Eines

La factura electrònica s’endinsa als ens públics de la UE

Una directiva de l’abril estableix un format únic per facilitar les transaccions comercials amb les administracions

Per al sector privat encara no suposa obligatorietat però es va per aquest camí

Totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques dels estats mem­bres de la Unió Euro­pea havien de ser capa­ces, des del 18 d’abril, de rebre i pro­ces­sar fac­tu­res electròniques. Així ho va esta­blir la direc­tiva euro­pea 2014/55/UE, amb l’objec­tiu de faci­li­tar les transac­ci­ons comer­ci­als entre empre­ses i admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, a través de l’obli­gació de l’ús d’un mateix for­mat de fit­xer per a tots els països de la UE. Es tracta d’un pas més cap a la futura nor­ma­lit­zació i estan­da­rit­zació de l’ús de la fac­tura electrònica en tots els àmbits: de les empre­ses a l’admi­nis­tració pública (B2G), entre empre­ses (B2B) i d’empre­ses a con­su­mi­dors (B2C). De fet, a l’Agenda Digi­tal d’Europa la fac­tu­ració electrònica figura com a pri­o­ri­tat.

A hores d’ara, aquesta última direc­tiva no li suposa al sec­tor pri­vat cap obli­ga­to­ri­e­tat, però sí la pos­si­bi­li­tat de començar a uti­lit­zar la fac­tura electrònica amb totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques d’Europa, que, en defi­ni­tiva, és cap a on porta el sen­tit comú, per l’estalvi de cos­tos en la gestió i per la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta (eli­mi­nació defi­ni­tiva del paper).

“De fet, el que ara tenim és que cada país fa ser­vir el seu propi for­mat de fac­tura electrònica, però a més també es té el model euro­peu, que és el que cal uti­lit­zar si la fac­tura va diri­gida cap a una admi­nis­tració pública dels països mem­bres”, explica Àngel Gar­rido, CEO de l’empresa cata­lana Voxel Group, que fa més de dues dècades que lidera els pro­ces­sos de digi­ta­lit­zació de la fac­tu­ració en la indústria turística, on ges­ti­ona més de 70 mili­ons de transac­ci­ons anu­als a través de la seva pla­ta­forma baVel. Coin­ci­dint amb la publi­cació de la direc­tiva, baVel va pre­sen­tar el Pano­rama de la fac­tura electrònica a Europa (https://​www.​voxelgroup.​net/​legislacion-​factura-​electronica/ ), un mapa interac­tiu en què es deta­lla l’estat legis­la­tiu de cada país amb relació a la fac­tura electrònica i s’espe­ci­fica l’entrada en vigor de noves lleis, un text que s’actu­a­litza contínua­ment amb noves obli­ga­to­ri­e­tats que sor­gei­xen en cada país mem­bre. En alguns d’aquests, el mapa interac­tiu també inclou una guia deta­llada dels reque­ri­ments per uti­lit­zar la fac­tura electrònica en les agències tri­butàries cor­res­po­nents.

Actu­al­ment exis­tei­xen bàsica­ment dos models de fac­tura electrònica al món, l’ano­me­nat cle­a­rance, bàsica­ment d’apli­cació als països de Lla­ti­noamèrica (Itàlia va dema­nar a la UE poder apli­car de manera excep­ci­o­nal i durant tres anys aquest model per fre­nar el frau), i el post-audit, que és el que s’uti­litza a Europa.

Dos sis­te­mes, dos models.

El model cle­a­rance és molt estricte i afecta tota mena de fac­tu­res (B2G, B2B i B2C). Les agències tri­butàries tenen un con­trol abso­lut sobre la fac­tu­ració i, per tant, sobre el frau fis­cal. “Mèxic va ser dels pio­ners a implan­tar aquest model i la reducció del frau ha estat espec­ta­cu­lar”, comenta Gar­rido.

El model euro­peu és més lax. Esta­bleix un marc, però les agències tri­butàries no tenen un con­trol exhaus­tiu sobre totes les ope­ra­ci­ons, tot i que poste­ri­or­ment –i d’aquí el nom– pot deci­dir audi­tar-les. El des­ti­na­tari de la fac­tura té el dret de recla­mar sem­pre el docu­ment en paper, “però si es vol fer electrònica­ment–indica Gar­rido– ha de com­plir tres prin­ci­pis: garan­tir el con­tin­gut, veri­fi­car l’emis­sor i tenir la infor­mació dis­po­ni­ble en línia perquè pugui ser audi­tada, però en cap cas cal cer­ti­fi­car l’auten­ti­ci­tat de les fac­tu­res”.

Tot i els bene­fi­cis que com­porta el sis­tema electrònic, costa arri­bar a un con­sens. “Quan l’any 2002 es va crear el marc de la fac­tura electrònica B2B, ja feia anys que es tre­ba­llava en l’auto­ma­tit­zació de les dades. Les empre­ses fac­turàvem electrònica­ment però també havíem d’enviar els docu­ments en paper. El 2002 això es va aca­bar.”

En defi­ni­tiva, i com indica Pere Brach­fi­eld, CEO de Brach­fi­eld Cre­dit & Risk Con­sul­tants, “fer una fac­tura és tot un art”. Els can­vis en les nor­ma­ti­ves, “que es van actu­a­lit­zant cons­tant­ment des de dife­rents flancs”, i les direc­ti­ves euro­pees que s’han d’incor­po­rar a la legis­lació de cada estat “com­pli­quen massa la vida als empre­sa­ris”. De fet, per Brach­fi­eld “l’ideal seria tenir una fac­tura única euro­pea”. Tot i el des­con­cert, Europa lidera l’ús de la fac­tura electrònica al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.