Focus

El comerç no en té prou amb despatxar

El sector assumeix grans reptes i incorpora tecnologia per situar-se amb força en els nous models de venda. Es vol atreure i fidelitzar el client en tots els canals disponibles, oferint-li expertesa i personalització

Els venedors han de dotar-se d’un perfil que respongui a allò que espera el client Les plataformes digitals castiguen les vendes físiques, sobretot en moda
Les patronals Pimec i Foment reclamen un únic horari per al sector del comerç
La Diada del Solter xinesa entra amb discreció en les ofertes pre-Nadal
El repte és definir què es vol aconseguir i adaptar la tecnologia
German Cid
President de comertia
Afegir-hi servei serà el que canviarà el comerç del futur, que ja està canviant
Franc Carreras
Professor d’ESADE
Hauríem de ser conscients de la petjada ecològica de la venda en línia
Alex Goñi
President de PIMEC Comerç

Cada vegada són més les opci­ons de com­pra que té el con­su­mi­dor a la seva dis­po­sició. Per tant, “des­pat­xar, donar el pro­ducte en un tau­lell, s’ha aca­bat”, afirma Franc Car­re­ras, pro­fes­sor espe­ci­a­lista en màrque­ting digi­tal d’Esade. Segons ell, els comerços que ho han entès man­te­nen els cli­ents durant molt temps. Posa l’exem­ple de la saba­te­ria Un Paso Más, que va néixer com a botiga de barri a Bar­ce­lona, una firma fami­liar que ha sabut incor­po­rar les xar­xes al negoci: “Venen a través d’inter­net, tenen 130.000 segui­dors a Ins­ta­gram, han obert dues boti­gues més a Bar­ce­lona, una a Sant Cugat, una altra a Gra­no­llers i la sisena a Madrid i, al Nadal, aquesta saba­te­ria del barri de Sant Ger­vasi s’omple de gent de tot arreu.”

La trans­for­mació obliga pràcti­ca­ment tots els sec­tors. N’hi ha de més madurs, que van començar ja fa anys el procés de canvi. “El dels viat­ges va ser dels pri­mers a entrar a la xarxa i con­ti­nua avançant. Pan­gea The Tra­vel Store n’és un exem­ple. És una empresa emer­gent que va començar a inter­net i que va obrir fa poc un espai físic a Bar­ce­lona, cen­trat en el ser­vei al cli­ent amb preus nor­mals. Afe­gir-hi ser­vei serà el que can­viarà el futur del comerç, que ja està can­vi­ant, però encara ho farà més.”

Al sec­tor de la moda, li va cos­tar més entrar en el canal en línia, pel fet que a la gent li agra­dava empro­var-se les peces abans d’adqui­rir-les, però ara ja hi està immers de ple. “N’hi ha d’altres que té sen­tit que ocu­pin un espai físic, com ara el sec­tor de pro­duc­tes de luxe. En canvi, al de l’ali­men­tació, li està cos­tant molt d’adap­tar-se. Fins que no va arri­bar Ama­zon, va inten­tar evi­tar el canal i està avançant més len­ta­ment”, diu Car­re­ras.

El con­su­mi­dor “és el sobirà i només aquell que s’adapti a aquesta cir­cumstància se’n sor­tirà”, afirma. Segons Car­re­ras, el con­su­mi­dor és el mateix de sem­pre però ara se sent atret per tres qüesti­ons: el preu –i lla­vors el canal en línia és el prin­ci­pal–, la qua­li­tat i el ser­vei o la con­veniència. “El comerç del car­rer ha d’apro­fi­tar la imme­di­a­tesa” i ofe­rir també qua­li­tat i ser­vei. En aquest sen­tit, ens des­vela una de les pròximes inten­ci­ons d’Ama­zon: enviar coman­des als cli­ents sense haver-les dema­nat, basant-se en dades mas­si­ves i intel·ligència arti­fi­cial: “Si ho vols, ho com­pres, si no, s’ho empor­ten.”

