DE MEMÒRIA
El senyor K
El senyor K va ser presentat el 2014 per una veu en off al canal Super3 de la televisió pública catalana. Era el protagonista -dibuixat i acolorit- d’Infoekonomia, una nova secció de l’Info K, un (excel·lent) telenotícies adreçat a la canalla.
A “Què és una crisi econòmica?” (3-3-2015), al senyor K li redueixen el sou, té un amic que està a l’atur i un germà que per treballar ha hagut de marxar a l’estranger. En canvi, a “Les multinacionals” (3-12-2018), al senyor K l’ha contractat una multinacional i no para de viatjar. A “Què és ser autònom?” (5-11-2019), el senyor K dissenya un logo per a una empresa, no és un assalariat, treballa -tant com pot- des de casa seva. A “Què és una empresa?” (14-4-2015), el senyor K és un innovador que acaba de tenir una idea: s’ha inventat un dron que porta les motxilles a l’escola, de manera que es converteix en un empresari que fabrica, amb èxit, uns nous tipus de drons. La seva empresa, llegim a la pantalla, es diu: KDRONE, i té una sala de jocs (amb una taula de ping-pong) al primer pis. A “Què vol dir fer una inversió?” (13-12-2014), amb part dels diners que ha estalviat, el senyor K compra (inverteix en) una nova màquina per a la seva fàbrica de paraigües. A “Importar i exportar” (20-1-2015), el senyor K produeix molts tomàquets i els exporta a Alemanya. D’altres, però, exporten “bicicletes, mandarines o grapadores”. El senyor K vol comprar -importar- una camioneta alemanya. Potser no sap que aquí tenim una gran fàbrica alemanya d’automòbils (que, per cert, s’exporten molt). A “Els països emergents” (28/11/2016), el senyor K viu a l’Índia. No sabem si ha connectat amb Jordi Joan Baños, però segur que pensa que a l’Índia hi ha meravelles.
A “Què és una cooperativa? ” (17-3-2015), el senyor K i dos amics (el Blai, economista, i la Júlia, dissenyadora) han inventat un robot. Tots tres, més uns quants socis, creen una cooperativa. A les cooperatives, amb la fórmula “un home, un vot”, totes les decisions es prenen entre tots.
A “Què són els bancs?” (27-12-2014), el senyor K, molts segles enrere, demana un crèdit per a la seva futura collita als sacerdots d’un temple que fa les funcions de banc. L’inventor del crowfunding (22-11-2017) no és, és clar, el senyor K, però és el nord-americà Mister K, que s’hi assembla molt. I, en el programa es diu que, molt abans d’aquest invent, el finançament del Liceu, o el de la Sagrada Família, ja van utilitzar la fórmula del micromecenatge. Al senyor K li agrada molt la xocolata, i pensa que cal pagar bé els que cullen el cacau. A “El comerç just” (28-12-2016), veiem com el senyor K esdevé un botiguer que ven xocolata en un establiment que llegim que es diu: Xocolates K. L’àvia del senyor K s’ha jubilat (15-10-2018) i ara fa karate, aprèn rus, navega per internet i fa escalada. De fet, aprèn i treballa més que quan treballava (no sabem a on).
A “El pressupost” (10-12-2018) ens assabentem que el senyor K té uns nebots als quals els agradaria tenir un futbolí per jugar. El senyor K decideix demanar preus, repassar els seus comptes i fer un pressupost de la seva economia. Escriu en un full: 2.000 euros rodons d’ingressos mensuals fixos, i un total de 700 euros de depeses mensuals habituals (lloguer, llum, aigua, gas): els podrà regalar el futbolí.
Un sindicat
Infoekonomia, a la píndola dedicada a “Què és un sindicat? ” (24-3-2015), explica que els sindicats de treballadors es van formar en el segle XIX per millorar les duríssimes condicions de treball generades per la mecanització del treball industrial. I que, en el segle XXI, la fórmula organitzativa s’ha difós. Avui, també tenen sindicats “els metges, els professors, la policia, i fins i tot els estudiants universitaris”. El sector públic (la sanitat, l’ensenyament, la seguretat) treu el cap.
