Eines

Alicia García

Cofundadoa de Repara tu Deuda

“Encara és poc conegut que les persones es poden exonerar dels deutes”

El llibre vol fer canviar la percepció tan dolenta que tenim del fracàs

Ja fa qua­tre anys que el govern de Mari­ano Rajoy va apro­var la llei de la segona opor­tu­ni­tat, que per­met a la per­sona física exo­ne­rar deute pri­vat i públic si es com­plei­xen uns certs requi­sits. Mal­grat els avan­tat­ges que repre­senta aquesta nor­ma­tiva, encara és un meca­nisme des­co­ne­gut, tant entre la població en gene­ral com fins i tot entre esta­ments jurídics i pro­fes­si­o­nals, com els nota­ris. Tres dels socis de Repara Tu Deuda, una firma d’advo­cats espe­ci­a­lit­zada en la segona opor­tu­ni­tat, han publi­cat el lli­bre Las segun­das par­tes nunca fue­ron buenas per donar visi­bi­li­tat a una nor­ma­tiva encara des­co­ne­guda i donar veu a per­so­nes que han acon­se­guit començar de zero després d’anys d’angoixa i vul­ne­ra­bi­li­tat pels deu­tes.

Què fa un des­patx d’advo­cats com el vos­tre fent un lli­bre com aquest?
Repara Tu Deuda es va crear el setem­bre del 2015, quan el govern de Mari­ano Rajoy, obli­gat per la Unió Euro­pea, va posar en marxa la nor­ma­tiva de la segona opor­tu­ni­tat que ja feia una dècada que s’havia apro­vat a Europa. Les històries de per­so­nes que se sen­ten asset­ja­des i des­es­pe­ra­des pels deu­tes és el nos­tre dia a dia. Els nos­tres cli­ents acon­se­guei­xen alli­be­rar-se d’aquesta pesada mot­xi­lla i començar una vida nova, però en ter­mes gene­rals la gent no coneix la llei, i cada dia rebem mol­tes tru­ca­des pre­gun­tant-nos si és cert que els podem aju­dar a exo­ne­rar els deu­tes, ja que cre­uen que es tracta d’una estafa.
En el lli­bre mos­treu tes­ti­mo­nis reals amb per­fils molt diver­sos. Per què aquest for­mat?
Nosal­tres volíem fer una acció perquè es cone­gui més la llei, i vam refle­xi­o­nar que havia de ser alguna cosa tan­gi­ble, que es pogués tocar i que, a més, expliqués de manera molt pràctica experiències par­ti­cu­lars que aju­din a enten­dre millor el procés. Vam voler fer un lli­bre d’home­natge als que han sabut afron­tar el pro­blema.
En el lli­bre expli­queu casos com el d’un cons­truc­tor que arros­se­gava deu­tes des dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona, l’any 1992.
Sí, la seva història és molt espe­cial, perquè venia de lluny i va afec­tar una família sen­cera. Entre vuit fami­li­ars van mun­tar una empresa dedi­cada a la cons­trucció dels habi­tat­ges per als atle­tes, els seus ser­veis van tenir impa­ga­ments i no van poder pagar els proveïdors, de manera que els deu­tes es van anar acu­mu­lant. La situ­ació va ser molt com­plexa durant més de dues dècades, perquè quan es posa­ven a tre­ba­llar els embar­ga­ven els sous i rebien asset­ja­ment, tant ells indi­vi­du­al­ment com les seves famílies i veïns. Va ser un mal­viure. Com ells, tenim molts cli­ents en situ­a­ci­ons des­es­pe­ra­des.
Totes les històries tenen un final feliç.
En el lli­bre volíem fer una feina pedagògica i expli­car que qual­se­vol per­sona pot començar de nou sense car­re­gar una mot­xi­lla que no els deixa moure’s. Així no que­den fora del sis­tema.
Al dar­rere del lli­bre hi ha un mis­satge molt con­tun­dent: tot­hom té dret al fracàs.
Si, així és. Hi ha cul­tu­res com la dels EUA en què el fracàs no està tan pena­lit­zat, en què fra­cas­sar és part del procés de vida de tota per­sona. Aquest lli­bre vol con­tri­buir a fer can­viar la per­cepció tan dolenta que tenim del fracàs i a fer veure que si puc entrar en con­curs i demos­trar que soc un deu­tor de bona fe (no és que no pagui perquè no vull és que no puc), podré tor­nar a començar. Volíem que les per­so­nes que el lle­gei­xin canviïn la seva con­cepció sobre com afron­tar els pro­ble­mes amb els deu­tes.
Quins requi­sits s’han de com­plir per aco­llir-se a la llei de la segona opor­tu­ni­tat?
No es poden superar els 5 mili­ons d’euros de deute, s’ha de ser un deu­tor de bona fe i no s’han de tenir ante­ce­dents penals ni soci­o­e­conòmics. A més, abans d’anar al jut­jat has d’inten­tar arri­bar a un acord pre­ju­di­cial de paga­ment, amb una pro­posta als cre­di­tors. Si aquests l’accep­ten, enda­vant. Si no, es va al jut­jat de pri­mera instància i se sol·licita que es can­cel·li el deute per llei. La majo­ria de per­so­nes com­plei­xen els requi­sits per poder aco­llir-s’hi. Si es tenen béns, s’han de posar a dis­po­sició del pro­ce­di­ment, no es poden ocul­tar, ja que el més impor­tant és ser un deu­tor de bona fe.
Quin tipus de deute és el més habi­tual?
En el cas del deute pri­vat, són sobre­tot amb les enti­tats finan­ce­res, amb les tar­ge­tes de crèdit i amb els crèdits ràpids. En deute públic, dar­re­ra­ment hi ha hagut un canvi molt subs­tan­cial, ja que des de la sentència del mes de juliol del Tri­bu­nal Suprem, Hisenda no es pot opo­sar al pla de paga­ment, com sí que ho podia fer abans.
A l’Estat espa­nyol només 9.000 per­so­nes s’han aco­llit a la llei de la segona opor­tu­ni­tat; en canvi, en països com Ale­ma­nya la xifra és de 140.000. Per què aquesta diferència?
Espa­nya va ser l’últim país d’Europa a imple­men­tar el meca­nisme de la llei de la segona opor­tu­ni­tat, i en països com els EUA la llei té més de cent anys. Aquesta diferència és un ele­ment més que explica l’ele­vat índex d’eco­no­mia sub­mer­gida que hi ha a l’Estat espa­nyol. Sense una llei que pro­te­geixi el ciu­tadà del fracàs, l’eco­no­mia sub­mer­gida es con­ver­teix en una opció atrac­tiva. En canvi, si la llei per­met començar des de zero, és ales­ho­res quan s’afa­vo­reix el tre­ball legal o s’opta per enge­gar un nou pro­jecte empre­sa­rial, sense veure en l’eco­no­mia sub­mer­gida l’única sor­tida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.