On són els líders humans en l’època de la IA?

Les notícies sobre la invasió de la tecnologia que aprèn per si sola se succeeixen incessantment. Llegim que mitjançant la intel·ligència artificial (IA) les màquines poden arribar a llegir radiografies millor que l’ull humà, els robots ja són capaços de fer feines de cirurgia donant una altíssima seguretat a aquesta activitat, els despatxos d’advocats utilitzen sistemes d’IA per a la revisió de documents -una tasca per a la qual s’estaven contractant gran quantitat d’hores de feina- i els departaments de recursos humans fan anàlisi de currículums mitjançant sistemes d’IA. El nombre d’activitats laborals que estan sent substituïdes per les màquines és inacabable i creixent.

Aquesta ha estat la història de l’ésser humà des de l’aparició del foc: inventar estris que ens fan la vida més còmoda i que alhora ens obliguen a reinventar-nos com a persones, a sortir de la zona de confort i a entrar en nous paradigmes vitals.

Segons el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, les habilitats físiques i manuals no pararan de reduir-se pel que fa a expectatives d’ocupació laboral, ja que els robots aniran prenent aquest espai. En canvi les habilitats anomenades “humanes” incrementaran la seva influència en el món laboral. Habilitats com ara la intel·ligència emocional, la capacitat de reconèixer i gestionar adequadament les emocions a l’hora de prendre decisions; la influència social per desenvolupar tasques d’ambaixadors de marca; l’orientació al servei, per avançar-se a les necessitats del client i donar-los el que millor satisfà les seves expectatives, i el lideratge, encara tan necessari, per mantenir les persones d’un equip a ple rendiment i en el màxim estat de satisfacció en l’entorn laboral.

I pel que fa a aquest darrer punt, em refereixo a un lideratge al servei de les persones i no exclusivament al servei dels números; servant leadership, l’anomenen els anglòfons. Un lideratge transformador que sigui capaç de generar entorns laborals on les persones sentin l’anomenada “seguretat psicològica”, considerada segons una investigació duta a terme per la Universitat Carnegie Mellon, el MIT i la Union College com un dels requisits imprescindibles per desenvolupar equips d’alt rendiment capaços d’innovar en el seu àmbit professional.

Un lideratge que es mostra en persones que saben centrar els esforços a generar relacions saludables, relacions que tindran un efecte multiplicador sobre els resultats individuals i que reptaran les lleis de les matemàtiques fent possible que la suma d’1 més 1 sigui 3. Són persones que mostren amor pels seus equips i que entenen que liderar és treballar per a ells. Persones, en definitiva, més “humanes”, amb un conjunt d’habilitats que superen les extraordinàries capacitats tècniques dels robots. Pitàgores en triaria set en considerar aquest un nombre màgic i perfecte:

• Curiositat per conèixer de manera extraordinària les persones que lidera. Basada en una enorme capacitat d’observar i d’escoltar, d’acceptar noves idees i de confiar en els equips i en la riquesa que aporta la singularitat de cada individu.

• Credibilitat basada en l’exemple i en l’autenticitat. No dirigeixen mitjançant la por perquè saben que en el món de les idees, el resultat de la por és la mediocritat. Juguen amb la transparència i l’honestedat.

• Compromís amb una visió i un propòsit superior més enllà del curt termini. Ho saben compartir i el converteixen en el motor de la satisfacció laboral dels membres de l’equip i en el potenciador dels resultats. Donen sentit al projecte.

• Confiança en tots i entre tots per assumir reptes, per atrevir-se a aspirar a resultats excel·lents.

• Creixement constant d’un mateix i dels altres. Tenen cura del desenvolupament continu dels col·laboradors com una manera d’enriquir-los i d’enfortir el projecte alhora.

• Diversitat com a característica intrínseca de com veuen el món, necessària per fer equips que puguin arribar a idees més variades, per incrementar la capacitat d’innovació i per fer possible el pensament crític.

• Humilitat per mostrar l’afecte cap a cadascun dels membres de l’equip. Humilitat per mostrar reconeixement pels èxits dels altres i per aprendre’n cada dia.

Aquests i aquestes líders no són robots. Treballen cada dia per continuar millorant. S’equivoquen, però la seva capacitat de reacció és extraordinària i lideren des de la mentalitat de l’agilitat abans que el mot agile es posés de moda en el món del treball. Homes i dones líders que transformen les jerarquies tot generant xarxes de relacions internes als entorns laborals. Promouen la interrelació amb apertura i transparència per desenvolupar entorns orientats a aconseguir resultats de negoci extraordinaris i sostenibles. Treballen, en definitiva, amb els valors i l’ètica al centre.

En un món de robots, aquest lideratge permetrà un futur del món laboral il·lusionant.