Hi ha països, especialment els nòrdics i anglosaxons, on els governs i les administracions públiques tenen molt a veure amb el bon nivell de competitivitat. En el nostre cas, la situació és diferent. Dades com l’Índex de Progrés Social que calcula la Comissió Europea indiquen que tant a Espanya com a Catalunya hi ha un elevat nivell d’insatisfacció de la població en relació amb les administracions públiques. Entre les causes hi ha la burocràcia excessiva, que genera una teranyina que ho posa molt difícil a tothom. Amb dades del 2019 del Banc Mundial referides a Espanya (no es calculen les de Catalunya), per crear una empresa es necessiten set procediments, que triguen dotze dies i costen el 4% de la renda per capita anual. Per aconseguir els permisos d’obra, calen tretze procediments, que triguen 147 dies i costen el 4,8% de l’import total de l’obra. A molts països del nostre entorn tot és molt més senzill, ràpid i barat.

Si volem millorar cal actuar en diversos fronts. Vegem-ne alguns a tall d’exemple. En primer lloc, el Parlament ha de reaccionar més ràpidament a les necessitats del país i fer lleis millors. Per això, cal fer el que, normalment, no es fa: adoptar les millors pràctiques internacionals i amb una anàlisi del cost i d’altres efectes que implica aplicar la llei.

En segon lloc, cal simplificar els tràmits administratius amb una reenginyeria per reduir costos i terminis. El 2013, el CAREC va fer diverses propostes en aquest sentit: reduir el termini de tots els tràmits en un 50% en un primer any i després seguir millorant.

En tercer lloc, quan l’administració no resolgui en un determinat termini un tràmit, es podria passar del silenci negatiu al silenci positiu, que permetria tirar endavant.

En quart lloc, cal repensar la normativa urbanística estatal, autonòmica i local per tal d’orientar-la cap a l’impuls de l’activitat econòmica, sense deixar de preservar l’interès general de la societat.

En cinquè lloc, es podria implantar la figura del coach d’empreses. Es tracta d’empleats públics que acompanyen i assessoren en els tràmits. Això pot ser un revulsiu per a la millora de la normativa i del funcionament dels serveis públics.

Ara bé, per fer tot això, cal el més important: la conscienciació i complicitat dels servidors públics. I ajudaria molt un pacte de país entre tots els agents polítics i socials. Si ho aconseguíssim, podrem comptar amb un sector públic eficient i proactiu, que seria un accelerador de l’activitat econòmica i del benestar de la població.