Opinió

Memòria Històrica

Un cop finalitzada la guerra, el 9 de novembre del 1939, va ser promulgada una llei que va fonamentar el model monetari del franquisme i que constituïa el que va ser el sistema dirigista de la postguerra. Així, es van eliminar els topalls anteriorment existents a les emissions monetàries i es va decretar el curs forçós dels bitllets emesos pel Banc d’Espanya, de manera que es van retirar de la circulació les monedes de plata i coure

Enguany es com­plei­xen vui­tanta anys del final de la Guerra Civil espa­nyola, i coin­ci­dint amb la pro­xi­mi­tat d’aquest ani­ver­sari s’han estat publi­cant molts estu­dis i pro­nun­ci­ant un gran nom­bre de dis­cur­sos en relació amb aquest calaix de sas­tre que s’ha ano­me­nat memòria històrica. No obs­tant això, no s’esmenta ni una sola paraula d’una cosa que s’ha gua­nyat un lloc de pri­mer ordre en aquesta memòria. El seu ori­gen va ser una llei, i els seus efec­tes, hor­ri­bles, es van dei­xar sen­tir durant dècades.

La Guerra Civil espa­nyola va ser una guerra de mobi­li­tat, de cons­tants pro­gres­si­ons ter­ri­to­ri­als en què, la gran majo­ria de les vega­des, l’ano­me­nat bàndol naci­o­nal gua­nyava ter­ri­tori al bàndol repu­blicà; aquest aspecte con­te­nia un pro­blema, perquè s’havien dut a terme impres­si­ons de moneda per part d’ens habi­tu­al­ment no auto­rit­zats amb la fina­li­tat de pos­si­bi­li­tar les transac­ci­ons econòmiques en cir­cumstàncies de rela­tiu aïlla­ment; aquesta manera de pro­ce­dir va ser bas­tant usual en àrees del bàndol repu­blicà.

El juliol del 1937, el govern de Bur­gos va pro­mul­gar la llei de blo­queig de comp­tes ban­ca­ris d’apli­cació automàtica a les zones que l’exèrcit a les seves ordres anés ocu­pant. La llei supo­sava la clas­si­fi­cació dels sal­dos d’aquests comp­tes en qua­tre grups: els comp­tes oberts després del 18 de juliol del 1936 i que hagues­sin tin­gut movi­ments, els oberts abans de la data esmen­tada i que també pre­sen­tes­sin movi­ments, els comp­tes que cor­res­po­nien a con­trac­tes per exe­cu­tar en dates poste­ri­ors a la del final de la guerra i els comp­tes inte­grats per dipòsits cons­tituïts amb diners eme­sos pel govern repu­blicà després del 18 de juliol del 1936.

Un cop fina­lit­zada la guerra, el 9 de novem­bre del 1939, va ser pro­mul­gada una llei que va fona­men­tar el model mone­tari del fran­quisme i que cons­tituïa el que va ser el sis­tema diri­gista de la post­guerra. Així, es van eli­mi­nar els topalls ante­ri­or­ment exis­tents a les emis­si­ons monetàries i es va decre­tar el curs forçós dels bit­llets eme­sos pel Banc d’Espa­nya, de manera que es van reti­rar de la cir­cu­lació les mone­des de plata i coure. Alhora, el Banc d’Espa­nya va pas­sar a ser l’ins­tru­ment mone­tari del Minis­teri d’Hisenda, la qual cosa equi­va­lia, a la pràctica, a obrir la porta de la impressió de bit­llets segons el cri­teri polític de torn, com més enda­vant va suc­ceir. No obs­tant això, la qüestió cru­cial era: quin canvi calia apli­car en la con­versió del diner repu­blicà?

Comissió d’estudi.

Es va for­mar una comissió d’estudi que va ela­bo­rar un informe en què es pre­sen­ta­ven tres pos­si­bi­li­tats: incre­men­tar l’oferta monetària pel total d’emis­si­ons fetes, pren­dre com a barem la cotit­zació de la pes­seta a la Borsa de París el dia en què va començar la con­tesa i esta­blir uns coe­fi­ci­ents en funció de l’evo­lució de l’índex de preus. La solució esco­llida es va veure reflec­tida en la llei de des­blo­queig del 7 de desem­bre del 1939.

