Si la tecnologia es veu només com la instal·lació d’eines, certament l’únic que generes són problemes. Però en realitat és una gran oportunitat per replantejar-se la manera d’afrontar les coses: com ens relacionem amb els clients, com desenvolupem els nostres productes i serveis i, en definitiva, com ens organitzem internament per fer aquestes dues coses. Aquí neix un camp que molt sovint és verge.

La notícia és que és un canvi obligatori. Ni ens el podem saltar ni vol dir posar només tecnologia, perquè si la mentalitat és analògica no et traurem tot el profit, però a més hi ha organitzacions que sí que ho faran i creixeran ràpidament en resultats. Quan una empresa em demana acompanyament en aquest procés jo i el meu equip ens instal·lem allà. Hi estem 100 dies, que és el que necessita un projecte de transformació. I el que observem és que quan marxem l’empresa ja no veu problemes, veu oportunitats.

És evident que el lideratge que ha de portar les empreses al futur no pot ser el vell lideratge. És el que nosaltres diem “digital” i “analògic”, tot i que no volem posar l’èmfasi en la tecnologia sinó en la manera de liderar. El digital thinking és un concepte que no va de dalt a baix, els canvis des de dalt només serveixen per a estratègies empresarials i plans de negoci. Quan el que cal és canviar la mentalitat només es pot fer per taca d’oli, això es fa identificant la gent que és partidària del canvi. Els inoculem el virus de i esperem que provoqui un contagi a tota l’organització. Estem convençuts que el canvi no passa de manera jeràrquica perquè això són les velles maneres del lideratge. La manera moderna és identificar i empoderar la gent que realment vol canviar les coses. Tenim casos d’èxit en què la gent abraça el món digital. Per nosaltres el líder no és només el cap de l’organització, sinó tothom que vulgui fer un pas endavant. Mirant l’etimologia anglesa, el líder és el primer que es mou i aquest no sempre és el cap de l’organització.

Jo soc professor d’Esade Business School i les sessions de lideratge digital tenen un èxit brutal. I el més interessant és que els estudiants sènior estan desitjosos d’abraçar el nou model. El bon directiu veu que les coses estan canviant i que obté bons resultants si s’adapta als nous temps. La bona notícia és que l’autoconeixement, un dels trets que jo assenyalo com a distintiu del nou lideratge, diu que és molt possible que hi hagi coses d’aquest nou món que, per rapidesa, per incertesa o per complexitat, no puguis dominar com tu abans podies, que dominaves tots els teus camps; no cal, el que has de fer és treballar en xarxa i confiar en l’equip. Per tant, el lideratge digital, aquest modern, és molt diferent de l’altre. Si fem front als nous temps amb la mentalitat vella, ens estamparem. Insisteixo: és un canvi no ja d’eines, sinó de manera de fer.

És una frase que repeteixo cinc cops al dia. Aquesta és una revolució eminentment actitudinal. Però sempre ha estat una mica així, no? Reflexionem un moment sobre quin és el professor que més ens ha marcat, o quin és el millor col·laborador que hem tingut mai. Estic segur que allò que recordem d’ells no és el domini del coneixement sinó aspectes que tenen a veure amb l’actitud; la manera com afrontava els problemes, com es relacionava am els altres, la seva empenta... No ens carreguem el coneixement però tot es dispara amb temes d’actitud. Jo vaig estudiar informàtica i avui dia tot aquell coneixement és inútil. Dels 10 trets que jo identifico en el líder digital, només n’hi ha un que estigui relacionat estrictament amb la tecnologia, la resta són actitudinals, i això és tota una declaració d’intencions.

I tant. I la principal por que tenim com a directius és la incertesa. I no ho dic jo, m’ho diu constantment la gent que ve a les meves xerrades. I el que és incert en el món digital, que és tan ràpid, tan ambigu i en què la part tècnica és tan desconeguda, això ens fa por. Però la por s’ha de mitigar perquè és mal company de viatge.

Quan vaig a una empresa és la direcció la que em contracta, però la meva palanca d’acció és l’empleat. El treballador ha de prendre consciència que ell és una part important d’aquest procés, i no descarregar totes les culpes en la direcció i pensar que no hi pot fer res. Aquest és el focus: què pots fer tu per tirar això endavant? La nostra experiència és que quan dones recursos a la gent, la formes i la motives, s’entusiasma. De fet nosaltres sempre trobem voluntaris en totes les organitzacions. Hi ha ganes. La gent no va a la feina per passar el temps, a tothom li agrada sentir-se útil i realitzat. Ara bé, si en aquell entorn no tens la teva millor versió com a professional, sempre pots buscar una sortida i trobar un projecte en què sí que ho puguis ser. Les organitzacions que tindran futur són aquelles que no només tenen tracció de davant, sinó que la tenen a les quatre rodes. que cada roda tiri, que sigui motriu.