Els dar­rers dies, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha anun­ciat la pro­hi­bició par­cial de cir­cu­lar als cot­xes més con­ta­mi­nants a par­tir del gener del 2020. Es tracta, cer­ta­ment, d’una mesura necessària, tant perquè és un reque­ri­ment de la Unió Euro­pea com per l’enorme impacte que té la con­ta­mi­nació sobre la salut de les per­so­nes. Cal tenir en compte, però, que molta gent uti­litza el vehi­cle pri­vat per la sim­ple impos­si­bi­li­tat d’uti­lit­zar el trans­port públic, en par­ti­cu­lar en tots aquells casos que el des­plaçament es pro­du­eix entre Bar­ce­lona i el seu entorn: bàsica­ment gent que entra del Maresme o del Vallès a tre­ba­llar a la ciu­tat o gent que tre­ba­lla en molts dels polígons del vol­tant de la ciu­tat. En molts d’aquests casos, no hi ha alter­na­ti­ves de trans­ports públics, o les que hi ha no són via­bles a la pràctica, ja que reque­rei­xen diver­sos trans­bor­da­ments, freqüències de pas poc coor­di­na­des i temps de des­plaçament massa llargs que de vega­des xoquen amb la con­ci­li­ació fami­liar. Per tant, totes aques­tes per­so­nes es veuen abo­ca­des necessària­ment al trans­port pri­vat, i si mai us apro­peu a la C-58, qual­se­vol dia labo­ra­ble entre les 7 i les 9 del matí, veu­reu que no són poques. Reduir només un 10 o un 15% d’aquests vehi­cles, ja seria una gran fita. Avui dia, gràcies al trac­ta­ment de les dades mas­si­ves i als algo­rit­mes d’intel·ligència arti­fi­cial hauríem de tenir eines sufi­ci­ents per pla­ni­fi­car una xarxa rao­na­ble d’auto­bu­sos (elèctrics?) per a un nom­bre impor­tant de tots aquests polígons que pogues­sin reduir la càrrega de vehi­cles pri­vats d’aques­tes vies. Tenint en compte que tenim car­rils espe­ci­a­lit­zats, aquests mit­jans de trans­port serien prou ràpids, i una xarxa d’auto­bu­sos és prou fle­xi­ble per no reque­rir grans inver­si­ons i poder ser modi­fi­cada si can­vien les neces­si­tats. A més, no només hi gua­nya­ria la ciu­tat de Bar­ce­lona, sinó la majo­ria de les del Vallès, el Baix Llo­bre­gat i el Maresme, en ter­mes de menys pol·lució i més qua­li­tat de vida. El pro­blema és qui s’hau­ria d’ocu­par de defi­nir i posar en marxa aquest pla de trans­port. És molt difícil que els ajun­ta­ments ho facin, perquè en molts casos depassa el seus límits, però pre­ci­sa­ment per coor­di­nar-los hi ha l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la Gene­ra­li­tat. En defi­ni­tiva, cal una acció con­creta con­tra la con­ta­mi­nació. La pro­hi­bició és ine­vi­ta­ble, però no ho és tot.