Van ser pura­ment i sim­ple­ment anul·lats tots els bit­llets eme­sos pels governs repu­bli­cans després del 18 de juliol del 1936, la qual cosa va sumir en la més abso­luta misèria moltíssi­mes famílies, sobre­tot com més van tri­gar les seves àrees de residència a ser ocu­pa­des per les tro­pes fran­quis­tes, ja que havien per­ce­but sala­ris i ren­des en bit­llets repu­bli­cans durant més temps, decisió que va afec­tar par­ti­cu­lar­ment Cata­lu­nya.

Els sal­dos dels comp­tes sense movi­ments des del 18 de juliol del 1936 van ser con­ver­tits a la par, ja que, en no haver estat uti­lit­zats, no s’havien efec­tuat ingres­sos de bit­llets repu­bli­cans, per la qual cosa els sal­dos eren “purs”.

Van ser igno­rats els deu­tes que el govern repu­blicà havia adqui­rit després del 18 de juliol del 1936, ja que el govern fir­mant no era con­si­de­rat legal pels ven­ce­dors.

Els comp­tes oberts després del 18 de juliol del 1936 o que hagues­sin tin­gut movi­ments amb poste­ri­o­ri­tat a aquesta data, en ser impos­si­ble dilu­ci­dar la moneda uti­lit­zada per fer els ingres­sos (si havia estat emesa amb ante­ri­o­ri­tat o poste­ri­o­ri­tat al 18 de juliol del 1936) van ser divi­dits en set grups als quals es va apli­car un coe­fi­ci­ent decrei­xent en funció del que van tri­gar a ser ocu­pats pel bàndol ven­ce­dor els llocs d’esta­bli­ment dels bancs depo­si­tants. Aquesta mesura també va pro­vo­car la misèria en nom­bro­ses famílies que van veure dis­minuïts els seus sal­dos per l’únic motiu de tenir la seva residència en una loca­li­tat espa­nyola o en una altra.

El resul­tat d’aquesta llei va ser el decre­ment de l’oferta monetària a l’antiga zona repu­bli­cana en uns 6.000 mili­ons de pes­se­tes del 1939, més de 8.000 mili­ons d’euros a preus del 2019. Mesu­rats en ter­mes d’equi­valència en preus, el 1939 per una pes­seta podien ser adqui­rits bas­tants més béns dels que podien ser adqui­rits pel seu equi­va­lent en euros l’any 2019, aquests quasi 8.000 mili­ons expres­sats en ter­mes de PIB equi­val­drien a 180.000 mili­ons actu­als. S’ima­gi­nen què pas­sa­ria si l’oferta monetària d’Espa­nya decreixés avui en aquesta xifra?

Què es volia acon­se­guir amb aquesta llei? Fina­lit­zada la guerra i des del punt de vista mone­tari, era obvi que alguna cosa calia fer per raci­o­na­lit­zar la gran quan­ti­tat de bit­llets de tot tipus exis­tents a la zona repu­bli­cana. Tan­ma­teix, la llei de des­blo­queig va anar a cas­ti­gar una gent pel sim­ple fet d’haver estat en una zona “ene­miga”; no obs­tant això, alhora es va cas­ti­gar la tota­li­tat de l’eco­no­mia espa­nyola, ja que es va veure reduïda de cop la quan­ti­tat de diner en cir­cu­lació amb els efec­tes que això va com­por­tar sobre el con­junt de l’acti­vi­tat econòmica.

Ningú parla ara de la llei de des­blo­queig de comp­tes ban­ca­ris del 1939, el vui­tantè ani­ver­sari de la qual està a punt de tenir lloc. Abso­lu­ta­ment ningú. Par­lar-ne no dona rèdits polítics i plan­teja situ­a­ci­ons moles­tes, sobre­tot a Cata­lu­nya. No obs­tant això, penso que és imperiós recor­dar-la en el marc de la memòria històrica que ara s’està res­ca­tant, ja que és impos­si­ble enten­dre la misèria i la postració de la post­guerra sense les con­seqüències d’aquesta llei, sobre­tot a les àrees on va tenir un major impacte, com és el cas, insis­teixo, de Cata­lu­nya.

Avui s’estan abor­dant bas­tants temes rela­ci­o­nats amb la Guerra Civil, però no aquest; un tema ver­gonyós, ver­go­nyant i que encara pro­voca autèntica ver­go­nya. Per què deu ser?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.