Allotjaments rurals amb webs molt ben cuidats però en què la traducció del contingut l’ha feta el cunyat, manuals d’instruccions de productes tecnològics traduïts amb el Google Traslator que no s’entenen, malentesos culturals que fan fracassar una operació comercial o productes que en traduir-se contenen paraules malsonants. Són les conseqüències de prescindir de serveis professionals per a l’estratègia lingüística de l’empresa que s’internacionalitza. Tot i la globalització i el creixement exponencial del comerç en línia, l’estratègia lingüística de les pimes encara és l’assignatura pendent i els efectes econòmics d’aquesta mancança són elevats. De fet, segons l’ELAN. Efectes en l’economia de la Unió Europea de les mancances en llengües estrangeres en l’empresa, un informe que va fer la Comissió Europea sobre la manca de consideració de la llengua en els negocis, demostrava que les empreses que tenien un bon servei de traducció i empleats coneixedors d’altres llengües i cultures incrementaven un 50% les seves exportacions respecte de les que no en tenien. L’única anàlisi feta sobre el tema per la CE calculava que cada empresa perd 300.000 euros l’any per desconeixements lingüístics.

Una dècada després d’aquell estudi, la situació no millora. “L’experiència ens diu que s’està invertint molt pressupost en el disseny dels webs i, en canvi, en els continguts hi ha faltes d’ortografia i no es tenen en compte qüestions culturals del país a què es vol exportar, i acaba sent un fracàs”, assegura amb molt coneixement de causa Leo Carbó, cofundador de la cooperativa de serveis de traducció Olistis. Carbó explica que no són poques les comandes d’empreses que, després d’una mala experiència d’internacionalització per culpa d’una traducció mediocre, han acudit als seus serveis per corregir-ho.

Una de les patinades més sonades la va protagonitzar una firma de moda catalana que quan va iniciar el comerç electrònic a l’Estat francès va traduir literalment al francès les polseres de dones com a esclaves. Aquesta errada va generar un campanya negativa per part de col·lectius feministes del país veí, que ho van interpretar com un nom denigrant per a la dona i va obligar el grup de moda a contrarestar l’errada amb una campanya. Havia estat un lapsus lingüístic que va posar traves al negoci.

Carbó assegura que per a una bona traducció resulta determinant que, per suposat, tingui en compte les particularitats culturals de cada país a què va dirigit el producte o servei. “Un text sense faltes d’ortografia i sensible a les particularitats culturals del mercat a què s’orienta serà la manera de guanyar-se la confiança del client potencial”, recomana el fundador d’Olistis. El cert és que, amb el comerç en línia, aquesta recomanació de Carbó agafa molta força ja que la interfície de l’empresa pot arribar a convertir-se en l’única via de tracte amb el consumidor: “Convé tenir molt present que pot generar desconfiança si no s’és molt curós amb la llengua en què va dirigida.”

D’altra banda, és cert que el domini de l’anglès és essencial per a poder ampliar els negocis internacionals, ara bé, l’èxit de l’aventura internacional no és suficient només amb la llengua franca. “No tothom parla anglès i, més concretament, no tothom vol parlar-lo quan rep un argument de venda al seu propi país”, adverteix una guia pràctica que va elaborar la Comissió Europea de les llengües en els negocis. Recomana que l’enfocament lingüístic hauria de ser multilingüe: “Amb anglès s’estableixen els primers contactes estrangers, però per aprofundir cal conèixer idiomes i costums locals per a inversions a mitjà termini”, diu l’estudi, que ressalta com a important tenir, a més, en l’estratègia lingüística de l’empresa llengües com ara el català i el gallec.

Carbó diu que Olistis fa molta pedagogia a empreses i institucions per a l’adaptació total, és a dir, utilitzar l’idioma dels seus socis comercials sempre que sigui possible (enfront de la seva pròpia llengua materna o d’un tercer idioma). Carbó posa d’exemple com l’Ajuntament de Mollet del Vallès va passar de fer servir només l’anglès per als seus projectes de cooperació i agermanament amb altres ciutats a traduir i interactuar en les seves llengües pròpies.Justament per aquesta sensibilitat, els professionals creuen que quan es contracti la traducció es facin arribar els documents en la seva llengua original sense passar per l’anglès. “Sovint ens envien manuals que ha escrit algun dels enginyers que sap anglès però que no n’entén”, alerta.