Per a Nacho Rosés, de la con­sul­tora tec­nològica Roca Sal­va­te­lla, “el cli­ent tipus d’ara del comerç és aquell con­nec­tat, que uti­litza l’omni­ca­na­li­tat, molt exi­gent, com­promès, que vol una experiència en adqui­rir els pro­duc­tes, que també han de donar ser­vei”. L’objec­tiu, segons ell, no és tant la tec­no­lo­gia que es pot incor­po­rar al negoci com el negoci en si. Rosés va ser un dels ponents de la sessió Els rep­tes de la digi­ta­lit­zació a l’empresa cata­lana de retail, orga­nit­zada per Comer­tia, l’asso­ci­ació cata­lana de l’empresa fami­liar del retail, a l’octu­bre.

Les con­clu­si­ons es van cen­trar en tres aspec­tes: el comerç uti­litza la digi­ta­lit­zació per conèixer millor el cli­ent, per des­co­brir i estu­diar nous mer­cats naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals i per millo­rar l’experiència del cli­ent. Tot i això, segons va indi­car Ger­man Cid, pre­si­dent de Comer­tia, els rep­tes depe­nen de “defi­nir molt bé què es vol acon­se­guir, quina és la neces­si­tat que té cada empresa i adap­tar la tec­no­lo­gia adi­ent per asso­lir aquests objec­tius”.

En aquest con­text de trans­for­mació, el sec­tor està con­vençut que la botiga física té el futur asse­gu­rat. Segons Aecoc, l’asso­ci­ació d’empre­ses de gran con­sum, la botiga física reté el seu poten­cial i el seu atrac­tiu. Tan­ma­teix el con­su­mi­dor reclama nous for­mats i con­cep­tes que s’adap­tin als seus gus­tos i expec­ta­ti­ves, espera que les empre­ses com­par­tei­xin una sèrie de valors amb ell i vol rebre una atenció i un ser­vei per­so­na­lit­zats.

En la mateixa línia, es va mani­fes­tar Ger­man Cid durant la XVI Jor­nada Retail Comer­tia de l’any pas­sat: “En el con­text actual, les mar­ques tenim la res­pon­sa­bi­li­tat d’actuar amb valors, i, si ho fem amb consciència, con­ver­ti­rem aquests valors en fac­tors de com­pe­ti­ti­vi­tat.” Un any abans, l’estudi del con­su­mi­dor cons­ci­ent encar­re­gat per aquesta asso­ci­ació a la con­sul­tora KISS Retail Mana­ge­ment Con­sul­ting ja apun­tava que “el 83% dels con­su­mi­dors esta­ria dis­po­sat a pagar fins a un 5% més per un pro­ducte d’una empresa res­pon­sa­ble”.

Full de ruta.

Al gener, Retail­cat, la unió d’enti­tats de retail a Cata­lu­nya, va plan­te­jar set pro­pos­tes perquè el sec­tor les posés en marxa durant el 2019 i el 2020. Aquests con­sells for­men part de l’objec­tiu que l’asso­ci­ació es va mar­car l’any pas­sat, con­jun­ta­ment amb EADA Busi­ness School, en el camí per defi­nir el paper del retail el 2030. Una mena de full de ruta per adap­tar-se als nous temps i models comer­ci­als.

Les pro­pos­tes, que Retail­cat ja ha tras­lla­dat a les admi­nis­tra­ci­ons com­pe­tents, con­fir­men que el comerç sap on és i on vol anar. Són aques­tes: fomen­tar la inno­vació amb incen­tius per a pro­jec­tes de coo­pe­ració trans­ver­sals; ela­bo­rar un pla de recon­versió i un de sor­tida per als tre­ba­lla­dors actu­als del sec­tor; cons­truir un nou per­fil de vene­dor, que neces­sita una for­mació dife­rent a la que rebia fins ara; estu­diar la fle­xi­bi­lit­zació de la jor­nada de tre­ball per adap­tar-se a les neces­si­tats i a la con­veniència del nou con­su­mi­dor; con­ver­tir la botiga física en un espai de rela­ci­ons, pro­duc­tes, ser­veis i experiències i, com a con­seqüència, una nova estruc­tura de l’actual IAE (impost sobre acti­vi­tats econòmiques); plan­te­jar la fle­xi­bi­lit­zació dels con­trac­tes de llo­guer per fomen­tar espais comer­ci­als can­vi­ants i mul­ti­es­pai dins d’un mateix local, i impul­sar l’ade­quació de les nor­ma­ti­ves muni­ci­pals perquè faci­li­tin i fomen­tin la cre­ació d’espais efímers de retail al car­rer.

