L’alt preu de no tenir traductor

Allot­ja­ments rurals amb webs molt ben cui­dats però en què la tra­ducció del con­tin­gut l’ha feta el cunyat, manu­als d’ins­truc­ci­ons de pro­duc­tes tec­nològics traduïts amb el Goo­gle Tras­la­tor que no s’ente­nen, malen­te­sos cul­tu­rals que fan fra­cas­sar una ope­ració comer­cial o pro­duc­tes que en tra­duir-se con­te­nen parau­les mal­so­nants. Són les con­seqüències de pres­cin­dir de ser­veis pro­fes­si­o­nals per a l’estratègia lingüística de l’empresa que s’inter­na­ci­o­na­litza. Tot i la glo­ba­lit­zació i el crei­xe­ment expo­nen­cial del comerç en línia, l’estratègia lingüística de les pimes encara és l’assig­na­tura pen­dent i els efec­tes econòmics d’aquesta man­cança són ele­vats. De fet, segons l’ELAN. Efec­tes en l’eco­no­mia de la Unió Euro­pea de les man­can­ces en llengües estran­ge­res en l’empresa, un informe que va fer la Comissió Euro­pea sobre la manca de con­si­de­ració de la llen­gua en els nego­cis, demos­trava que les empre­ses que tenien un bon ser­vei de tra­ducció i emple­ats conei­xe­dors d’altres llengües i cul­tu­res incre­men­ta­ven un 50% les seves expor­ta­ci­ons res­pecte de les que no en tenien. L’única anàlisi feta sobre el tema per la CE cal­cu­lava que cada empresa perd 300.000 euros l’any per des­co­nei­xe­ments lingüístics.

Una dècada després d’aquell estudi, la situ­ació no millora. “L’experiència ens diu que s’està inver­tint molt pres­su­post en el dis­seny dels webs i, en canvi, en els con­tin­guts hi ha fal­tes d’orto­gra­fia i no es tenen en compte qüesti­ons cul­tu­rals del país a què es vol expor­tar, i acaba sent un fracàs”, asse­gura amb molt conei­xe­ment de causa Leo Carbó, cofun­da­dor de la coo­pe­ra­tiva de ser­veis de tra­ducció Olis­tis. Carbó explica que no són poques les coman­des d’empre­ses que, després d’una mala experiència d’inter­na­ci­o­na­lit­zació per culpa d’una tra­ducció medi­o­cre, han acu­dit als seus ser­veis per cor­re­gir-ho.

Una de les pati­na­des més sona­des la va pro­ta­go­nit­zar una firma de moda cata­lana que quan va ini­ciar el comerç electrònic a l’Estat francès va tra­duir lite­ral­ment al francès les pol­se­res de dones com a escla­ves. Aquesta errada va gene­rar un cam­pa­nya nega­tiva per part de col·lec­tius femi­nis­tes del país veí, que ho van inter­pre­tar com un nom deni­grant per a la dona i va obli­gar el grup de moda a con­tra­res­tar l’errada amb una cam­pa­nya. Havia estat un lap­sus lingüístic que va posar tra­ves al negoci.

Carbó asse­gura que per a una bona tra­ducció resulta deter­mi­nant que, per supo­sat, tin­gui en compte les par­ti­cu­la­ri­tats cul­tu­rals de cada país a què va diri­git el pro­ducte o ser­vei. “Un text sense fal­tes d’orto­gra­fia i sen­si­ble a les par­ti­cu­la­ri­tats cul­tu­rals del mer­cat a què s’ori­enta serà la manera de gua­nyar-se la con­fiança del cli­ent poten­cial”, reco­mana el fun­da­dor d’Olis­tis. El cert és que, amb el comerç en línia, aquesta reco­ma­nació de Carbó agafa molta força ja que la interfície de l’empresa pot arri­bar a con­ver­tir-se en l’única via de tracte amb el con­su­mi­dor: “Convé tenir molt pre­sent que pot gene­rar des­con­fiança si no s’és molt curós amb la llen­gua en què va diri­gida.”

D’altra banda, és cert que el domini de l’anglès és essen­cial per a poder ampliar els nego­cis inter­na­ci­o­nals, ara bé, l’èxit de l’aven­tura inter­na­ci­o­nal no és sufi­ci­ent només amb la llen­gua franca. “No tot­hom parla anglès i, més con­cre­ta­ment, no tot­hom vol par­lar-lo quan rep un argu­ment de venda al seu propi país”, adver­teix una guia pràctica que va ela­bo­rar la Comissió Euro­pea de les llengües en els nego­cis. Reco­mana que l’enfo­ca­ment lingüístic hau­ria de ser mul­ti­lingüe: “Amb anglès s’esta­blei­xen els pri­mers con­tac­tes estran­gers, però per apro­fun­dir cal conèixer idi­o­mes i cos­tums locals per a inver­si­ons a mitjà ter­mini”, diu l’estudi, que res­salta com a impor­tant tenir, a més, en l’estratègia lingüística de l’empresa llengües com ara el català i el gallec.

Carbó diu que Olis­tis fa molta peda­go­gia a empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons per a l’adap­tació total, és a dir, uti­lit­zar l’idi­oma dels seus socis comer­ci­als sem­pre que sigui pos­si­ble (enfront de la seva pròpia llen­gua materna o d’un ter­cer idi­oma). Carbó posa d’exem­ple com l’Ajun­ta­ment de Mollet del Vallès va pas­sar de fer ser­vir només l’anglès per als seus pro­jec­tes de coo­pe­ració i ager­ma­na­ment amb altres ciu­tats a tra­duir i interac­tuar en les seves llengües pròpies.​Justament per aquesta sen­si­bi­li­tat, els pro­fes­si­o­nals cre­uen que quan es con­tracti la tra­ducció es facin arri­bar els docu­ments en la seva llen­gua ori­gi­nal sense pas­sar per l’anglès. “Sovint ens envien manu­als que ha escrit algun dels engi­nyers que sap anglès però que no n’entén”, alerta.