Ja fa quatre anys que el govern de Mariano Rajoy va aprovar la llei de la segona oportunitat, que permet a la persona física exonerar deute privat i públic si es compleixen uns certs requisits. Malgrat els avantatges que representa aquesta normativa, encara és un mecanisme desconegut, tant entre la població en general com fins i tot entre estaments jurídics i professionals, com els notaris. Tres dels socis de Repara Tu Deuda, una firma d’advocats especialitzada en la segona oportunitat, han publicat el llibre Las segundas partes nunca fueron buenas per donar visibilitat a una normativa encara desconeguda i donar veu a persones que han aconseguit començar de zero després d’anys d’angoixa i vulnerabilitat pels deutes.
Què fa un despatx d’advocats com el vostre fent un llibre com aquest?
Repara Tu Deuda es va crear el setembre del 2015, quan el govern de Mariano Rajoy, obligat per la Unió Europea, va posar en marxa la normativa de la segona oportunitat que ja feia una dècada que s’havia aprovat a Europa. Les històries de persones que se senten assetjades i desesperades pels deutes és el nostre dia a dia. Els nostres clients aconsegueixen alliberar-se d’aquesta pesada motxilla i començar una vida nova, però en termes generals la gent no coneix la llei, i cada dia rebem moltes trucades preguntant-nos si és cert que els podem ajudar a exonerar els deutes, ja que creuen que es tracta d’una estafa.
En el llibre mostreu testimonis reals amb perfils molt diversos. Per què aquest format?
Nosaltres volíem fer una acció perquè es conegui més la llei, i vam reflexionar que havia de ser alguna cosa tangible, que es pogués tocar i que, a més, expliqués de manera molt pràctica experiències particulars que ajudin a entendre millor el procés. Vam voler fer un llibre d’homenatge als que han sabut afrontar el problema.
En el llibre expliqueu casos com el d’un constructor que arrossegava deutes des dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992.
Sí, la seva història és molt especial, perquè venia de lluny i va afectar una família sencera. Entre vuit familiars van muntar una empresa dedicada a la construcció dels habitatges per als atletes, els seus serveis van tenir impagaments i no van poder pagar els proveïdors, de manera que els deutes es van anar acumulant. La situació va ser molt complexa durant més de dues dècades, perquè quan es posaven a treballar els embargaven els sous i rebien assetjament, tant ells individualment com les seves famílies i veïns. Va ser un malviure. Com ells, tenim molts clients en situacions desesperades.
Totes les històries tenen un final feliç.
En el llibre volíem fer una feina pedagògica i explicar que qualsevol persona pot començar de nou sense carregar una motxilla que no els deixa moure’s. Així no queden fora del sistema.
Al darrere del llibre hi ha un missatge molt contundent: tothom té dret al fracàs.
Si, així és. Hi ha cultures com la dels EUA en què el fracàs no està tan penalitzat, en què fracassar és part del procés de vida de tota persona. Aquest llibre vol contribuir a fer canviar la percepció tan dolenta que tenim del fracàs i a fer veure que si puc entrar en concurs i demostrar que soc un deutor de bona fe (no és que no pagui perquè no vull és que no puc), podré tornar a començar. Volíem que les persones que el llegeixin canviïn la seva concepció sobre com afrontar els problemes amb els deutes.
Quins requisits s’han de complir per acollir-se a la llei de la segona oportunitat?
No es poden superar els 5 milions d’euros de deute, s’ha de ser un deutor de bona fe i no s’han de tenir antecedents penals ni socioeconòmics. A més, abans d’anar al jutjat has d’intentar arribar a un acord prejudicial de pagament, amb una proposta als creditors. Si aquests l’accepten, endavant. Si no, es va al jutjat de primera instància i se sol·licita que es cancel·li el deute per llei. La majoria de persones compleixen els requisits per poder acollir-s’hi. Si es tenen béns, s’han de posar a disposició del procediment, no es poden ocultar, ja que el més important és ser un deutor de bona fe.
Quin tipus de deute és el més habitual?
En el cas del deute privat, són sobretot amb les entitats financeres, amb les targetes de crèdit i amb els crèdits ràpids. En deute públic, darrerament hi ha hagut un canvi molt substancial, ja que des de la sentència del mes de juliol del Tribunal Suprem, Hisenda no es pot oposar al pla de pagament, com sí que ho podia fer abans.
A l’Estat espanyol només 9.000 persones s’han acollit a la llei de la segona oportunitat; en canvi, en països com Alemanya la xifra és de 140.000. Per què aquesta diferència?
Espanya va ser l’últim país d’Europa a implementar el mecanisme de la llei de la segona oportunitat, i en països com els EUA la llei té més de cent anys. Aquesta diferència és un element més que explica l’elevat índex d’economia submergida que hi ha a l’Estat espanyol. Sense una llei que protegeixi el ciutadà del fracàs, l’economia submergida es converteix en una opció atractiva. En canvi, si la llei permet començar des de zero, és aleshores quan s’afavoreix el treball legal o s’opta per engegar un nou projecte empresarial, sense veure en l’economia submergida l’única sortida.