Opinió

Turisme internacional i infraestructures turístiques

Segons dades de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Turisme, el turisme inter­na­ci­o­nal ha estat capaç de tras­lla­dar prop de 1.500 mili­ons de per­so­nes en l’últim any, i les pre­vi­si­ons diuen que d’aquí a deu anys esta­rem a prop dels 2.000 mili­ons, la qual cosa vol dir que el turisme mun­dial creix més ràpida­ment que el comerç inter­na­ci­o­nal.

Les estadísti­ques ens diuen que els països que més turis­tes reben són França (90 mili­ons), Espa­nya (83 mili­ons) i els Estats Units (80 mili­ons), seguits per aquest ordre de la Xina, Itàlia, Tur­quia, Mèxic, Ale­ma­nya, Tailàndia i el Regne Unit. Pel que fa als ingres­sos deri­vats del turisme inter­na­ci­o­nal, la llista la lide­ren els Estats Units, amb uns ingres­sos de 200.000 mili­ons de dòlars; Espa­nya se situa en segon, lloc amb 70.000 mili­ons, i després venen França, Tailàndia, el Regne Unit, Itàlia, Austràlia, Ale­ma­nya, el Japó i la Xina.

El Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal ha esti­mat que el coro­na­vi­rus (Covid-19) està tenint impacte sobre les bor­ses de valors del món, la reducció dels preus del petroli i altres matèries pri­me­res, així com pro­ble­mes en les cade­nes de valor sobre la pro­ducció en certs sec­tors que havien des­lo­ca­lit­zat les seves pro­duc­ci­ons a la Xina, “fàbrica del món,” i que ara trac­ten de repa­triar-les a poc a poc. Tot ple­gat farà dis­mi­nuir el crei­xe­ment mun­dial aquest 2020 –que s’ havia esti­mat que seria un d’3,3%– entre el 0,1% i el 0,2%.

A Bar­ce­lona el coro­na­vi­rus ens ha pre­o­cu­pat molt per la sus­pensió del Mobile World Con­gress, però l’anàlisi dels fac­tors que han influït ens mos­tra que les raons ini­ci­al­ment atribuïdes al coro­na­vi­rus s’han diver­si­fi­cat fins al punt que cada cop sem­blen més vin­cu­la­des a la guerra tec­nològica entre els Estats Units i la Xina per la supre­ma­cia en el G5.

Tot això posa de mani­fest que el Covid-19 no tindrà un gran efecte per­vers i que el crei­xe­ment mun­dial con­ti­nuarà mal­grat que haurà de ser més res­pectuós amb el medi ambi­ent i amb els objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble de l’Agenda 2030 de les Naci­ons Uni­des.

Dins d’aquest pano­rama, Bar­ce­lona hau­ria d’apro­fi­tar el pre­vist crei­xe­ment del turisme inter­na­ci­o­nal per cap­tar més turis­tes estran­gers, la qual cosa impli­ca­ria reno­var el com­promís de la ciu­tat i de Cata­lu­nya amb el turisme perquè al món són cada vegada més les des­ti­na­ci­ons i les ciu­tats que estan impli­ca­des en la lluita per atreure més turisme poten­ci­ant fires, con­gres­sos, viat­ges de nego­cis, cre­uers, turisme de vacan­ces, atrac­tius cul­tu­rals, museus, gas­tro­no­mia, entre­te­ni­ment, sani­tat i, sobre­tot, com­pe­ti­ti­vi­tat en preus i infra­es­truc­tu­res de recepció.

L’ampli­ació del Prat.

Dins d’aquest con­text, pren una gran importància el futur de l’aero­port Josep Tar­ra­de­llas, que si l’any dels Jocs Olímpics rebia 10 mili­ons de pas­sat­gers, el 2019 en va rebre més de 52 mili­ons en un salt espec­ta­cu­lar del trànsit inter­na­ci­o­nal que avui pro­ta­go­nit­zen 89 línies aèries pre­sents al Prat, cosa impen­sa­ble quan el març del 2007 es va fer la reunió a l’IESE per recla­mar el que ara es veu que hau­ria estat per­vers, el traspàs de l’aero­port a la Gene­ra­li­tat, la qual cosa l’hau­ria fet sor­tir de la xarxa Aena que l’ha impul­sat. L’acti­vi­tat al vol­tant del Prat ja suposa el 8,7% del PIB bar­ce­loní i feina per a 1.050 empre­ses vin­cu­la­des a l’ope­ració aero­portuària, segons les dades que fa uns dies va donar al Cer­cle d’Eco­no­mia el pre­si­dent d’Aena, Mau­rici Lucena, que també va expli­car que amb la seva estruc­tura actual, l’aero­port esgo­tarà aviat la seva capa­ci­tat d’expansió i que per arri­bar a mobi­lit­zar 70 mili­ons de pas­sat­gers cal­dria allar­gar una pista i cons­truir una nova ter­mi­nal satèl·lit, acció supe­di­tada que les admi­nis­tra­ci­ons i els grups eco­lo­gis­tes accep­tin els plans d’ampli­ació que la Unió Euro­pea esta­ria dis­po­sada a accep­tar rec­ti­fi­cant, per a interès gene­ral, el trac­ta­ment que rebria la Ricarda.

És clar que l’ampli­ació de l’aero­port, a la qual Aena està dis­po­sada a des­ti­nar 1.500 mili­ons d’euros, no solu­ci­o­narà per si sola el futur del turisme a Bar­ce­lona i a Cata­lu­nya, però si no es fes cons­ti­tui­ria un fac­tor que limi­ta­ria les pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment d’un sec­tor com el turístic que, jun­ta­ment amb les expor­ta­ci­ons, ens ha sal­vat en aquests últims anys de crisi econòmica.

És rao­na­ble que les admi­nis­tra­ci­ons i els eco­lo­gis­tes pres­si­o­nin perquè el turisme sigui sos­te­ni­ble i es pugui arri­bar als objec­tius que han fixat les Naci­ons Uni­des, i la Unió Euro­pea amb el repte “Green” de la Comissió li-derada per Ursula von der Leyen, però també es neces­sari recor­dar que el turisme és un sec­tor econòmic indis­pen­sa­ble per a Bar­ce­lona i Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.