Catalunya, un Pol de recerca internacional

Mol­tes empre­ses estran­ge­res han triat Cata­lu­nya -sobre­tot Bar­ce­lona i la seva àrea metro­po­li­tana– per ins­tal·lar-hi cen­tres glo­bals de recerca, bé siguin de l’àmbit tec­nològic o bio­tec­nològic. Aques­tes ope­ra­ci­ons, pro­ce­dents de països euro­peus i d’altres con­ti­nents, s’han con­so­li­dat des que es va aca­bar la crisi econòmica.A tall d’exem­ple, el període 2014-2018 ha sig­ni­fi­cat l’arri­bada a casa nos­tra de 192 cen­tres amb un mar­cat per­fil tec­nològic i inno­va­dor. Aquesta xifra, que en fred ens pot dei­xar indi­fe­rents, a la pràctica s’ha traduït en la posada en marxa de més de 10.000 llocs de tre­ball ben qua­li­fi­cats i una inversió econòmica supe­rior als 1.800 mili­ons d’euros. Mal­grat el soroll mediàtic que no deixa de recor­dar la ines­ta­bi­li­tat política que viu Cata­lu­nya, el cert és que la capi­tal cata­lana i la seva àrea d’influència s’han con­ver­tit en el hub més atrac­tiu en inversió estran­gera des­ti­nada a la recerca del sud d’Europa. Bar­ce­lona ja és la cin­quena ciu­tat del Vell Con­ti­nent amb més atracció d’inversió forana en el món tec­nològic. I no són fra­ses i eslògans. Són rea­li­tats que es poden quan­ti­fi­car amb xifres. Només el 2018 va rebre 204 mili­ons d’euros en inversió de capi­tal de risc des­ti­nada a aquest camp.

Però quins són els ele­ments què atra­uen els recur­sos de les fir­mes inter­na­ci­o­nals per ubi­car-se aquí? En pri­mer lloc, el talent. Diver­sos experts con­sul­tats coin­ci­dei­xen a dir que una de les claus és el potent sis­tema uni­ver­si­tari que nodreix de bon talent el mer­cat labo­ral. Tot i així, cal denun­ciar l’insu­fi­ci­ent finançament públic que rep el sis­tema uni­ver­si­tari català. A més, cal­dria des­ta­car que al marge dels cen­tres tec­nològics també des­punta el sec­tor de la salut, fins al punt que el nivell de recerca en ciències és com­pa­ra­ble al de Bèlgica, Dina­marca i Suècia. L’altre ele­ment que ajuda a fer més gran aquest pol de recerca és l’impor­tant tei­xit indus­trial català, que ha repre­sen­tat un aspecte clau de l’eco­no­mia cata­lana històrica­ment i que ara equi­val al 20% del pro­ducte inte­rior brut.

El fet més nega­tiu, però, és que des del 2014, men­tre que l’empresa cata­lana aug­menta la fac­tu­ració i els bene­fi­cis, dis­mi­nu­eix l’apor­tació pública en R+D. El 2011 repre­sen­tava el 3,3% del PIB i el 2017, només el 2,1%. L’admi­nis­tració i l’empresa pri­vada han de ser més sen­si­bles a les aju­des a la recerca.