Els vene­dors són, i encara ho seran més, una peça fona­men­tal del comerç. Per Retail­cat, “hau­ran de tenir més habi­li­tats soci­als i tec­nològiques i, per tant, la remu­ne­ració serà més alta; seran vene­dors experts que tin­dran atri­buts d’actors, psicòlegs i actu­a­ran com a ambai­xa­dors de la marca. Per tant, neces­si­ta­ran una for­mació dife­rent a la rebuda fins ara; faran d’assis­tents per­so­nals dels cli­ents, es comu­ni­ca­ran a distància amb ells i es tro­ba­ran a la botiga a hores con­vin­gu­des”. Els hora­ris, per tant, també s’hau­ran d’ade­quar a les noves neces­si­tats dels con­su­mi­dors.

La botiga física també ha de can­viar. Serà, segons els rep­tes iden­ti­fi­cats per Retail­cat, “un espai de rela­ci­ons, un punt de tro­bada, un con­te­ni­dor de pro­duc­tes, ser­veis i sobre­tot experiències. La botiga haurà de tenir plena con­nexió amb la ciu­tat intel·ligent, con­tri­buir a faci­li­tar la vida dels ciu­ta­dans i estar inter­con­nec­tada amb molts altres sec­tors i ser­veis de la ciu­tat. Serà un espai molt dinàmic fins al punt que haurà de ser fle­xi­ble per al canvi d’acti­vi­tats comer­ci­als”.

Cam­pa­nyes d’arreu aquí.

Al bell mig de la trans­for­mació necessària –i obli­gada– que ha ende­gat el comerç per adap­tar-se als nous models de negoci, el sec­tor espera una bona cam­pa­nya de Nadal i Reis, i un tan­ca­ment d’any posi­tiu, “tot i els alda­rulls molt con­cen­trats en cer­tes zones, a l’octu­bre”. Alhora, però, ha de bata­llar amb les cam­pa­nyes fora­nes que s’han introduït amb força en el seu espai. Bàsica­ment el Black Fri­day i el Cyber Mon­day esta­tu­ni­dencs, que ja s’han con­so­li­dat, però també la nova 11 de l’11 –la Diada dels Sol­ters xinesa, una jor­nada de com­pres mas­si­ves introduïda aquí pel gegant asiàtic Ali­Ex­press–, que enguany ha posat un pri­mer peu en el nos­tre mer­cat, tot i que encara molt tímida­ment. En aquest sen­tit, una cadena de pro­duc­tes tec­nològics de l’Estat va qua­li­fi­car la Diada dels Sol­ters d’“ape­ri­tiu del Black Fri­day”, ofe­rint des­comp­tes de fins al 50% en molts dels seus pro­duc­tes.

Assu­mir el Black Fri­day, “que va arri­bar com un dia de grans des­comp­tes i ara ja s’ha des­bo­cat”, diu Alex Goñi, pre­si­dent de Pimec Comerç, “no ajuda la nos­tra cam­pa­nya de Nadal i Reis i el període de rebai­xes poste­rior”. Ell mateix indica que “la renda de les famílies no arriba a tot arreu i, per tant, allò que queda més res­sen­tit són les rebai­xes del gener, perquè els con­su­mi­dors no pres­cin­dei­xen del Nadal i Reis”. Pot­ser aquest és el motiu, des­taca, que el 56% del comerç asso­ciat a aquesta patro­nal asse­gura que no s’ha afe­git enguany al Black Fri­day.

Goñi inci­deix en el fet que “la manera de con­su­mir ha can­viat molt” i que hauríem de ser cons­ci­ents que la venda per inter­net “té una pet­jada ecològica impor­tant. Els joves tenen altres valors i són refle­xius res­pecte a aquest punt. Cada cop són més els que rebut­gen aquest nou model i pre­nen posició en qüesti­ons com ara l’ús del plàstic en ali­men­tació. Ara per ara són tendències, però les hem de tenir en compte”. La trans­for­mació del comerç mino­rista, per ell, depèn de “fer enten­dre al cli­ent que forma part del negoci, que parli de les boti­gues com la «meva» car­nis­se­ria o la «meva» saba­te­ria. Ens hem de fer amics del cli­ent, un aspecte que, ara per ara, els grans no poden ofe­rir”.

