Un impuls definitiu per a l’energia solar?
El pla SolarCat aporta solucions interessants per promoure l’energia solar, com els PPA per democratitzar el sector, però per algunes veus és de poca volada
L’estratègia SolarCat de la Generalitat de Catalunya pretén fer de l’energia solar fotovoltaica el pal de paller de les renovables a Catalunya, amb iniciatives com desenvolupar parcs solars en terrenys públics i enfortir el model de compra garantida d’energia renovable a llarg termini, a través de contractes PPA (power purchase agreement). En el sector es confronten interpretacions que consideren el pla poc ambiciós amb d’altres que hi veuen un punt d’inflexió interessant per progressar.
Manel Romero, soci de SUD Renovables i representant a Catalunya d’Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) celebra “el plantejament de l’energia solar com a eix de la transició energètica”, però assenyala que “haurà d’anar acompanyat d’accions concretes”. Una de les particularitats del pla que impulsarà l’ICAEN és l’aposta per un nou model d’inversió en energies renovables, que donarà vies com el microfinançament per promoure la participació ciutadana, a més de garantir un preu estable per esvair qualsevol dubte sobre el retorn de la inversió. Per Manel Romero, “és un bon model, democratitzador, que evita que les plantes es quedin en poques mans”. Com il·lustra, iniciatives com les de SOM Energia, que ha bastit projectes de plantes solars ciutadanes, demostren que hi ha demanda per socialitzar l’energia renovable. De fet, l’objectiu del govern català és lligar, a través d’un PPA, municipis amb necessitats de consum notables, per la seva demografia, amb d’altres amb baixa densitat poblacional però amb molt territori per instal·lar-hi plaques.
A més, “el model de subhastes que s’ha posat en pràctica a l’Estat, i del qual Catalunya ha quedat al marge, no va en la línia de la tendència europea de descentralització amb plantes petites.” També aixeca esperances el PPA com a eina “per plantejar la col·laboració entre el sector públic i el privat, i vincular promotors amb empreses, com comercialitzadores d’energia renovable”. SolarCat també preveu ubicar parcs en terrenys públics, amb el compromís que la Generalitat compraria als promotors l’energia durant vint-i-cinc anys. Per Romero, “és positiu que l’administració vehiculi parcel·les en polígons on ocupar el 100% de les naus no tindria sentit”: “Es poden aprofitar també canals, mitgeres, autopistes, centrals tèrmiques.” I, com indica, amb la cobertura que “l’administració té un consum elèctric important, que li permetrà arribar a acords amb generadors”.
Per Pep Salas, soci fundador de Km0 Energy i membre de la Comissió d’Experts sobre la Transició Energètica, que el pla tingui un pressupost de només 6 milions “és no haver entès que el que cal és mobilitzar milers de milions, si es vol anar més enllà del 8-9% actual de consum final d’energia renovable, quan a l’Estat estan al 19%”. Critica que el pla s’imposi instal·lar fins al 2022 uns 20 Mw d’autoconsum solar fotovoltaic als edificis que ocupa la Generalitat, en considerar que “és un propòsit pobre, quan el que caldria és arribar a 10.000 Mw en els pròxims deu anys”. Assenyala el risc que en un futur, Catalunya compleixi amb els compromisos de la UE sobre consum d’energia renovable i reducció d’emissions de CO2, amb energia importada de comunitats com Andalusia i Galícia, o del país veí, França, ja que: “El que s’escauria és tenir al nostre territori els actius de potència instal·lada i aprofitar l’energia local amb inversions que repercuteixin al país.”
Sobre quins punts haurien de servir de fonament d’un pla per a l’energia solar, Salas creu que el govern català hauria de treballar amb els operadors de xarxes per anticipar inversions, talment com es fa a Andalusia, “perquè un model d’energia distribuïda necessita coordinació, i una autoritat que faci quadrar els distribuïdors i evitar així que hi hagi restriccions per a nous projectes de generació elèctrica, atès que la infraestructura de distribució s’ha fet fins ara pensant en increments de demanda i no de generació”.
Superar les traves burocràtiques
Per Pep Salas, si la Generalitat vol exercir de debò un paper de lideratge en la promoció de l’energia solar “hauria d’eliminar traves administratives i fer quadrar els ajuntaments perquè tots tinguessin un règim normatiu semblant sobre l’autoconsum, ja que ara cada municipi va a la seva”.
Com recorda Manel Romero, encara és vigent el decret 147 del 2009, que limita l’extensió d’hectàrees d’una explotació solar. Ara hi ha un acord, que està en exposició pública, per derogar-lo. Romero també es plany que Catalunya hagi esdevingut un dels territoris amb procediments més complicats per materialitzar instal·lacions, tant en terrenys com sobre taulada. “Per facilitar que hi hagi més instal·lacions, la Generalitat podria no exigir llicències d’obres per a determinats sostres i deixar-ho en una simple declaració prèvia.” Els ajuntaments, si no tenen un ordre superior, apliquen la seva norma, que sovint és restrictiva. Hi ha una ordenança solar tipus de la Generalitat, però no és d’obligat compliment.