No és l’eco­no­mia en abs­tracte, és l’eco­no­mia a través dels seus pro­ta­go­nis­tes, les empre­ses. Quan mires els seus balanços arri­bes a con­clu­si­ons sobre el camí que estan seguint que, en defi­ni­tiva, és el camí que tots hem de seguir. Un país és el que són les seves empre­ses. I hi ha països que estan al cap­da­vant i d’altres que per­den pis­to­nada. I això es veu si mires les seves empre­ses.

Si es mira el rànquing de les grans empre­ses de món per capi­ta­lit­zació borsària de les dar­re­res dècades, s’observa que Europa ha que­dat total­ment endar­re­rida per la cons­trucció de l’estat del benes­tar. Aquí estem en les nos­tres llui­tes inter­nes per pre­ser­var els nos­tres sis­te­mes d’ajuts, sub­si­dis, pen­si­ons, i ens hem que­dat fora de joc. Men­tres­tant, als Estats Units i a la Xina han entès que les coses s’havien de fer d’una altra manera. Als EUA, hi ha molta lli­ber­tat econòmica i s’afa­vo­reix l’empenta, la cre­a­ti­vi­tat i l’empre­ne­do­ria, que han estat el motor de les grans tec­nològiques que con­tro­len l’eco­no­mia mun­dial; i els xine­sos, que van començar copi­ant, ara ja estan en posició de trac­tar de tu a tu els Estats Units.

És una mos­tra del nos­tre com­plex d’infe­ri­o­ri­tat i incom­petència. Com que no hem estat capaços per mèrits pro­pis d’estar al cap­da­vant, el que fem és fer la punyeta a les grans tec­nològiques. Ara bé, la taxa Goo­gle ja ens ha pas­sat la pri­mera fac­tura, que és la can­cel·lació del MWC, i ens en pas­sarà més, com ara les tra­ves aran­zelàries als pro­duc­tes espa­nyols. A França, Macron ja ha hagut de recu­lar davant la fúria des­fer­mada de Trump. Hem de veure que el que pena­lit­zem és el progrés i la pros­pe­ri­tat i que no som capaços de crear gegants com ells. Tenim empre­ses com Nokia i Erics­son a les quals hauríem d’aju­dar perquè com­pe­tei­xin en temes com el 5G, del qual a Europa també ens estem que­dant al marge.

Això del coro­na­vi­rus sim­ple­ment no m’ho crec, és una excusa. Sense cap mena de dubte, la Casa Blanca ha donat ins­truc­ci­ons a grans ope­ra­dors com Ama­zon i Face­book i d’altres. Cal veure en què s’ha con­ver­tit el MWC: en un apa­ra­dor mun­dial de les com­pa­nyies xine­ses, en què fan un des­ple­ga­ment exhi­bi­ci­o­nista de la seva tec­no­lo­gia. Huawei és l’empresa amb més metres qua­drats al saló. Això és clau per enten­dre per què als Estats Units cada cop li fa menys gràcia aquesta tro­bada.

D’entrada, es veu que la inversió que fan aques­tes empre­ses és molt efec­tiva i útil. Dei­xen de banda tot el que són deco­rats oci­o­sos i se cen­tren en actius molt enfo­cats en el core busi­ness. Com que no tenen diners retin­guts en immo­bles, això els per­met fer negoci i això vol dir, si cal, adqui­rir una altra empresa que sigui com­ple­mentària, proveïdora o com­pe­ti­dora, però també créixer horit­zon­tal­ment. Són com­pa­nyies expan­si­ves, que tenen el coratge per pene­trar en ter­ri­to­ris apa­rent­ment no pro­pis, com ara el finan­cer, el de l’auto­moció o el de la salut. Aca­ba­ran sent un tsu­nami impa­ra­ble. Torno a fer un toc d’atenció a Europa en aquest sen­tit.

L’ànim no és envair per que­dar-s’ho tot, sinó que ente­nen que tot allò que fan es pot apli­car a altres sec­tors. Per exem­ple, Alp­ha­bet (Goo­gle) està molt interes­sada en la recerca mèdica, i fa poc que ha desen­vo­lu­pat un sis­tema de detecció precoç del càncer de mama amb més eficàcia que els tra­di­ci­o­nals. En aquest sen­tit, no m’ho miro amb ulls rece­lo­sos, sinó penso que són avenços per al bé de tot­hom.

Mirant les ven­des d’Apple es veu com l’iPhone ha tocat sos­tre. El recor­re­gut d’aquest apa­rell ha arri­bat al límit. On està el futur? A saber-se rein­ven­tar ofe­rint no ja pro­duc­tes, sinó ser­veis: Apple TV, Apple Music. Això farà que els ingres­sos siguin més esta­bles a través de subs­crip­ci­ons i no depen­dran de cam­pa­nyes de venda o de l’èxit dels pro­duc­tes.

Hi ha molts indi­ca­dors en els comp­tes de resul­tats que no m’agra­den, el mateix ebitda és un indi­ca­dor que odio perquè és un bene­fici maqui­llat. I, efec­ti­va­ment, em fa l’efecte que hi ha start-ups que estan ali­men­tant una bom­bo­lla com la de les punt­com. Però n’hi ha d’altres que són empre­ses ben por­ta­des, que van crei­xent i que poden ser les grans empre­ses dels pròxims qua­tre anys per capi­ta­lit­zació borsària. Em temo, però, que nova­ment no seran euro­pees. Els empre­sa­ris d’aquí seguei­xen als seus pedes­tals i no s’arro­man­guen per escol­tar les bones idees, com sí que fan als EUA.