Inter­net és una fines­tra al món, un pro­jecte de democràcia del conei­xe­ment i de la infor­mació que, en rea­li­tat, ni és tan lliure ni tan democràtic. La peri­o­dista Marta Pei­rano des­criu inter­net com una infra­es­truc­tura secreta i opaca al ser­vei dels interes­sos d’uns pocs. El pro­blema és que compta amb la nos­tra com­pli­ci­tat. El telèfon mòbil es pot veure com un meca­nisme d’espi­o­natge per­fecte, amb infi­ni­tats d’ins­tru­ments que gene­ren infor­mació del que fem cada dia i la posen a l’abast d’aquests pocs. “Vivim en cases de vidre”, diu Pei­rano.

Aquesta màquina de vigilància i mani­pu­lació que és avui dia inter­net, només es pot con­tro­lar si ente­nem la trans­cendència de cadas­cuna de les nos­tres deci­si­ons. El lli­bre de Pei­rano és, en aquest sen­tit, una ajuda.