Per al pre­si­dent de Pimec Comerç, “el depen­dent ja no és sim­ple­ment un vene­dor i se l’ha de for­mar perquè sigui un pro­fes­si­o­nal del seu negoci”, des­ta­cant que els gre­mis, en aquest àmbit, “fan una bona feina”. Con­si­dera que hi ha qüesti­ons de la nova llei del comerç que cal revi­sar, “com ara els hora­ris comer­ci­als i l’orga­nit­zació de les cam­pa­nyes de rebai­xes”. En aquest sen­tit, Pimec Comerç i Foment Comerç han fet públic aquesta set­mana un comu­ni­cat en què recla­men a tots els grups par­la­men­ta­ris, de manera unitària i amb urgència, que escol­tin les deman­des del sec­tor d’esta­blir un únic horari comer­cial que deli­miti el marge d’ober­tura entre les 6.30 h i les 21.30 h, resul­tat de la mit­jana entre l’horari d’estiu (de 7 h a 22 h) i el d’hivern (de 6 h a 21 h).

La venda en línia.

“Les ofer­tes en línia ja tenen molta força. Hi ha mol­tes pla­ta­for­mes digi­tals que estan afec­tant molt la venda en el sec­tor tra­di­ci­o­nal, sobre­tot en el de la moda. Aquest nou canal ha creat una situ­ació atípica en el comerç, de la qual podem dir que només se sal­ven els àmbits de la res­tau­ració i de l’ali­men­tació”, afirma Eli­sa­bet Vilalta, direc­tora gene­ral de Comer­tia, que des­taca que, mal­grat alguns entre­bancs que han patit enguany, el crei­xe­ment mitjà dels seus socis se situarà al tan­ca­ment del 2019 entre el 2% i el 3%.

El con­su­mi­dor, des­taca, “pola­ritza cada vegada més el seu con­sum. És més selec­tiu i es diri­geix al canal en línia per como­di­tat”. Tan­ma­teix, asse­gura que la botiga física “sem­pre per­du­rarà perquè ofe­reix una atenció i un ser­vei al cli­ent difícil­ment subs­tituïbles”. Sobre les noves cam­pa­nyes, admet que les empre­ses de Comer­tia s’adap­ten, però aco­ten els des­comp­tes entre el 10% i el 20%, en pro­duc­tes con­crets i entre diven­dres, dis­sabte i diu­menge, “perquè no per­ju­di­qui la cam­pa­nya de Nadal i Reis”.

Vilalta apunta a la dis­funció que les noves cam­pa­nyes de des­comp­tes han creat entre les pagues dobles anu­als, abans emmar­ca­des tot just per abor­dar les des­pe­ses de l’estiu i de les fes­tes nada­len­ques, i també les rebai­xes cor­res­po­nents: “Això podria arri­bar a can­viar els cos­tums dels con­su­mi­dors i les nos­tres cele­bra­ci­ons tra­di­ci­o­nals, com ara el Nadal i Reis, perquè les ren­des no aug­men­ten i són el que són.” Tot i això, Comer­tia con­ti­nua apos­tant per les cam­pa­nyes fins ara habi­tu­als, mal­grat la libe­ra­lit­zació de les rebai­xes que la llei del 2017 va intro­duir. “Estem per­ver­tint el nos­tre model de comerç”, rebla Vilalta, que es mos­tra opti­mista pels resul­tats que s’espe­ren aquest desem­bre.

Tot i l’aug­ment de la demanda entre els con­su­mi­dors durant el Black Fri­day, el Cyber Mon­day i, en menor mesura, la Diada del Sol­ter, la tendència d’enguany, segons Aecoc, és que el pes d’aques­tes cam­pa­nyes pateixi una dis­mi­nució perquè, tot i gene­rar ven­des impor­tants, reta­llen sen­si­ble­ment els mar­ges dels comer­ci­ants. Un dels sec­tors que més notarà aquest alen­ti­ment serà el de béns tec­nològics de con­sum, que sem­bla que ha tocat sos­tre i crei­xerà per sota de les expec­ta­ti­ves de prin­ci­pis d’any, situ­ant-se per segon any per sota dels dos dígits.

