Dues cir­cumstàncies per­so­nals em van por­tar a refle­xi­o­nar sobre com l’ali­men­tació acaba afec­tant la nos­tra salut i com ens sen­tim. Ales­ho­res, va arri­bar a les meves mans un lli­bre de Daniel Reid, El tao de la salud, el sexo y la larga vida, que em va obrir els ulls i va ser l’inici d’una recerca per­so­nal de deu anys.

Que la mala ali­men­tació és l’ori­gen de molts dels pro­ble­mes que tenim. I que si, per con­tra, tenim bons hàbits a l’hora de men­jar ens sen­ti­rem millor i, per tant, serem més cre­a­tius.

Sí però són com un llumí que s’encén i s’apaga. Antoni Gaudí va tenir una vida metòdica i allu­nyada dels exces­sos i ens ha rega­lat una obra cre­a­tiva desen­vo­lu­pada durant molts anys. Ens hem de treure del cap el mite que les bones idees estan vin­cu­la­des a moments d’exces­sos per l’alco­hol o les dro­gues. És més sos­te­ni­ble cer­car la cre­a­ti­vi­tat des de la pre­pa­ració salu­da­ble del cos.

Efec­ti­va­ment. Hem de començar per pro­por­ci­o­nar al cos el des­cans que li cal. Dor­mir mala­ment té un cost. En canvi, fer la mig­di­ada, que és com fer un reset al cer­vell, és un cos­tum molt salu­da­ble que, malau­ra­da­ment, estem per­dem. Després, per a la cre­a­ti­vi­tat, com més lleu­gers, millor. Si estic paint un àpat copiós, el cos hi des­tina molta ener­gia, de manera que deixa en un segon pla altres acti­vi­tats, com, per exem­ple, la capa­ci­tat de ser cre­a­tiu. L’agi­li­tat men­tal està rela­ci­o­nada amb tenir poca cosa a l’estómac. Per últim, beure aigua. El cos neces­sita hidra­tar-se bé. A vega­des, quan estem can­sats, beure aigua ens des­perta i revi­ta­litza.

El cer­vell agra­eix pro­duc­tes de bona qua­li­tat nutri­tiva, i en aquest sen­tit és més fàcil enu­me­rar què no hem de fer que el con­trari.

Evi­tar el sucre refi­nat. El cer­vell neces­sita glu­cosa, però tenim al nos­tre abast diver­ses mane­res d’acon­se­guir-la. Quan con­su­mim pro­duc­tes pro­ces­sats, com ara gelats o una beguda refres­cant, el cos expe­ri­menta una ele­vada pujada de la glucèmia, que obliga a alli­be­rar molta insu­lina de cop i pro­voca una bai­xada en picat. Això al llarg d’una vida genera des­ar­ran­ja­ments. El sucre també dis­persa la nos­tra ment, i alguns estu­dis el rela­ci­o­nen amb el tras­torn per dèficit d’atenció. El pro­blema és que no som cons­ci­ents que inge­rim grans quan­ti­tats de sucre, perquè està ocult. Per les seves pro­pi­e­tats con­ser­vants i addic­ti­ves, s’incor­pora als embo­tits, les sal­ses i, en gene­ral, als pro­duc­tes pro­ces­sats.

Efec­ti­va­ment. Aju­den a ser més cre­a­tius els pro­duc­tes amb omega 3, com ara l’alvo­cat i el peix blau, també la fruita sec, les lla­vors i l’oli d’oliva extra verge de la pri­mera prem­sada en fred.

L’omega 3 millora les con­ne­xi­ons entre les neu­ro­nes i, en defi­ni­tiva, l’inter­canvi d’infor­mació. La cre­a­ti­vi­tat, al final, és l’exer­cici de con­nec­tar idees que són al nos­tre cer­vell.

Taronja amb canye­lla, per exem­ple. La taronja ens aporta mol­tes vita­mi­nes i sucres, però dels bons, dels com­ple­xos, que donen ener­gia. La canye­lla, per la seva banda, regula la glu­cosa en sang, l’esta­bi­litza, de manera que mini­mitza el pic glucèmic. En altres parau­les, l’orga­nisme fun­ci­ona sense sobre­salts. També acon­se­lla­ria mol­dre lla­vors de sèsam amb sal i con­di­men­tar els nos­tres plats amb el resul­tat. A més de saborós, és una font molt impor­tant d’un gran nom­bre de substàncies (omega 3 i 6, vita­mina E i sobre­tot silici) que ens aju­den a l’equi­li­bri i a ser cre­a­tius.

Rotun­da­ment, no. Men­jar és una neces­si­tat bàsica, per tant, fer-ho salu­da­ble­ment hau­ria de ser una pri­o­ri­tat i si no sabem tro­bat els 20 minuts que calen per fer un arròs inte­gral, és que alguna cosa no està bé. Hem de començar pels nos­tres fills. Hem d’edu­car que és molt impor­tant com ens ali­men­tem. El currículum esco­lar hau­ria d’incor­po­rar l’ali­men­tació i, a les llars, els pares no hem d’allu­nyar els fills de la cuina. Està en joc la nos­tra salut. La pre­venció de mol­tes malal­ties té a veure amb una bona ali­men­tació.

Cada cop hi ha més consciència, però ho hem de repe­tir més: mol­tes de les malal­ties tenen l’ori­gen en l’ali­men­tació. Després, ens con­ven­cen que amb una pas­ti­lla es resol. Ens hau­ria de resul­tar sos­pitós que Bayer com­pri Mon­santo pels vin­cles entre la indústria ali­mentària i far­macèutica. Pri­mer, ens gene­ren el pro­blema i després, ens venen la solució.