“La destinació per fer un esdeveniment ja s’escull en funció de si té alternativa a l’avió”

He hagut d’apro­fun­dir en dos aspec­tes que ales­ho­res eren impor­tants però no tant com ara: d’una banda, la tec­no­lo­gia, i sobre­tot les xar­xes soci­als, i d’una altra, la pre­o­cu­pació pel medi ambi­ent. Ara bé, amb inde­pendència d’aquests dos aspec­tes, el 98% del lli­bre no ha can­viat.

Les bases de la comu­ni­cació en viu són les matei­xes que fa dos mil anys. Jesu­crist, amb les seves paràboles, era un mes­tre del que ara s’ano­mena story­te­lling: reu­nia la gent i els tras­lla­dava un mis­satge ves­tit amb una història perquè arribés millor i tot­hom el recordés, i tot per inten­tar modi­fi­car com­por­ta­ments. Igual que ara, però amb altres eines.

És cert. I això ens ajuda a enten­dre per què les emo­ci­ons són tan impor­tants. Les emo­ci­ons són relle­vants per al cer­vell perquè gene­ren unes reac­ci­ons, i si sabem con­tro­lar aques­tes reac­ci­ons sabrem afi­nar millor els nos­tres mis­sat­ges. Per això cada cop estem entrant més en el món de les emo­ci­ons per obte­nir reac­ci­ons en la línia dels objec­tius del cli­ent.

Sí, la tendència és fer cada dia més esde­ve­ni­ments. I és lògic, perquè la com­petència dels mer­cats és bru­tal i la diferència entre els pro­duc­tes es redu­eix a un tema d’imatge de marca. En mer­cats molt com­pe­ti­tius, el fac­tor humà té cada cop més rellevància. Per això, l’esde­ve­ni­ment d’empresa està més viu que mai, perquè rela­ci­ona per­so­nes amb per­so­nes.

Hi pot aju­dar, si es fa ser­vir bé. Però el fet de por­tar un famós o un expert va més en la línia de reforçar la cre­di­bi­li­tat del mis­satge. Tan­ma­teix, hi ha un risc: que poden fer ombra. L’“efecte ombra” és quan dema­nes un bis­tec i et por­ten un plat amb una guar­nició tan espec­ta­cu­lar que perds de vista la carn. Quan con­vi­des un famós pots aca­bar acon­se­guint l’efecte con­trari: que el mis­satge quedi ama­gat.

La sor­presa és molt impor­tant per cap­tar i rete­nir l’atenció de la gent. En els esde­ve­ni­ments, pel fet de ser actes en directe, només tenim una opor­tu­ni­tat. Si la per­dem i part de l’audiència des­con­necta, és molt difícil recu­pe­rar-la.

El nivell d’atenció té uns cicles amb pics i moments en què l’atenció màxima es perd. Quan comença a bai­xar és quan neces­si­tes recla­mar l’atenció de la gent mit­jançant estímuls. És com en el cinema. Si la pel·lícula no té ritme, és quan dius que és molt lenta i pel mig t’has per­dut coses. En canvi, si una pel·lícula té molt ritme, passa el temps volant i no te’n perds ni una coma. Això és el que pre­te­nem.

La nos­tra feina té molts paral·lelis­mes amb la del direc­tor de tea­tre o de cinema, i amb allò del pla­te­ja­ment, el nus i el desen­llaç.

Tot el que fem nosal­tres es sus­cep­ti­ble de trac­ta­ment cre­a­tiu, això no vol dir que haguem d’apli­car cre­a­ti­vi­tat en tot. Ens hem de posar en el lloc de l’assis­tent per ima­gi­nar com viu l’esde­ve­ni­ment i detec­tar qui­nes parts poden neces­si­tar cre­a­ti­vi­tat.

La part cre­a­tiva és molt impor­tant, perquè a sobre hi des­cansa el fons del pro­jecte, però al que dedi­quem més temps és a pla­ni­fi­car: a coor­di­nar proveïdors i a har­mo­nit­zar les tas­ques de manera que tot sigui àgil.

La part oral és rela­ti­va­ment poc impor­tant, en canvi, la part no oral –els ges­tos, l’expressió de la cara, el to de la veu, la il·lumi­nació o l’entorn– comu­nica molt més que les matei­xes parau­les.

Aquests suports visu­als ens aju­den a il·lus­trar un dis­curs. El que passa és que sovint els que sur­ten a l’esce­nari no són ora­dors pro­fes­si­o­nals i per la pressió de par­lar davant una gran audiència i la por que se’ls oblidi què volen dir, opten per posar-ho tot a la pan­ta­lla. Si tota la infor­mació és al Power­Point, el públic lle­geix. I quan lle­geix, no escolta. No sem­pre l’ús que se’n fa és bo.

En par­lem molt. Es té en compte quan s’escull la des­ti­nació, perquè el 80% de les emis­si­ons de car­boni venen dels des­plaçaments en avió. En comp­tes de triar llocs que reque­rei­xin volar, una millor opció és que esti­guin ben con­nec­tats per alta velo­ci­tat. Alguns hàbits estan can­vi­ant. Aca­bem de fer una con­venció per a 500 per­so­nes i no hem posat moqueta, perquè és un mate­rial plàstic que s’uti­litza i es llença. I el cli­ent hi va estar abso­lu­ta­ment d’acord. Quan vols comu­ni­car no pots entrar en con­tra­dic­ci­ons: no pots pre­pa­rar un menú amb pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat i de tem­po­rada i posar moqueta.