Incertesa en ferreteria i bricolatge

No tots els sector poden parlar de bonança pel que fa a les previsions de l’any vinent. L’Associació de Fabricants i Distribuïdors de Ferreteria i Bricolatge creu que, malgrat mantenir-se la tendència a l’alça en el sector, els resultats per a l’any vinent se situaran lluny del 5% d’increment amb què es tancarà el 2019. Segons Aecoc, l’associació d’empreses de gran consum, alguns dels principals motius de la davallada apunten a una reducció en el consum, davant de les alertes d’un escenari econòmic complex, i el reajustament de la distribució, amb cada cop més operadors.

La venda al detall ja es veu afectada enguany. Malgrat que es preveu un lleuger increment, serà la distribució per a professionals l’àmbit que augmentarà més, com ja ho ha estat fent en els últims dos anys. La predisposició a incorporar nous productes, serveis i l’aparició de nous models de negoci pot ajudar la venda al detall, tot i que l’evolució a l’alça del mercat en línia l’obliga a revisar sovint els preus.

Ofertes que volen seduir

Pràcticament no hi ha sector que quedi fora de les estratègies agressives del Black Friday. Enguany s’han apuntat al carro dels descomptes i promocions companyies de creuers, farmàcies, benzineres, cadenes d’alimentació, marques de cotxes i, fins i tot, entitats bancàries, com ara Kutxabank, que va anunciar que iniciava pel Black Friday la seva campanya de préstecs al consum pel Nadal.

Accedir a les millors ofertes i promocions “sedueix els consumidors”, que esperen amb ganes aquestes campanyes per “avançar les seves compres nadalenques o per realitzar compres planificades o no de productes que desitgen”, indica l’estudi realitzat per Tiendeo.com, empresa líder en serveis drive-to-store per al sector retail. En aquest sentit, el 42% dels enquestats deia que realitzaria compres no planificades, mentre que el 16% volia aprofitar les promocions per estalviar en les seves compres nadalenques.

Pel que fa als productes, aquells que acaparen més interès, segons l’estudi, són els relacionats amb la moda (51%) i l’electrònica (49%), seguits per la llar i mobles (30%) i perfumeria i bellesa (23%). L’estudi destaca l’augment de les compres en línia. Així, de cada 10 consumidors, sis preveien fer les compres pel Black Friday a través d’internet, tot i que el 42% va declarar sentir-se més atret per les botigues físiques –d’aquests, el 52% prefereix els grans magatzems– perquè els comerciants els fan gaudir d’experiències de compra amb accions especials.

El veí del local comercial

Els baixos dels edificis han perdut interès: antigues botigues s’estan convertint en habitatges i les noves promocions residencials procuren limitar la reserva de locals
Francesc Muñoz

La crisi del comerç tradicional per la irrupció de nous canals i el canvi d’hàbits dels consumidors té moltes imatges que la il·lustren. Una d’aquestes imatges és la successió de persianes abaixades als carrers de les nostres localitats d’allò que fa uns anys eren merceries, botigues de roba, de calçat, ferreteries, comerços de mobles, llibreries i establiments de música. En molts casos, els aparadors físics han estat substituïts per altres de virtuals. Només aguanten els supermercats i els negocis que requereixen un consum presencial: bars, restaurants, salons de bellesa, acadèmies d’idiomes, etc.

D’altra banda les cadenes internacionals del retail limiten la seva presència als grans centres comercials o de lleure i als eixos viaris més concorreguts dels centres de les ciutats. Més enllà d’aquestes artèries urbanes, el panorama és desolador. Laborde Marcet és una assessoria de gestió i inversió immobiliària especialitzada en locals comercials que analitza amb bisturí els fluxos de vianants per determinar la millor ubicació d’un establiment. “Al Poblenou, la gent es mou per la rambla i a Gràcia per Gran de Gràcia; dos carrer paral·lels més enllà no passa ningú i els locals han perdut interès”, explica Gerard Marcet, soci fundador.

