DE MEMÒRIA
525 per 1
L’economista -i professor- Eugeni Giral i Quintana (Barcelona, 1941) acaba de publicar a la UAB Els 525 llibres sobre el procés. A l’inici de la seva presentació, Giral cita dues professores d’economia: “la coincidència amb Muriel Casals, en ocasió d’una celebració organitzada per Alicia Arrufat a Rocabruna, prop de Camprodon”. Al pròleg -de Joan B. Culla- es posa l’accent en el volum de la producció de llibres generada pel procés independentista. Però, en aquest cas, el bosc ens pot dificultar veure’n els arbres. Per exemple, tot i el caràcter conjuntural, de combat, de molts dels títols, el fet és que també n’hi ha de perfectament acadèmics.
Així, sense moure’ns del món de l’economia com a disciplina, es pot dir que molts títols tenen com a autor algú que és -o ha estat uns anys- professor/a d’una facultat d’economia. En concret, de la UB: professors de teoria econòmica (com ara Ramon Tremosa i Elisenda Paluzie), de política econòmica (com ara Germà Bel, Antoni Soy i Àngels Martínez-Castells), d’hisenda pública (com ara Núria Bosch i Marta Espasa). De la UAB (com ara J. Ros Hombravella, i, puntualment, Clara Ponsatí), de la Universitat de Colúmbia (X. Sala-i-Martín), de la Universitat Pompeu Fabra (Andreu Mas-Colell, procedent de Berkeley i de Harvard; Albert Carreras, Oriol Amat, Xavier Cuadras, Modest Guinjoan), de la UIC (Francesc Cabana), de la UAM (Ramon Tamames). Tot i que alguns dels llibres dels autors que són -o han estat- professors poden semblar de batalla política, un cert rerefons acadèmic sempre hi és.
El mateix es pot fer amb altres títols que són, també, resultat del treball de professors de matèries no econòmiques, però que tenen, sovint, unes fortes connexions amb l’economia. Així, entre els autors dels 525 llibres, n’hi ha que són professors en facultats de dret, de polítiques, d’història, de psicologia, de ciències de la comunicació. Més, és clar, professors de llengües romàniques i d’estudis hispànics d’universitats com ara Frankfurt (Tilbert Stegmann), París I (Christian Hoarau), Aberdeen (Michael Keating), Cardiff (Andrew Dowling), Sydney (Kathryn Crameri) i el Trinity College de Connecticut (Thomas Harrington).
De tota manera, aquesta tan abundant producció de llibres sobre un tema (el procés independentista català) de caràcter polític s’ha d’intentar explicar, també, a partir de l’impacte de la revolució digital. Curiosament, les TIC han obert el pas a “la revolució de les petites editorials” (Esteve Plantada, Nació Digital, 21 d’abril del 2015). Una revolució que permet parlar del “big-bang de l’edició en català” (David Madueño, Quadern de les idees, 211), que ens situa com a Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent (Bernat Ruiz Domènech, 2019). En aquest llibre, llegim que el XX fou el segle de la lectura: “Mai tants havien llegit tant a tan pocs.” Ara, al XXI, hi ha un nou canvi, que es pot sintetitzar dient que hi ha més escriptura que en qualsevol altra època: “Mai tants havien llegit tant a tants.”
Del 2019, Giral n’ha recollit uns 100 títols: els 525 han esdevingut 625. I, encara, se’n pot recuperar i incloure-hi algun més. Per exemple: El projecte català. Del passat al futur (Barcelona, 2009) de Miquel Siguan.
Petites editorials
L’escolarització secundària i universitària ha permès augmentar el nombre de lectors i autors/creadors. Les TIC han fet possible la proliferació de microeditorials, que, d’altra banda, es poden localitzar fora i lluny de l’aglomeració de Barcelona. El procés independentista ha generat llibres de tot tipus, de tots els formats, per a totes les franges d’edat, per a tots els públics. Des de còmics i àlbums d’infografies (i un llibre de cuina, i un nou joc de cartes) fins a assaigs històrics, treballs acadèmics i novel·les. Ah!, i en sis llengües.
