Opinió

Entendre la família empresària

A la família empresària el subsistema fraternal és molt important, ja que hi aprenem a negociar, cooperar i competir. Pot resultar que, a l’empresa de germans, el que aquests hagin mamat no sigui cooperació sinó competició; d’entrada per l’atenció dels progenitors. És oportú analitzar la família empresària des del punt de vista dels subsistemes formats per cada un dels set subconjunts format per les interseccions dels tres cercles d’interès legítim: família, propietat i empresa

Per enten­dre l’empresa fami­liar, cal enten­dre la família empresària. I per això hem de començar per enten­dre què és una família. Tots tenim una família, aleatòria, que pre­e­xis­teix i con­ti­nua, i de la qual no ens podem esbor­rar. El nos­tre conei­xe­ment del món de la família se sol basar en las pròpies vivències. El fet que per for­mar una família no faci falta estu­dis no vol dir que aques­tes no esti­guin estu­di­a­des. Un dels millors lli­bres de divul­gació per enten­dre el sis­tema fami­liar és el de Sal­va­dor Gari­bay.

“Jo soc jo i les meves cir­cums­tan­cies”, va dir Ortega y Gas­set. I la més pro­pera és la família, el lloc en el qual desen­vo­lu­pem els nos­tres patrons de con­ducta. La família ali­menta, pro­te­geix, educa i dona suport i iden­ti­tat als seus inte­grants faci­li­tant la seva indi­vi­du­a­lit­zació i soci­a­lit­zació. La relació a dins de la família no és com amb els estranys.

La família és un sis­tema que cal entendré com un tot. Si es modi­fica una de las seves parts, el com­por­ta­ment glo­bal es modi­fica. Les rela­ci­ons a la família no són line­als com una bola de billar que xoca amb una altra, sinó cir­cu­lars; és a dir, que per exem­ple la con­ducta del pare afecta la de la mare; la d’aquesta, els fills; la d’aquests, el pri­mer. I la família res­pon als can­vis externs. Ve a ser com un mòbil dels que pen­gem al sos­tre dels infants; si bufem, hi afe­gim o tra­iem peces, tot el sis­tema es ree­qui­li­bra.

A la família hi ha sub­sis­te­mes com el paren­tal o el mater­no­fi­lial. A la família empresària el sub­sis­tema fra­ter­nal és molt impor­tant, ja que hi apre­nem a nego­ciar, coo­pe­rar i com­pe­tir. Pot resul­tar que, a l’empresa de ger­mans, el que aquests hagin mamat no sigui coo­pe­ració sinó com­pe­tició; d’entrada per l’atenció dels pro­ge­ni­tors. És oportú ana­lit­zar la família empresària des del punt de vista dels sub­sis­te­mes for­mats per cada un dels set sub­con­junts for­mat per les inter­sec­ci­ons dels tres cer­cles d’interès legítim: família, pro­pi­e­tat i empresa. El traspàs de, per exem­ple, fami­liar no acci­o­nista no tre­ba­lla­dor a fami­liar acci­o­nista tre­ba­lla­dor pot ree­qui­li­brar tot el sis­tema.

A tota família hi ha una jerar­quia, unes pau­tes, uns límits. Cada inte­grant desen­vo­lupa unes fun­ci­ons, i juga uns rols. Hi ha ali­an­ces i coa­li­ci­ons. Col·labo­ra­ci­ons i riva­li­tats. Tot això pot ser explícit o implícit. La família empresària rep un lle­gat cul­tu­ral dels seus orígens (vegeu la pel·lícula Coco), i en crea de nou a cada gene­ració. És un sis­tema obert, en cons­tant trans­for­mació, en una situ­ació d’equi­li­bri dinàmic entre iden­ti­tat i canvi.

La família té un cicle de vida que comença amb l’esta­bli­ment de rela­ci­ons i fina­litza amb el niu buit, si bé hi pot haver esce­na­ris alter­na­tius com ara el divorci. A cada fase han de desen­vo­lu­par-se unes habi­li­tats de comu­ni­cació, nego­ci­ació, fixació de regles... dife­rents. La res­posta natu­ral als can­vis és insis­tir en l’habi­tual, però cal adap­tar-se a las noves cir­cumstàncies sense per­dre el marc de referència fami­liar. El pare no ha de com­por­tar-se igual amb un fill infant que amb un d’adult.

Els valors.

Els éssers humans som comp­ta­dors de comp­tes des que els nean­der­tals es reu­nien al vol­tant del foc tri­bal. I les famílies creen la seva història, amb uns valors, for­ta­le­ses i pos­si­bi­li­tats que li donen iden­ti­tat i la iden­ti­fi­quen. Cada família té la seva manera de fer les coses. Tot això es trans­met de gene­ració en gene­ració. El pes de la tra­dició pot difi­cul­tar la con­tinuïtat de l’empresa fami­liar.

La família empresària, igual que l’empresa, té una estruc­tura. Aquesta pot ser infor­mal i oculta o for­mal i visi­ble. A mesura que aug­menta el nom­bre d’inte­grants és més con­ve­ni­ent for­ma­lit­zar l’estruc­tura, sense per­dre la natu­ra­li­tat de les rela­ci­ons fami­li­ars. Igual que els ossos i el sis­tema mus­cu­lar for­men una estruc­tura que faci­lita els movi­ments però són els sen­ti­ments els que deter­mi­nen com aga­fem una flor, l’estruc­tura de la família empresària no imposa com es com­porta la família, però orga­nitza la manera de fun­ci­o­nar. Per enten­dre-ho, pot aju­dar veure la pel·lícula La meva gran boda grega.

La família és una història sense fi que ha d’adap­tar-se a la seva evo­lució, impre­vis­tos inclo­sos. Un extern pot aju­dar a pre­veure rep­tes i solu­ci­ons, però és la mateixa família empresària la que ha de cons­truir la seva pròpia estruc­tura i nor­mes, ja que “el con­sul­tor passa i la família con­ti­nua”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.