Cada cop hi ha més comerços que tanquen per no obrir i això està canviant la fesomia dels carrers: “Hi ha un parc de locals inhàbil que no té cap sentit”, subratlla Marcet. Per això i davant el problema d’accés a un habitatge a Barcelona i altres localitats, s’ha disparat el canvi d’usos de baixos, que de ser comercial ha passat a ser residencial. Només a la ciutat de Barcelona s’ha passat de 63 procediments de canvi d’ús el 2013, a 176, el 2018 i en el primer semestre d’aquest any, ja van ser 116.

És una tendència creixent que ha captat l’interès de certs inversors i de despatxos d’arquitectura, que han vist una veta de mercat d’especialització. Ara bé, l’impacte real d’aquestes transformacions és encara molt limitat. Això és així pels grans obstacles urbanístics i tècnics que cal salvar, que fan que només un reduït nombre de locals estiguin en condicions de deixar de ser botigues i convertir-se en habitatges. L’estudi Global Projects, una empresa de reformes integrals que ha abordat algunes d’aquests transformacions, estima que només podria canviar d’ús el 20% del parc de locals de les grans ciutats. “És molt important que la persona que vulgui abordar aquest procés estudiï molt bé abans de fer res si el local reuneix totes les condicions per esdevenir habitatge”, explica Gisela Farré, directora executiva de la firma. Un primer escull és l’urbanístic; bàsicament, si la normativa de l’Ajuntament que estableix una densitat màxima de metres quadrats residencials en cada edifici té marge per a un nou habitatge. El segon és d’habitabilitat: si una reforma permetria que un espai pensat per desenvolupar una activitat econòmica pot ser apte per viure-hi. Després hi ha aspectes legals i econòmics: s’estima que una reforma pot representar una inversió de 50.000 euros en les obres, més uns 2.000 euros per a la redacció d’un projecte tècnic i el tràmit de canvi d’ús. I després està l’adquisició del local. “És molt important comprar a un preu baix, per la qual cosa és millor que el venedor no sàpiga que vols fer un canvi d’ús perquè sinó apujarà el preu”, diu Farré.

Promoció.

Un altre reflex de la pèrdua d’interès pel local està en els nous desenvolupaments. Els baixos comercials s’han convertit en la patata calenta dels promotors residencials atrapats entre els requisits urbanístics, que determinen que els edificis de pisos han de tenir un nombre determinat de metres quadrats reservats a botigues, i el mercat, amb una demanda d’aquest tipus de producte molt magre. En aquest context, el risc dels promotors d’agafar-se els dits en una operació augmenta, i els obliga a planificar com se’n sortiran abans de començar. “Compromet molt la viabilitat d’una promoció perquè si no poden vendre, han d’optar per convertir-se en patrimonialistes i cercar llogater”, explica Christian Gracia, director del departament d’inversió de Forcadell. “Tant de bo m’ho pogués estalviar”, és la frase més recurrent entre els promotors, diu Gràcia.

Per facilitar la venda, els baixos de les noves promocions són ara més grans per fer-los més llaminers per a gimnasos, grans superfícies i concessionaris de cotxes. També en els grans desenvolupaments urbanístics es pacten amb els ajuntaments uns mínims de metres quadrats comercials pensant en les noves necessitats de les ciutats.

Tanmateix, les administracions locals, garants dels models urbanístics de les poblacions, són refractàries a rebaixar l’espai per a comerços per la por de fer ciutats dormitoris sense vida. “Hi ha un conflicte entre l’interès públic i el privat, però cal trobar un equilibri per afrontar la transició”, diu Gracia.

Joan Carles Calbet President de Retailcat

“Estem treballant perquè Europa legisli la fiscalitat dels comerços a internet”

M.S
La llei de les APEU està a punt d’entrar al Parlament i s’aprovarà al llarg de l’any vinent
Retailcat forma part des de fa un any i mig del grup europeu IRE, el lobby del sector

Retailcat, la Unió d’Entitats de Retail a Catalunya, representa Cecot, Comertia, la Fundació Barcelona Comerç i la Fundació Comerç Ciutadà. En total, més del 40% dels establiments comercials ubicats a Catalunya. Joan Carles Calbet n’és el president.

