Normes d’eficiència no gaire ambicioses
El nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) decep el sector de l’eficiència, que esperava més ambició per avançar en la descarbonització de la construcció
El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat a finals de l’any passat, i que ha de ser el quadern de bitàcola perquè la construcció navegui cap als més exigents nivells d’eficiència energètica, finalment ha decebut bona part dels agents del sector.
El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) és una de les veus que s’han mostrat més crítiques, tot assenyalant que al document normatiu li falta ambició i que, tot i que busca alinear-se amb les exigències reglamentàries d’eficiència energètica dels edificis, que fixa la Directiva/31/UE, li falta capacitat de compromís amb l’Acord de París del 2015 per lluitar contra el canvi climàtic.
En concret, si bé s’aplaudeix que s’incrementin les exigències d’eficiència per al sector de la rehabilitació, es critica que la integració de les energies renovables resti en mans de la decisió privada. Com diu la presidenta del CEEC, Esther Izquierdo, “abans la norma obligava explícitament a fer-hi instal·lacions d’energia renovable, amb uns mínims d’energia solar tèrmica i solar fotovoltaica, mentre que ara tot resta obert i es deixa al lliure albir del responsable de la rehabilitació que, en principi, hauria d’implementar les que siguin més viables, tècnicament i econòmicament”.
Pel que fa als edificis de nova construcció, en el nou codi es troba a faltar un concepte bàsic per entendre les necessitats energètiques, la demanda energètica, i s’ha optat per un sistema d’exigències ponderades (geometria, orientació, nombre de finestres, assolellament, etc.) que experts en edificació eficient com Albert Grau consideren “poc transparent i de difícil compliment en segons quins tipus d’edifici i ús.” Com afegeix Esther Izquierdo, “en aquest cas, també es deixa en mans de qui dissenya la instal·lació complir o no amb aquests criteris”.
També restaria en una zona de certa penombra la definició de com ha de ser un edifici d’energia quasi nul (nZEB), ja sigui nou o rehabilitat, en què estigui ben clar l’objectiu en valors numèrics del consum i l’origen de l’energia que cal utilitzar. Els experts alerten del risc que amb aquesta inconcreció, els edificis romanguin ineficients, i no podem oblidar que el 32% de l’energia del país es consumeix als edificis. Esther Izquierdo assenyala que “en altres països han acotat molt més aquests valors”.
Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, Fegicat, explica que des de la federació també s’interpreta que en la definició del consum d’energia primària, “si bé es limita el consum d’energia en tants per cent, no es fa en números reals, i això genera una certa confusió a l’hora d’establir paràmetres per fer edificis de consum zero”.
Rodríguez també és dels que creu que no hi ha prou ambició, i ho il·lustra amb el cas de l’energia solar fotovoltaica: “Es fa obligatòria en edificis de més de 3.000 m², i considerem que aquest paràmetre queda curt, si el que realment volem és fomentar el creixement de l’energia fotovoltaica.”
Tanmateix, els coeficients mínims de consum d’energia renovable, del 60-70% en aigua calenta sanitària (ACS) i del 30-40% en equips elèctrics i d’il·luminació, es consideren òptims des de Fegicat, i es destaca que ara s’introdueixen noves fonts renovables per assolir aquests objectius, com l’aerotèrmia, la geotèrmia i la biomassa.
Baixar del 40% de CO2?
Amb un conjunt normatiu com el CTE, es pot assolir la fita de reduir un 40% les emissions de CO2 el 2030? Aquest és el compromís que van contreure 7.000 municipis europeus amb el Pacte d’Alcaldes, que com recorda Raúl Rodríguez, van subscriure les principals ciutats catalanes i espanyoles. “El compromís imposa limitacions fortes, i és clar que el nou CTE és insuficient per assolir aquest objectiu.” Al seu parer, calen “accions polítiques, a més de consciència energètica, per afavorir la renovació del parc d’habitatges”. Com diu, accions com canviar una caldera vella per una de nova, i assolir així un estalvi d’energia del 15-30%, o d’electrodomèstics, que poden comportar consumir un 40% menys, poden ser decisives. En aquest sentit, la presidenta del CEEC considera que “per posar al dia els edificis construïts abans dels vuitanta, primer de tot cal la conscienciació de tothom. La gent ha de veure que això no va només d’empreses i indústries”.
De moment, però, cal veure quina és l’eficàcia real d’aquest nou cos normatiu, que també ha estat acusat d’incoherent en capítols tan importants com el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques d’Edificis (RITE), que ha restat sense canvis, de manera que no s’actualitzen ni alineen les exigències de les instal·lacions tèrmiques que han d’ajudar a assolir un edifici d’energia quasi nul, tant pel que fa a sistemes com a l’origen d’energies. Hom també critica que si bé s’han imposat restriccions en potència màxima d’il·luminació, -10 wats/m²- només s’apliquen al sector terciari –escoles, hospitals o hotels–, i es deixen sense afectació sectors com el residencial i els pàrquings.