Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) conclou que les ciutats s’han de dotat d’una legislació específica per evitar que plataformes com Airbnb operin sense pagar impostos ni control sobre el seu desplegament.

Els resultats de l’estudi Data Policies & Stragies, with a focus on short term rental platforms, elaborat pel grup de recerca Dimmons de l’IN· de la UOC i l’activista Murray Cox, en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, mostra que en moltes de les vint ciutats que han estat sotmeses a estudi, no hi ha una legislació pròpia i això fa que les plataformes no estiguin obligades a compartir les seves dades (adreces, nom dels propietaris, quantitat de nits ocupades, entre altres). Per aquest motiu, les ciutats demanen un canvi legislatiu europeu.

Els investigadors han pogut constatar que la majoria de les ciutats enquestades arreu del món no han aconseguit els resultats desitjats en les negociacions amb les plataformes de lloguer de pisos turístics com Airbnb degut, en bona mesura, a la manca de regulació.

Com expliquen els autors de la recerca, les administracions locals necessiten dades sobre les activitats que les plataformes digitals fan a les ciutats, primer per a garantir el compliment de les regulacions locals, així com per elaborar polítiques reguladores que garanteixin l’accés i la disponibilitat d’habitatge, i així evitar processos de gentrificació. D’altra banda, tenir dades és imprescindible per al control fiscal.

Un 62% de les administracions locals que han participat a l’estudi tenen acords amb una o diverses plataformes per recollir impostos sobre l’activitat de lloguer de pisos turístics. Tanmateix, molts pocs ajuntaments han pogut accedir a les dades, de manera que plataformes com Airbnb no paguen les taxes turístiques que correspondrien en la majoria de ciutats.

“Les poques ciutats que han pogut accedir a les dades són les que ja compten amb una normativa específica”, explica Cox, creador d’Inside Airbnb, una eina tecnològica que rastreja les dades de la plataforma de lloguer de pisos turístics a totes les ciutats del món, per destapar irregularitats. “Es tracta de ciutats pioneres com San Francisco, Santa Mònica, Viena, Grenoble, Bordeus i Barcelona.” Gràcies a un sistema obligatori municipal de registre dels amfitrions, els ajuntaments d’aquestes ciutats poden incidir en qui i on s’ofereixen pisos turístics. L’estudi ressalta que Barcelona és una de les ciutats que han reeixt en aquesta negociació amb la plataforma especialment pel fet que ha aconseguit que aquesta tregui els anuncis sense llicència legal.

L’estudi assenyala la necessitat que les ciutats s’han d’unir per negociar amb més poder de negociació amb les plataformes, així com demanar una regulació europea més protectora amb les ciutats. En concret, les ciutats volen pressionar la Unió Europea amb l’objectiu que doni suport a les lleis locals o estatals, i redefineixi la Directiva Europea del Comerç Electrònic.

L’estudi s’ha realitzat sobre Amsterdam, Atenes, Barcelona, Berlín, Bolonya, Bordeus, Grenoble, Cracòvia, Montreal, Munic, Nàpols, París, Porto, Rotterdam, San Francisco, Tallin, Salònica, Umea, València i Viena.