El Black Friday s’estén com una taca d’oli...
No ho estem fent bé. Primer, perquè no té sentit fer una campanya un divendres feiner. Segon, perquè ja no sabem quan comença i quan acaba. I, tercer, perquè es tracta de fer descomptes massius just abans de la nostra campanya de Nadal i Reis. S’ha d’acotar. A Europa cada vegada hi ha més veus en contra i aquí, enguany, ja tenim l’etiqueta #noalblackfriday. És un model gens sostenible.
El consumidor jove té altres valors. Obligarà a un canvi?
Els joves són molt conscients que aquest model no és sostenible. Tenen consciència social, que els fa estar a favor del comerç de proximitat, dels productes de quilòmetre zero, i també consideren els valors de les empreses. Ens hem de situar en aquest sentit, perquè això, al final, ens marcarà.
La nova llei del comerç del 2017 no va regular el comerç en línia. Continua sent una reivindicació?
Els comerços que venen només per internet no tenen les mateixes obligacions que les botigues físiques. La diferència de preu que hi ha és perquè no hi ha control, no es paguen els impostos o la seu fiscal és fora del país, juguen amb l’IVA... La qüestió de la fiscalitat hauria de ser igual per a tots, però aquest tema traspassa fronteres.
Europa s’hi hauria de posar?
Retailcat ha arribat fins a Brussel·les i està intentant fer lobby allà, juntament amb altres associacions de comerciants dels països membres. Forma part del grup IRE (Independent Retail Europe) des de fa un any i mig, que pretén abordar en primer lloc la fiscalitat dels comerços a internet. La llei va molt per darrere de la realitat, però som 27 països i és complicat i lent posar-se d’acord.
En l’àmbit de país, hi ha alguna proposta?
Durant la campanya electoral del maig, qui és regidora de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, va proposar establir una taxa de l’1,5% de la facturació a les empreses que facturen per internet, i que la xifra resultant es destinés a ajudar el comerç de proximitat. En principi és una bona idea, però com calcules què factura, per exemple, Amazon a Barcelona? També es va dir de carregar l’impost sobre els operadors logístics d’aquestes distribucions a domicili, que són els que fan un ús intensiu de les infraestructures de la ciutat. Tampoc no ho acabem de veure.
La llei d’àrees de promoció econòmica urbana (APEU) pot fer recuperar la força al comerç local?
La llei de les APEU està feta i esperem que entri en el Parlament aquest mes o al gener. En principi, s’aprovarà i al llarg del 2020 ja es podran començar a definir les primeres APEU. És un pas més que fa anys que reclamàvem.
Què faran les APEU?
Ens donaran les eines per estructurar els eixos comercials. Primer es delimitarà la zona de l’eix, es preguntarà als qui han de formar-ne part si el volen crear. Si hi ha majoria, s’implementarà. Tothom haurà d’abonar la quota i serà una gestora professional la que elaborarà un pla estratègic a tres o cinc anys, treballarà en la seguretat, en la promoció econòmica de la zona i també en la recerca de nous operadors que aportin valor a l’eix. En definitiva, un funcionament similar al dels centres comercials tancats.
Ha patit el sector aquesta tardor?
Venim d’uns mesos posteriors a l’estiu complicats, sobretot l’octubre. La incertesa de qualsevol mena afecta l’ànim de la gent. El novembre ha estat millor i el Nadal pot anar bé. El que demanem és tranquil·litat en l’àmbit polític. Amb repressió no s’aconseguirà res. S’ha de buscar una solució política perquè l’estabilitat ens convé a tots.
Cap a on camina el sector?
Avui en dia, qui no hagi fet els deures o ja no hi és o li queden quatre dies. El comerç físic no desapareixerà, és un actiu de les ciutats i de la societat, conviurà amb internet. De fet, ja ho està fent. Però el que és evident és que les botigues han de canviar encara més. El consumidor vol veure i tocar el producte però també vol assessorament, que se l’escolti, que se l’ajudi a trobar allò que busca. Per tant, les persones són molt importants, són el factor diferencial que tenim i l’hem de potenciar, formar i convertir en expert. Però també hem de reivindicar el sector
Com el reivindicaran?
Les botigues físiques s’han de modernitzar i especialitzar, s’han d’adaptar als nous temps, han d’utilitzar la tecnologia que cada vegada és més assequible per saber què passa a la botiga, com millorar i com oferir bones experiències de compra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.