Finances sostenibles

Tot just fa uns mesos el Finan­cial Times va sor­pren­dre amb la ja històrica por­tada “Capi­ta­lism. Time for a reset”, que encapçalava un edi­to­rial on es refle­xi­o­nava res­pecte al sis­tema finan­cer actual, con­clo­ent la neces­si­tat d’un canvi de men­ta­li­tat en què el bene­fici de les com­pa­nyies no sigui l’únic paràmetre a tenir en compte per part de les prin­ci­pals empre­ses nord-ame­ri­ca­nes, donant pro­ta­go­nisme a altres qüesti­ons com ara l’entorn social i l’impacte medi­am­bi­en­tal.

I és pre­ci­sa­ment aquesta qüestió una de les tendències on sem­bla que s’ori­en­ta­ran els pròxims can­vis nor­ma­tius, amb impli­cació en tots els àmbits econòmics. Tot i que hi ha diver­sos orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals invo­lu­crats en aquesta matèria, en l’àmbit euro­peu cal des­ta­car el Pla d’Acció de la Comissió Euro­pea o el rol de les auto­ri­tats de super­visió finan­ce­res (ESMA, EBA i EIOPA) pro­mo­vent nous estàndards cor­po­ra­tius per enti­tats sot­me­ses a regu­lació. Per la seva banda, la Comissió Naci­o­nal del Mer­cat de Valors (CNMV) acaba de publi­car al seu web un apar­tat dedi­cat a finan­ces sos­te­ni­bles, on s’insis­teix en con­cep­tes com ara “inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble”, “banca ètica”, “bons verds” o foment de l’ano­me­nat “microcrèdit”, des­ti­nat a pro­moure finançament a pro­jec­tes de per­so­nes o col·lec­tius amb difi­cul­tats per acce­dir a finançament con­ven­ci­o­nal. En aquest sen­tit, a escala naci­o­nal s’han publi­cat diver­sos pro­jec­tes legis­la­tius rela­ci­o­nats amb l’eco­no­mia sos­te­ni­ble, com ara l’avant­pro­jecte de llei de canvi climàtic, que inclou una sèrie de modi­fi­ca­ci­ons nor­ma­ti­ves que en l’àmbit empre­sa­rial poden ser deter­mi­nants, com per exem­ple el com­pli­ment de certs estàndards medi­am­bi­en­tals com a requi­sit per aspi­rar a con­trac­tació pública. Alhora, també s’han succeït can­vis rela­ci­o­nats amb l’àmbit social i tri­bu­tari, com ara el con­trol de la jor­nada labo­ral i la pro­moció d’incen­tius fis­cals i impos­tos específics rela­ci­o­nats amb el medi ambi­ent. Així, no es tracta d’una qüestió a abor­dar només des del punt de vista de l’RSC; al con­trari, aquesta tendència glo­bal a pri­o­rit­zar qüesti­ons soci­als i medi­am­bi­en­tals com­por­tarà segur can­vis nor­ma­tius.