Silenci

Sovint asso­ciem cre­a­ti­vi­tat a par­lar i enra­o­nar. Hem creat l’este­re­o­tip que una per­sona cre­a­tiva parla molt i genera grans quan­ti­tats d’idees, acu­dits o visi­ons sobre un tema. Pot­ser en molts casos és així, però aquesta rea­li­tat no ens hau­ria d’impe­dir veure que, molt sovint, la cre­a­ti­vi­tat està impreg­nada de silenci.

En efecte, són els silen­cis els que omplen de sen­tit les parau­les. Sense espais buits les parau­les esde­ve­nen sim­ple xer­ra­meca. L’autèntica cre­a­ti­vi­tat neces­sita esto­nes de calma, silenci i reflexió. El des­cans del místic al bell cim d’una mun­ta­nya, el repòs de l’asceta en una cova allu­nyada, la ment en blanc d’un medi­ta­dor en un racó fosc de casa, l’acti­tud serena d’un pas­se­jant que s’estira a la sorra del desert i deixa que la seva ment diva­gui i diva­gui sense bus­car res.

El mal dels nos­tres dies és que tenim pocs moments per al silenci. Al con­trari, molta gent pro­cura que la seva vida sigui un fre­nesí cons­tant: obli­ga­ci­ons, reu­ni­ons, acti­vi­tats, tot sense parar. Fins i tot les vacan­ces esde­ve­nen mara­tons inter­mi­na­bles d’acti­vi­tat: museus, tem­ples, visi­tes guia­des, dinars, sopars...

Molta gent està con­vençuda que, quan no fem res, per­dem el temps. Però la neu­rociència ens diu que el cer­vell té una “ener­gia fosca” que s’activa quan detu­rem l’acti­vi­tat frenètica del dia a dia. Aquesta ener­gia fosca reor­ga­nitza, con­necta, relaxa, fa veure les coses des d’altres pers­pec­ti­ves; en defi­ni­tiva, és impres­cin­di­ble per al nos­tre bon fun­ci­o­na­ment cre­a­tiu.

A més, l’excés d’acti­vi­tat ens porta sovint a malal­ties psi­co­somàtiques que arruïnen la nos­tra salut: estrès, mal de cap, insomni, neu­rosi...

És molt sen­zill: hauríem de dedi­car cada dia una estona a pas­se­jar pel bosc, per un parc o per on puguem. O dedi­car uns minuts a medi­tar, a que­dar-nos emba­da­lits davant de qual­se­vol cosa que ens agradi, a rela­xar-nos esti­rats al terra. Dedi­car temps a l’ener­gia fosca és tre­men­da­ment impor­tant per a la nos­tra salut glo­bal i per a l’eficàcia cre­a­tiva.

Cada cop hi ha més empre­ses que ente­nen això. La hiperac­ti­vi­tat des­con­tro­lada con­du­eix a la des­mo­ti­vació i a la pèrdua de com­promís. Dei­xeu-me ser una mica radi­cal: i si els edi­fi­cis empre­sa­ri­als s’hagues­sin de cons­truir al cos­tat de zones ver­des? Amb cir­cuits per cami­nar, anar en bici­cleta i petits espais per medi­tar? I si durant els esmor­zars i dinars es des­con­nectés inter­net? I si poguéssim por­tar roba còmoda, com si estiguéssim en un spa? I si els des­pat­xos i les zones de tre­ball fos­sin subs­tituïts per agra­da­bles espais de col·labo­ració i cre­a­ti­vi­tat plens de color, faci­li­tats i bones olors?

Ja exis­tei­xen mol­tes empre­ses que són bas­tant així. Però n’hi hau­ria d’haver mol­tes més. Tre­ba­llar no és sobre­viure en un entorn hos­til. Tre­ba­llar és gau­dir.