­nya, hi ha al vol­tant de 43.000 esta­bli­ments que ocu­pen més de 187.400 per­so­nes (segons dades de l’Ides­cat del 2018). I una dada molt impor­tant per a la nos­tra anàlisi: més del 90% d’aques­tes empre­ses tenen plan­ti­lles infe­ri­ors a 10 tre­ba­lla­dors, empre­ses que no tenen la pos­si­bi­li­tat de tenir repre­sen­tació sin­di­cal i, per tant, de nul·la o difícil sin­di­ca­lit­zació.

Amb aquesta defi­nició, si donem un cop d’ull als car­rers de qual­se­vol població, tro­ba­rem esta­bli­ment on els cam­brers ja no fan la seva funció més enllà del tau­lell. La res­tau­ració ràpida, com es deno­mina ara, es basa en l’auto­ser­vei. Ens hem acos­tu­mat a apro­par-nos al tau­lell i dema­nar. Els con­su­mi­dors ens hem con­ver­tit en cam­brers de fora tau­lell. Con­ti­nua sent-hi als res­tau­rants i bars tra­di­ci­o­nals, on poden tro­bar encara aques­tes per­so­nes que s’apro­pen a nosal­tres per dema­nar-nos què volem. Als esta­bli­ments de men­jar ràpid, la regu­lació labo­ral ve mar­cada per con­ve­nis majo­ritària­ment d’empresa, men­tre que en la res­tau­ració clàssica està regu­lada pel con­veni d’hote­le­ria i res­tau­ració de Cata­lu­nya, vigent fins al desem­bre del 2019, on es con­creta la seva acti­vi­tat, remu­ne­ració, jor­nada labo­ral i cate­go­ria pro­fes­si­o­nal.

Les cade­nes hote­le­res, majo­ritària­ment, han apos­tat per exter­na­lit­zar els ser­veis dels seus depar­ta­ments (ali­men­tació, begu­des, pisos...), el que ha pro­vo­cat una pèrdua de les con­di­ci­ons labo­rals en regu­lar-les pel con­veni de l’empresa sub­con­trac­tada. D’altra banda, la impos­si­bi­li­tat de con­trol sin­di­cal a les pimes, com ja hem indi­cat, pos­si­bi­lita l’incom­pli­ment dels drets labo­rals: con­trac­tes per menys hores de les tre­ba­lla­des, no res­pec­tar el temps de des­cans, frau en les cate­go­ries apli­ca­des, etc. Tot aquest ven­tall de situ­a­ci­ons han fet que l’ocu­pació i el tre­ball de cam­brer esti­gui, avui, en el sac de la pre­ca­ri­e­tat labo­ral. És urgent dig­ni­fi­car la pro­fessió dels cam­brers.