Entendre la família empresària
Per entendre l’empresa familiar, cal entendre la família empresària. I per això hem de començar per entendre què és una família. Tots tenim una família, aleatòria, que preexisteix i continua, i de la qual no ens podem esborrar. El nostre coneixement del món de la família se sol basar en las pròpies vivències. El fet que per formar una família no faci falta estudis no vol dir que aquestes no estiguin estudiades. Un dels millors llibres de divulgació per entendre el sistema familiar és el de Salvador Garibay.
“Jo soc jo i les meves circumstancies”, va dir Ortega y Gasset. I la més propera és la família, el lloc en el qual desenvolupem els nostres patrons de conducta. La família alimenta, protegeix, educa i dona suport i identitat als seus integrants facilitant la seva individualització i socialització. La relació a dins de la família no és com amb els estranys.
La família és un sistema que cal entendré com un tot. Si es modifica una de las seves parts, el comportament global es modifica. Les relacions a la família no són lineals com una bola de billar que xoca amb una altra, sinó circulars; és a dir, que per exemple la conducta del pare afecta la de la mare; la d’aquesta, els fills; la d’aquests, el primer. I la família respon als canvis externs. Ve a ser com un mòbil dels que pengem al sostre dels infants; si bufem, hi afegim o traiem peces, tot el sistema es reequilibra.
A la família hi ha subsistemes com el parental o el maternofilial. A la família empresària el subsistema fraternal és molt important, ja que hi aprenem a negociar, cooperar i competir. Pot resultar que, a l’empresa de germans, el que aquests hagin mamat no sigui cooperació sinó competició; d’entrada per l’atenció dels progenitors. És oportú analitzar la família empresària des del punt de vista dels subsistemes formats per cada un dels set subconjunts format per les interseccions dels tres cercles d’interès legítim: família, propietat i empresa. El traspàs de, per exemple, familiar no accionista no treballador a familiar accionista treballador pot reequilibrar tot el sistema.
A tota família hi ha una jerarquia, unes pautes, uns límits. Cada integrant desenvolupa unes funcions, i juga uns rols. Hi ha aliances i coalicions. Col·laboracions i rivalitats. Tot això pot ser explícit o implícit. La família empresària rep un llegat cultural dels seus orígens (vegeu la pel·lícula Coco), i en crea de nou a cada generació. És un sistema obert, en constant transformació, en una situació d’equilibri dinàmic entre identitat i canvi.
La família té un cicle de vida que comença amb l’establiment de relacions i finalitza amb el niu buit, si bé hi pot haver escenaris alternatius com ara el divorci. A cada fase han de desenvolupar-se unes habilitats de comunicació, negociació, fixació de regles... diferents. La resposta natural als canvis és insistir en l’habitual, però cal adaptar-se a las noves circumstàncies sense perdre el marc de referència familiar. El pare no ha de comportar-se igual amb un fill infant que amb un d’adult.
Els valors.
La família empresària, igual que l’empresa, té una estructura. Aquesta pot ser informal i oculta o formal i visible. A mesura que augmenta el nombre d’integrants és més convenient formalitzar l’estructura, sense perdre la naturalitat de les relacions familiars. Igual que els ossos i el sistema muscular formen una estructura que facilita els moviments però són els sentiments els que determinen com agafem una flor, l’estructura de la família empresària no imposa com es comporta la família, però organitza la manera de funcionar. Per entendre-ho, pot ajudar veure la pel·lícula La meva gran boda grega.
La família és una història sense fi que ha d’adaptar-se a la seva evolució, imprevistos inclosos. Un extern pot ajudar a preveure reptes i solucions, però és la mateixa família empresària la que ha de construir la seva pròpia estructura i normes, ja que “el consultor passa i la família continua”.