El Programa d’Inspecció Ambiental Integrada de la Generalitat, que es va realitzant anualment del 2014 ençà, i que ha desplegat 3.000 inspeccions en cinc anys, evidencia que any rere any les instal·lacions industrials milloren en el compliment de la normativa ambiental, i s’ha passat d’un compliment del 47%, l’any 2014, a un del 67%, l’any 2018.

Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’any 2014, la inspecció va detectar 290 casos en què es va haver de fer una declaració final de l’informe amb el segell de “no adequat”, és a dir, que es detecten incidències ambientals rellevants que demanen mesures de correcció i prevenció. Aquests casos superaven els informes de comportament “adequat” –inclouen incompliments poc rellevants-, amb 115 casos, i els informes de comportament “satisfactori”, en què no es detecten incompliments o els que s’havien escaigut han estat corregits. El 2015, els informes de “no adequat”, 258, s’enfrontaven a 169 “d’adequat” i 168 de “satisfactori.” El 2016 es va arribar a un punt d’inflexió, en què els 220 de “no adequat” ja estaven per sota dels “adequat”, que arribaven a 241, mentre que els que tenien declaració de “satisfactori” tenien un registre de 151. La tendència es va mantenir el 2017, amb 231 “no adequat”, molt per sota dels 276 “d’adequat”, amb 125 de “satisfactori”. El 2018, els “no adequat”, 156, es mantenien també per sota dels “adequat”, 177, amb 99 “satisfactori”.

Com diu Pere Poblet, subdirector general d’Intervenció i Qualificació Ambiental: “Hem observat una reducció dels incompliments realment rellevant, i hem constatat que la inspecció té un efecte revulsiu. Si es visita cada any l’empresa, això implica una retroalimentació de la comunicació, i els responsables de la instal·lació industrial entenen que han d’aplicar determinades mesures per protegir el medi.” Els incompliments tenen a veure amb els eixos d’aigua, residus i qualitat de l’aire, i per això els expedients es tramiten a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, entitats sobre les quals cau la responsabilitat de fixar sancions, si escau.

El Programa d’Inspecció Ambiental Integrada té com a univers els 1.511 establiments DEI, és a dir, inclosos en la directiva europea d’emissions industrials, que es consideren potencialment d’alta incidència ambiental. Enguany, la inspecció s’està duent a terme sobre 736 establiments, que es classifiquen en quatre grups d’activitat: industrials i energètiques (245) en què trobem cicles combinats, refineries de petroli, fabricació de ciment, vidrieres, indústria química, foneries, indústria tèxtil i indústria agroalimentària; activitats de gestió de residus (78); dipòsits controlats de residus (32) i grans explotacions ramaderes (381), que inclou granges de gallines ponedores, porcs d’engreix i truges reproductores.

Amb el pas dels anys, també s’ha allargat el període entre inspeccions. Com diu Poblet: “Quan es va implantar la inspecció, algunes empreses es queixaven d’haver de sofrir inspeccions cada any però, amb l’adopció d’un algoritme que mesura el potencial contaminant, ara podem modular la freqüència de la inspecció.” Ara, un 30% dels establiments industrials sota control mantenen una periodicitat de dos anys, amb tendència a reduir-la, mentre que un 60% de les empreses rep l’inspector cada tres anys. “En el cas d’un incompliment greu de la norma, que implica una perillosa afectació de medi ambient, com ara superar els límits de part per milió de partícules contaminants emeses a l’atmosfera, l’inspector torna al cap de sis mesos per veure si hi ha hagut esmena.” És important remarcar que, amb l’acumulació d’experiència, la tasca d’inspecció ha guanyat en eficiència: si el 2014 la mitjana de dies necessaris per emetre un informe era de 195, l’any passat ja es baixava a 157, amb un 40% d’informes emesos en menys de quatre mesos.

A l’hora de determinar quins són els sectors d’activitat que poden tenir una incidència ambiental potencialment més alta, Poblet fa esment de la indústria química de base i els gestors de residus.

De cara als anys vinents, Pere Poblet avança: “La nostra intenció és passar del seguiment quantitatiu que hem estat fent fins ara a un de qualitatiu, per poder descriure fil per randa les infraccions a la norma ambiental que es fan, i poder observar si hi ha reiteració.”