Capitalisme progre i descontentament

Tots tenim la sen­sació que l’eco­no­mia i els governs s’incli­nen cap a les grans empre­ses, però tal com explica el premi Nobel d’Eco­no­mia Joseph E. Sti­glitz de manera cla­ri­vi­dent, la rea­li­tat és encara pit­jor. Unes poques empre­ses domi­nen sec­tors sen­cers de l’eco­no­mia, amb la qual cosa con­tri­bu­ei­xen a la desi­gual­tat i a un crei­xe­ment lent. Molts s’han enri­quit a còpia d’explo­tar els altres i no pas mit­jançant la cre­ació de riquesa.

En aquest assaig de 376 pàgines, Sti­glitz alerta sobre els perills del mer­cat lliure a ultrança, iden­ti­fica les veri­ta­bles fonts de riquesa i d’incre­ment en els estàndards de vida -basats en l’apre­nen­tatge, en avenços científics i tec­nològics i en l’estat de dret- i pro­posa fer can­vis: un capi­ta­lisme pro­gres­sista.